Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimarts, 31 de maig de 2011

Molts altocúmulus i poca pluja


Imatge dels altocúmulus que s'han vist aquesta tarda.


Tal com es preveia, el Baix Empordà ha estat un dels indrets on menys ha plogut, juntament amb la comarca veïna de l'Alt Empordà, afectada de ple pels vents del nord. Aquests vents del nord, han netejat ràpidament la nuvolusitat més important que ens ha portat alguns plugims a primeres hores de la tarda i llavors s'ha acabat imposant el sol, juntament amb l'aparició de molts núvols mitjos, com els que podeu veure al damunt d'aquestes línies.

Algunes de les precipitacions més importants que trobem a la nostra demarcació s'han concentrat a l'oest., tot seguit en faig un resum: St. Feliu de Pallerols 33,0 mm, St. Hilari Sacalm 28,8 mm, Arbúcies 20,8 mm, Olot Pla de Dalt 13,2 mm, Breda 8,8 mm o Girona-Devesa 6,8 mm.
Al Baix Empordà, trobem precipitacions molt més minses, aquests són alguns dels registres: La Bisbal 6,6 mm, St. Feliu de Guíxols 4,0 mm, Calonge Mas Pallí 3,6 mm, Palafrugell 3,2 mm o Calonge 2,8 mm.

Pel que fa a les dades del dia de Palamós., temperatura màxima 21,3ºc, mínima 16,5ºc. Pluja 1,0 mm. Estat del cel amb nuvolusitat variable i alguns plugims a primeres hores de la tarda. Vent de component nord a 15/20 km/h de mitjana, ratxa màxima 56 km/h. Estat de la mar amb forta maror mar endins i marejol arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1018 hpa, mínima 1014 hpa. Humitat relativa màxima 94 %, mínima 42 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dimecres

Aquest dimecres a Palamós s'espera un dia amb predomini del sol, així i tot, al llarg del matí poden aparèixer alguns núvols alts decoratius., a la tarda també podran formar-se alguns núvols baixos arran de costa. No es preveu pluja. A la resta de la demarcació hi haurà un temps semblant, amb algunes nuvolades a prop del Montseny que poden deixar quatre gotes.

La temperatura màxima pot rondar els 18/20ºc a la costa, els 20/22ºc a l'interior i els 10/18ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 14/16ºc a la costa, fins a 8/12ºc a l'interior i fins a -1/7ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà a uns 20/25 nusos al llarg de la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí hi haurà vent de tramuntana a 15/20 nusos, superior mar endins i al nord del Cap de Begur. A la tarda es mantindrà la tramuntana a 15/20 nusos. Al Cap de Creus es poden assolir els 35 nusos. A la nit tindrem tramuntana amestralada a 20 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i forta maror mar endins, amb àrees de maregassa, fins la matinada de dimecres. La resta de la jornada tindrem la mateixa situació.


Més imatges dels altocúmulus d'aquesta tarda:






Viatge a La Palma: Los Canarios-Faro de Fuencaliente 3a part


Vista general del Far de Fuencaliente i la platja del mateix nom. Al fons de la imatge es veu la silueta de l'illa de La Gomera.


L'ambient assolellat finalment es va acabar imposant i va permetre gaudir del bonic indret que ens esperava al final de la ruta.
Quan el visitant arriba per primer cop al Far de Fuencaliente, el que crida més l'atenció és el fet de trobar-nos amb dos fars i no un !!??

L'existència dels dos fars és de fàcil explicació ja que és deguda a les destrosses que va provocar l'erupció del volcà Teneguía a l'antic far, ara restaurat.
El 26 d'octubre del 1971, els forts moviments sísmics que portava aparellada l'erupció del Teneguía, va acabar danyant l'estructura de l'edifici del far primigeni.


Aquesta erupció va amenaçar des del primer moment l'existència del far. Un dels braços de magma incandescent es va aturar ben a prop del far, quan tot semblava perdut. En acció de gràcies, dos veïns de Fuencaliente, van aixecar una petita capella on es guarda una imatge de la Virgen de la Candelaria, patrona de Canàries.

El 1983, a causa del mal estat de l'edifici, es ​​va decidir projectar la construcció d'una nova torre de 24,15 metres d'altura amb tots els avenços de l'època. Com a conseqüència de la presència d'aquest nou far, l'antic va deixar de funcionar i va quedar inutilitzat.

El 12 de maig del 1995, l'Autoritat Portuària de Santa Cruz de Tenerife, va atorgar una concessió administrativa a l'Ajuntament de Fuencaliente per a la rehabilitació i posterior utilització com a museu marítim i instal.lacions recreatives i culturals, de l'antic far de Fuencaliente, per un termini de vint anys prorrogable per dos períodes de cinc anys. Actualment acull el Centre de Visitants de la Reserva marina del sud de La Palma.



L'antic i el nou far de costat.


L'antic Far de Fuencaliente va ser projectat el juliol del 1892 i després d'un procés constructiu llarg i costós, a causa de les condicions de la zona i de l'època, va començar a funcionar el 3 d'octubre del 1903. Tots els materials per a la seva construcció es van portar per mar i es van descarregar en el petit refugi que es troba al costat del propi far, indret que en aquells temps s'anomenava Puerto Nuevo.

La pedra basàltica que va servir per a la seva construcció procedia d'una pedrera d'Arucas, Gran Canària.
Com que antigament a la zona on s'ubica el far no hi havia aigua dolça, la major part de la construcció es va fer amb aigua de mar. Només l'emblanquinat va poder realitzar-se amb aigua d'una cisterna propera.

Inicialment, la plantilla del far estava composta per dues persones que habitaven una de les sales que acull l'edifici. Aquesta plantilla es va mantenir fins a l'any 1938. Durant els dies 7 i 10 de març del 1939, es van produir diversos moviments sísmics, que van inutilitzar la instal.lació lluminosa i es va haver de canviar l'antiga instal.lació que funcionava amb petroli per una instal.lació de gas acetilè.



Els dos fars amb alguns exemplars d'enciam de mar (Astydamia latifolia), espècies de planta endèmica de les Illes Canàries i la costa nord-oest africana.


La zona que l'envolta té un gran valor ecològic, ja que a part de trobar-se dins el Parc Natural de Cumbre Vieja, al costat mateix hi trobem unes salines amb un alt valor etnogràfic i paisatgístic. Aquest és un lloc privilegiat per a moltes aus, especialment limícoles, des del petit corriol camanegre fins el majestuós flamenc, així fins a més de quinze espècies, que troben en aquest espai alimentació, descans i zona de nidificació.

La flora també és molt interessant, ja que en aquest entorn trobem exemples de vegetació associada a la franja costanera, com ara l'enciam de mar (Astydamia latifolia), el salat blanc (Schizogyne sericea), la vinagrera (Rumex Lunaria), la sempreviva de mar (Limonium pectinatum), la farigola de mar (Frankenia ericifolia) i una mica més a dalt, en els afloraments antics de les roques del Teneguía, hi han espècies com el cabezón (Cheirolophus junonianus) i el lletsó (Sonchus hierrensis).



Imatge de les boniques salines.


Les salines de Fuencaliente a més, tenen la catalogació de Lloc d'Interès Científic.
Per la seva ubicació, al costat del far de Fuencaliente i en el punt on finalitza un dels senders més importants de l'illa, el GR 131, rep un gran nombre de visitants. Fins fa poc, els visitants realitzaven el recorregut per les salines pel seu compte, ja que la propietat sempre ha mantingut una actitud oberta cap als turistes, però sense informació sobre la protecció de l'espai ni sobre les característiques del procés de producció de la sal .

Recentment, aquest indret disposa d'un sender perfectament senyalitzat, amb un total de set panells informatius. Aquest itinerari, d'uns 30 minuts de durada, permet visitar la salina de forma ordenada, fet que permet compendre el procés d'elaboració de la sal, des de quan s'agafa l'aigua salada del mar, fins al procés d'escalfament i la cristal.lització final de la sal. A més, els panells contenen informació sobre la normativa de protecció de l'espai i els valors paisatgístics i ambientals.



El far i les salines.


Les salines de Fuencaliente estan en actiu des de fa quaranta anys i produeixen unes set-centes tones anuals de sal, que es comercialitzen a la pròpia illa, si bé una petita part de la seva producció, l'anomenada "flor de sal", és exportada per la seva excel.lent qualitat cap a països europeus per a la seva distribució en botigues gourmet.

De les més de quaranta salines que van arribar a existir a les Canàries a mitjans del segle XX, tot just queden en funcionament una desena d'elles, la de Fuencaliente és l'única de la província occidental, i amb interrogants sobre el seu futur, ja que, tot i ser una activitat artesanal i tradicional que produeix una sal de gran qualitat, aquesta té una sortida complicada al mercat, dominat per sals industrials. Per això, des del Govern de Canàries s'aposta per donar suport a aquesta activitat tradicional, que a més contribueix a la sostenibilitat de la regió i genera espais de gran qualitat paisatgística que s'incorporen a l'oferta turística complementària de qualitat.

Aquesta salina, amb els seus 45.000 m2, és la més recent de Canàries, i és del tipus salina intensiva "nova" de fang amb folre de pedra, un model que apareix durant segle XIX a Lanzarote. Destaca per l'ús del fang com impermeabilitzant i el folre de pedra, que aporta solidesa.

Rep afectuosament el nom de "jardí de la sal", pel seu bell paisatge i per la delicada tasca dels seus "jardiners", els saliners. Sens dubte, la reina d'aquest jardí és la flor de sal, les escates de sal, collides acuradament al llarg les càlides tardes d'estiu amb un procés laboriós i totalment artesanal.



Primer pla de les basses de les salines enmig d'un ambient assolellat.


Com he comentat anteriorment, el mar que envolta aquest indret també està protegit ja que conté una important reserva marina. Aquesta reserva marina creada a l'any 2001, arriba fins als 1.000 m de profunditat i s'estén per sobre de 3.719 ha en el mar sud-occidental de l'illa de la Palma, entre la Caleta de los Pájaros, la Punta Gorda i la isòbata de 1.000 m com a límit exterior. Aquesta reserva es troba situada en la seva totalitat en aigües exteriors.

Els informes de les Universitats de La Laguna, Las Palmas així com l'Institut Espanyol d'Oceanografia, van trobar que aquesta zona era idònia per constituir una reserva marina, degut a la seva biodiversitat, l'estat de les poblacions d'interès pesquer i la possibilitat de recuperació de les mateixes, mitjançant mesures restrictives relatives a les pesques artesanals locals i altres activitats com el busseig i la pesca esportiva.



Imatge del litoral que envolta les salines caracteritzat per la dura i fosca roca basàltica.


Aquesta reserva es caracteritza per presentar una escassa plataforma marina i amb fons abruptes d'enorme valor paisatgístic i biològic.
Així mateix, es poden observar nombroses esquerdes, coves i túnels de gran interès.

La diversitat de flora i fauna marina és molt alta, i es troben espècies pesqueres difícils d'observar a les altres illes occidentals de l'arxipèlag canari. Es poden trobar fons d'anemones tropicals que constitueixen un reducte degut a la seva escassa presència en altres zones.

Hi dominen comunitats d'algues brunes i és possible admirar-hi comunitats d'algues protegides de l'espècie (Cystoseira abies-marina).
A les zones de coves i esquerdes, trobem una enorme diversitat d'invertebrats marins. Entre ells, destaca la presència d'una altra espècie protegida, es tracta de la llagosta canària (Scyllarides latus).

Dins del grup d'ictiofauna trobem una varietat significativa d'espècies, moltes d'elles d'important interès pesquer: "viejas" (Sparisoma cretenc), "Salem" (Sarpa salpa), "medregales o seriola" (Seriola spp) i "el abad" (Mycteroperca fusca).

Finalment, els mamífers i les tortugues marines s'observen amb certa freqüència. Cal destacar el dofí mular (Tursiops truncatus) i la tortuga babaua (Caretta caretta).

La zona es troba inclosa en un altre espai marí protegit, denominat Franja Marina de Fuencaliente, englobat en la Xarxa Natura 2000. Així mateix forma part de la Reserva de la Biosfera, juntament amb la resta del territori insular de la Palma.



Imatge de la platja de Echentive o Playa Nueva sense una ànima.


Després de visitar la zona de les salines i el far, aprofitem per dinar davant del bonic teló de fons que representa l'Atlàntic, amb l'illa de la Gomera a l'horitzó, entre algunes nuvolades.

Tot seguit ens dirigim cap a una de les platges properes per veure com estava l'aigua de mar, a l'anomenada Playa de Echentive, pertanyent al municipi de Fuencaliente, aprofitant la bona tarda que feia.
Aquesta platja deserta va ser creada per l'última erupció del Teneguía i està protegida dels vents elisis, pel que hi regna una calma especial. Com a curiositat, cal dir que en aquest indret hi havia una font d'aigües termals anomenada Fuente Santa, que quedà sepultada per l'erupció del volcà San Antonio (1677). Actualment s'intenta recuperar gràcies a unes excavacions realitzades. També hi ha una piscina natural.



Una de les piscines naturals que podem trobar al llarg de la costa creada pel capritx de la lava. L'aigua no era gaire freda.


Sens dubte, provar les aigües de l'Atlàntic en un indret quasi desert va ser una bona manera d'acabar la jornada.


Continuarà...


Fotografies realitzades per tempspalamos i informació complementària extreta de:

www.rinconesdelatlantico.es/presentacion.php
www.lavozdelapalma.com/
www.marm.es/es/


dilluns, 30 de maig de 2011

Quatre gotes i retorn de la tramuntana


Imatge de les nuvolades que hi havien aquesta tarda al damunt de les Gavarres.


Les nuvolades que han anat creixent al llarg de la jornada, després de les estones de sol que hem tingut a migdia, han acabat amb una petita tempesta que ha deixat molts trons i poca pluja. A Palamós tant sols han caigut 0,2 mm amb un ambient força xafogós.
Altres dades de precipitació al Baix Empordà: Palafrugell 2,2 mm, Verges 1,8 mm, Calonge 1,3 mm o la Bisbal 0,6 mm. Aquesta inestabilitat que fins ara ens ha portat molt soroll per no res, podria incrementar-se al llarg de les properes hores, no obstant, les precipitacions més importants, com ja sol ser habitual, es preveuen a l'interior de la demarcació.

Pel que fa a les dades del dia a Palamós., temperatura màxima 22,3ºc, mínima 18,9ºc. Cel amb nuvolusitat variable. Pluja 0,2 mm. Vent de garbí o xaloc a 10/15 km/h de mitjana, ratxa màxima 39 km/h garbí. Estat de la mar amb maror mar endins i marejol arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1017 hpa, mínima 1014 hpa. Humitat relativa màxima 94 %, mínima 79 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.



Mapa de llamps d'avui.


Previsió per aquest dimarts

Aquest dimarts a Palamós es preveu un dia ennuvolat amb alguna clariana esporàdica. Podria caure algun petit ruixat o alguna roina al llarg de la nit/matinada de dilluns a dimarts i fins demà a primeres hores de la tarda, amb possibilitats que s'escolti algun tro. A la resta de la demarcació poden anar caient alguns ruixats inconnexos i alguna petita tronada al llarg de les properes hores, sobretot cap a l'interior., aquestes precipitacions disperses es mantindran fins a la tarda amb més possibilitats de pluja cap a la Selva.

La temperatura màxima pot rondar els 20/22ºc a la costa, els 22/25ºc a l'interior i els 10/18ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 14/16ºc a la costa, fins a 10/14ºc a l'interior i fins a 6/10ºc al Pirineu

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix o restarà en calma, fins la matinada de dimarts, llavors entrarà tramuntana a 10/15 nusos. Al matí hi haurà vent de tramuntana a 15/20 nusos. A la tarda es mantindrà la tramuntana a 15/20 nusos., mar endins i al nord del Cap de Begur s'arribarà a 25/30 nusos. A la nit es preveu que la tramuntana s'intensifiqui arribant fins a 20/25 nusos i a 30/35 nusos mar endins i al nord del Cap de Begur.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror mar endins, fins la matinada de dimarts. Al matí tindrem forta maror mar endins i maror arran de costa. A la tarda hi haurà la mateixa situació, amb àrees de maregassa mar endins. A la nit hi haurà maror arran de costa i de forta maror a maregassa mar endins (ones de 3,3 m).



Mapa d'onatge previst per dimarts a la nit.

Tempestes bessones vistes des de Palamós




A la imatge superior, publicada el 21 de novembre del 2010 per "mariacarme", al portal de notícies www.3cat24.cat/, podem veure dos bonics cumulunimbus amb les seves respectives encluses.
La imatge està captada mirant cap al nord-est i les tempestes estarien situades al davant del Golf de Roses

Aquella jornada tot i trobar-nos dins del radi d'acció d'una perturbació, les precipitacions més destacades es van produir a sobre el mar, i a la nostre demarcació només van caure quatre gotes o senzillament no va ploure.



Mapa sinòptic del 21 de novembre del 2010.

Butlletí climàtic del mes d'abril


El mes d'abril quasi no ha plogut.


El butlletí climàtic definitiu del mes d'abril ja fa dies que es troba entre nosaltres., segons el Servei Meteorològic de Catalunya, "el mes d'abril del 2011 ha estat termomètricament càlid a gran part del país, si bé el mes s'ha de definir com a molt càlid a àmplies zones del Pirineu, del Prepirineu, de la depressió Central i a punts del litoral i prelitoral Central. Pluviomètricament, el mes ha estat sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a punts del litoral Central i Nord, comarca de la Noguera i la conca de Tremp. En canvi, a l'extrem sud del país i àrea litoral de la comarca del Baix Penedès l'abril s'ha de qualificar de plujós, i de molt plujós al massís dels Ports. El mes ha estat poc ventós."

Com ja heu comprobat, allò que deien els models estacionals (abril fresc i humit) s'ha quedat en aigua de borrages i els mes de maig em fa l'efecte que va pel mateix camí...


Si ens centrem en Palamós, al llarg del mes d'abril van caure 14,4 mm, això només representa un 24 % del que marca la mitjana climàtica situada en els 60 mm. Pel que fa a la resta del Baix Empordà, trobem que a l'extrem sud és on menys ha plogut, juntament amb el sector comprés entre Begur i St. Feliu. A la resta de la comarca la manca de pluja és un 50 % inferior del que és normal.


Pel que a la temperatura mitjana a Palamós, aquesta ha sigut de 16ºc, o sigui uns 2ºc superior al que marca la mitjana, situada en 14ºc. A la resta de la comarca del Baix Empordà, trobem que la temperatura encara va ser més elevada a l'extrem oest (zona de les Gavarres) i similar a la resta.


Per veure l'informe complet accediu al següent enllaç:

http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Climatologia/Butlletins%20i%20resums%20climatics/Butlletins%20mensuals/2011/pdf/Butlleti_abril_2011.pdf

diumenge, 29 de maig de 2011

Inestabilitat i pendents de la DANA


Mapa de superfície amb fronts previst per aquest dimarts.


Aquesta propera setmana serà molt diferent a la que deixem enrera, ja que les temperatures es mantindran a ratlla, a més, augmentarà la possibilitat de formació de tempestes i ruixats en molts indrets de l'interior i esporàdicament a la mateixa costa. Ja a hores d'ara, les tempestes van apareixent a la zona pirinenca i aquest fet serà la tònica general en les properes jornades., aquests ruixats i algunes tempestes localment fortes, es poden generalitzar al llarg d'aquest dimarts, coincidint amb el pas d'un sistema frontal que ens pot portar ruixats a qualsevol indret de la demarcació, els quals poden arribar de manera més feble fins a la costa.

El fet més remarcable, però, és el curiós moviment que experimentarà aquest dijous, una bossa d'aire fred retrògrada amb temperatures d'uns -21ºc a 5500 m d'alçada, que quedarà despenjada de la circulació general atmosfèrica. Aquesta DANA (gota freda) es dirigirà al sud-est de França i llavors tindrà un moviment en direcció oest-sud-oest que la portarà al damunt nostre.

Caldrà seguir de ben a la vora el moviment que pugui fer aquest embossament d'aire fred, ja que la seva posició exacte i la presència o no de prou humitat, és la que determinarà si tindrem més o menys possibilitats de tempestes.



Mapa de temperatura i alçada geopotencial a 500 hpa previst per dijous a les 12 h. Observeu la bossa freda que s'acosta.


Pel que fa a les dades del dia de Palamós, temperatura màxima 22,8ºc, mínima 15,1ºc. Estat del cel serè fins a la tarda/vespre, llavors han entrat alguns núvols baixos i han aparegut núvols alts. Vent amb predomini del garbí a 10 km/h de mitjana, ratxa màxima 27 km/h. Estat de la mar amb marejol generalitzat. Pressió atmosfèrica màxima 1019 hpa, mínima 1016 hpa. Humitat relativa màxima 85 %, mínima 58 %. Dades de meteoclimatic.com.


Previsió per aquest dilluns

Aquest dilluns a Palamós s'espera un dia amb predomini del sol a les hores centrals, però amb alguns intervals nuvolosos a primeres hores., al vespre el cel pot quedar cobert. A partir de la nit i ja de cares a la matinada de dimarts es podrien escapar quatre gotes. A la resta de demarcació s'espera un dia amb nuvolusitat en augment al llarg de la tarda, amb possibilitats que s'escapi algun ruixat cap al Pirineu. Al llarg de la nit poden anar caient alguns ruixats dispersos a qualsevol indret, preferentment a l'interior.

La temperatura pot rondar els 20/22ºc a la costa, els 24/28ºc a l'interior i els 20/25ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 14/17ºc a la costa i interior i fins a 8/12ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de llebeig a 6/8 nusos, al llarg de la matinada de dilluns. Al matí hi haurà vent de garbí a 10/15 nusos. A la tarda i a la nit es preveu vent de garbí a 6/10 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol generalitzat al llarg de la nit/matinada de diumenge a dilluns. La resta de la jornada es preveu la mateixa situació.

divendres, 27 de maig de 2011

Previsió pel cap de setmana


Imatge captada aquesta tarda per la càmera de TV3, amb el cel cobert per núvols baixos.


Aquest dissabte a Palamós s'espera un dia amb nuvolusitat variable de tipus baix., a diferència de la passada matinada on van caure quatre gotes, no hi hauran precipitacions. A la resta de la demarcació s'espera un temps similar, no obstant, encara podria caure algun petit ruixat de tarda a la zona pirinenca.

La temperatura màxima pot pujar fins a 19/23ºc a la costa, fins a 23/27ºc a l'interior i fins a 18/21ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 15/17ºc a la costa, fins a 10/14ºc a l'interior i fins a 4/8ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 8/12 nusos, al llarg de la matinada de dissabte. Al matí hi haurà vent fluix de component sud. A partir de migdia entrarà vent de garbí a 10/15 nusos. A la nit hi haurà una mica de terral.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror mar endins, al llarg de la matinada de dissabte. Al matí tindrem marejol mar endins i mar arrissada arran de costa. A partir de migdia hi haurà marejol generalitzat. A la nit quedarà mar calma o arrissada arran de costa i marejol mar endins.


Aquest diumenge a Palamós s'espera una jornada assolellada, amb l'aparició d'alguns núvols alts a la tarda. A la resta de la demarcació poden aparèixer algunes nuvolades de tarda al Pirineu.

La temperatura màxima podrà ser més elevada a tota la demarcació, sobretot cap a l'interior., la mínima pot ser igual o una mica més baixa.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 6/8 nusos, al llarg de la matinada de diumenge. Al matí tindrem vent fluix de garbí. A la tarda bufarà garbí a 10/14 nusos. A la nit tindrem vent fluix de garbí o calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol mar endins i mar arrissada arran de costa, al llarg de la matinada i matí de diumenge. La resta de la jornada hi haurà marejol generalitzat.

Primers resultats del Projecte COMSOM


Plàstics extrets de la mar. Font: www.museudelapesca.org/index.php/projecte-comson


El passat 16 de maig, es va realitzar l'acte de cloenda del Projecte Internacional COMSOM.

Des del mes de setembre passat, aquest projecte ha avaluat l'estat de les comunitats bentòniques del Mediterrani que pateixen diferents graus d'explotació pesquera i que estan sotmeses a les deixalles que s'aboquen impunement al mar.

COMSOM ha estat impulsat per l'Institut de Ciències del Mar–CSIC i dirigit per la doctora Montserrat Demestre, amb la col.laboració del Museu de la Pesca, l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament i la participació de la Confraria de Pescadors de Palamós i de diferentes escoles.

Els científics de l'Institut de Ciències del Mar-CSIC han volgut sensibilitzar a la població i als pescadors, sobre la problemàtica de les deixalles que s'aboquen al medi marí, sobretot pel que fa als plàstics, a més, també volien fer arribar al gran públic la metodologia que segueix un equip científic


Els primers resultats del projecte científic ens diuen que actualment les bosses de plàstic són la principal amenaça dels ecosistemes marins litorals i costaners.

Del total de la brossa extreta, més d'un 50% són plàstics i d'aquests un 30% són bosses de plàstic. La capa d'on es treu més plàstic és la situada a l'entorn dels 50-100 metres, amb registres que arriben al 50%.

Per tal de poder fer un mostreig dels fons marins, es va demanar la participació de cinc embarcacions de pesca del port de Palamós que al llarg d'una setmana (sempre coincidint amb l'inici d'estació de l'any) han guardat tots els plàstics extrets de la mar que han sortit barrejats amb les captures de les seves embarcacions.

Els plàstics han estat recollits d'una manera determinada, i en llocs concrets basant-se en un mostreig espaial, seguint les indicacions dels científics. Les embarcacions participants fan tècniques de pesca diferents i treballen habitualment entre els 50 i 250 m de profunditat.

Posteriorment, la brutícia recollida ha estat analitzada pels alumnes dels centres educatius de secundària Vedruna i IES, tots dos de Palamós, i l'IES Puig Cargol de St. Antoni de Calonge, en total 70 alumnes de 4rt d'ESO i 1r i 2n de Batxillerat.


Al següent vídeo veureu un resum que recull les principals fases i conclusions de l'estudi:









Per conèixer més detalls del Projecte COMSOM accediu al següent enllaç:

http://comsom.cmima.csic.es/ca/content/inici

dijous, 26 de maig de 2011

Refrescada momentània


Mapa de precipitació en tres hores previst per divendres a les 15 h.


Les altes temperatures que ens han estat acompanyant fins avui, poden experimentar un breu retrocés entre divendres i dissabte., aquesta refrescada en alguns casos, especialment al Pirineu i interior, pot representar unes temperatures entre 5 i 10 ºc més baixes que dies enrera.
Si observem el mapa de l'encapçalament, podem comprobar com les precipitacions més importants quedaran restringides cap al Ripollès, la Garrotxa i altres zones properes a la Serralada Transversal. El més significatiu però, serà aquest respir en les temperatures, ja que si en aquests moments trobem uns 15ºc a 1500 m d'alçada, aquest dissabte al matí hi trobarem tant sols 8ºc.
Diumenge els termòmetres tornaran a remuntar.

Pel que fa a les dades del dia, temperatura màxima 22,8ºc, mínima 16,8ºc. Estat del cel assolellat amb alguns núvols alts i mitjos, més importants al vespre. Vent fluix de direcció variable, ratxa màxima 24 km/h est. Estat de la mar amb marejol mar endins i mar arrissada o calma arran de costa.
Pressió atmosfèrica màxima 1018 hpa, mínima 1016 hpa. Humitat relativa màxima 84 %, mínima 62 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest divendres

Aquest divendres a Palamós tindrem un dia amb nuvolusitat variable, amb cel més tapat de bon matí i a la tarda., no es descarta que puguin caure quatre gotes. A la resta de la demarcació poden anar caient alguns plugims al llarg de les properes hores a la meitat nord. A partir de migdia poden aparèixer ruixats i també alguna tempesta localment intensa acompanyada amb calamarsa o pedra, a la zona zona pirinenca i en altres indrets muntanyosos., aquestes precipitacions es poden traslladar cap a zones de l'interior de forma més desgastada al llarg de la tarda, fins i tot podria caure algun ruixat a la mateixa costa, sobretot cap al nord.

La temperatura màxima pot rondar els 25/27ºc a l'interior, els 19/21ºc a la costa i els 14/18ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 15/17ºc a la costa, fins a 7/12ºc al Pirineu i fins a 12/14ºc a l'interior.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 10/15 nusos, al llarg de la matinada de divendres. Al matí i a la tarda tindrem la mateixa situació. A la nit la tramuntana es pot reforçar i arribar fins a 15/20 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror mar endins, al llarg de la matinada de divendres. La resta de la jornada hi haurà un panorama semblant, amb àrees de forta maror mar endins.

Arc de St. Martí a la badia de Palamós




Us poso unes fotos publicades al portal de notícies www.3cat24.cat/ on es veu un bonic Arc de Sant Martí que va aparèixer el matí del dia 24 d'abril.

La caiguda d'alguna roina a primeres hores del dia i la baixa posició del sol va facilitar la formació d'aquest fenomen òptic. Si us fixeu, s'intueix una mica l'arc secundari situat al damunt de l'arc principal. Les fotos han estat realitzades per l'usuària que firma sota el nom de mariacarme.







dimecres, 25 de maig de 2011

Primera nit tropical


Mapa de temperatura i vent en superfície previst per dijous a les 12 h.


Durant la darrera nit/matinada, talment com si fos l'estiu, la temperatura mínima tant sols ha baixat fins a 20,9ºc, aquesta dada significa que hem tingut la primera nit tropical de l'any 2011. Es considera que una nit és tropical quan la mínima és superior als 20ºc.
La culpable d'aquesta temperatura tant elevada és la bombolla d'aire càlid subtropical que ens està afectant, juntament amb el vent de ponent i la tramuntana cremadora que ha bufat al llarg de la passada matinada.
De ben segur que amb aquestes temperatures a més d'una persona li haurà costat agafar el son. Sortosament, a partir d'aquest divendres, tal com vaig comentar, podria refrescar una mica.

Pel que fa a les dades del dia., temperatura màxima 24,4ºc, mínima 20,9ºc. Estat del cel amb algun núvol alt i calitja. Vent de direcció variable, amb predomini del component nord, l'oest i el sud-oest, a 10/15 km/h de mitjana, ratxa màxima 31 km/h garbí. Estat de la mar amb marejol mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1021 hpa, mínima 1018 hpa. Humitat relativa màxima 85 %, mínima 45 %. Dades de meteoclimatic .com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dijous

Aquest dijous a Palamós tindrem un dia amb predomini del sol, acompanyat per alguns núvols alts, més importants al llarg del vespre. A la resta de la demarcació hi haurà una augment de la nuvolusitat de tipus alt i també núvols d'evolució en indrets de muntanya de l'interior, que acabaran amb alguns ruixats i alguna tempesta de tarda d'intensitat moderada.

La temperatura màxima rondarà els 24/26ºc a la costa, els 30/33ºc a l'interior i els 22/26ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 17/20ºc a la costa i interior i fins a 8/14ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix de garbí o ponent, o restarà en calma, al llarg de la matinada de dijous. Al matí tindrem vent fluix de garbí o calma. A la tarda hi haurà vent de garbí a 6/9 nusos. A la nit hi haurà vent fluix de gregal.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada arran de costa i marejol endins, al llarg de la matinada de dijous. Al matí i a la tarda tindrem entre mar arrissada i marejol. A la nit hi haurà mar arrissada o calma.

El pitjor tornado des de l'any 1947 als EUA


Imatge de la destrucció causada pel tornado.


El passat diumenge a la nit, una nova línia de tempestes d'enorme extensió, va creuar el centre del Estats Units acompanyada per una altre tanda de tornados mortals.
El més greu de tots va assolir categoria 4 sobre 5 en l'escala Fugita, amb vents que arribaren als 318 km/h., aquesta vegada li va tocar a la ciutat de Joplin (Missouri), la qual va quedar convertida en runes.

Les 116 vícimes mortals, contabilitzades fins ahir, el converteixen en el tornado més mortífer als EUA des de l'any 1947.
Durant els 9 escassos minuts que durà el fenòmen, totes les construccions situades en la superfície delimitada per onze quilòmetres de llarg i 1,2 km d'ample van quedar completament arrassades. Aquestes zones completament arrassades pel pas d'un tornado s'anomenen "carrers de la mort".

A part d'aquestes víctimes mortals, també va deixar més de 500 ferits i la seva força va ser extraordinària, ja que fins i tot va arribar a arrencar el paviment del terra i tot arbre que es creuava al seu pas.

Segons l'historiador nord-americà Christopher C. Burt, el tornado de Joplin ha sigut el més mortal que hi ha hagut a la història, des del famós tornado F-5 que a l'any 1947 va matar a 181 persones a Woodward, Oklahoma,

No obstant això, existeix una teoria recent que proclama que el tornado de Woodward, en realitat era part d'una sèrie de tornados que va matar a 107 persones. Si això és cert, hem de recular més enrera, concretament fins a l'any 1936 per trobar l'últim tornado dels EUA que va matar més persones que el tornado de Joplin.

El 1936, uns sèrie de violents tornados van provocar 216 morts a Tupelo, Mississippi, i 203 morts a Gainesville, Geòrgia.

Aquest any, el nombre de víctimes mortals per tornados se situa actualment en 482., aquesta dada reflecteix que ens trobem a l'any més mortal des del 1953, any en que van morir 519 persones. Aquell any, hi va haver tres ciutats densament poblades que van rebre els impactes directes de tornados violents: Waco, Texas (114 morts), Flint, Michigan (115 morts), i Worcester, Massachusetts (89-94 morts) totes les víctimes van ser provocades per violents F-4 i F-5 .




Vídeo de notícies de l'any 1953 que ens mostra la destrucció de la primera onada de tornados mortals que hi va haver aquell any. L'onze de maig del 1953, un tornado F-5 va assolar el centre de Waco, Texas, matant a 114 persones.


Molta mala sort

Tot i els avisos que es fan per posar la població en alerta, l'alt nombre de morts d'aquest any és degut en part a la mala sort. Els perillosos tornados EF-4 i tornados EF-5, normalment solen aparèixer en zones despoblades, però aquest any hi ha hagut la desgràcia que dos violents tornados han passat per sobre de ciutats amb més de 50.000 habitants. No obstant, el tornado que va afectar a Joplin, va ser detectat 21 minuts abans que arribés a la població, amb els conseqüents avisos al respecte.

La seva formació

Els tornados requereixen dos ingredients principals per a la seva formació: la inestabilitat i el cisallament del vent.

La inestabilitat és màxima quan des del sud entra aire calent i humitat en nivells baixos, procedent del Golf de Mèxic cap a les planures situades entre les Muntanyes Rocalloses i les Muntanyes Apalatxes, i des del nord entra aire fred i sec en alçada procedent del Canadà o Alaska.
L'abril d'aquest any, la temperatura superficial del mar al golf de Mèxic està amb la temperatura més elevada dels últims 100 anys i això és una aportació extra per la formació de les supercèl.lules generadores de tornados.

El fenòmen de la Niña, al Pacífic Oriental, en part, és el responsable que els vents situats en nivells alts de la troposfera (corrent en jet) siguin molt forts, fet que ha provocat canvis notables en la velocitat i la direcció del vent amb l'altura. Aquests canvis de direcció del vent amb l'altura (cisallament del vent) són ideals per afavorir els corrents ascendents que formen les tempestes, això permet que els tornados siguin més nombrosos i més intensos del que és habitual.




Vídeo del tornado i de la destrucció que afectà a la ciutat de Joplin.

Posta de sol d'ahir dimarts




L'aparició d'alguns núvols alts, provinents possiblement de les restes de les encluses dels núvols convectius que ahir a la tarda van deixar algun ruixat al Pirineu, van permetre veure aquesta bonica posta de sol.







dimarts, 24 de maig de 2011

Més calor que a l'estiu



En ple estiu, a Palamós moltes vegades no arribem als 30ºc de màxima, degut a la marinada que manté l'ambient una mica més fresc arran de mar. La manca de vent de mar i l'aparició del temut vent de ponent i també tramuntana cremadora, ha provocat que avui s'hagin assolit els 30ºc de màxima, fet totalment excepcional per aquestes dates., sortosament, la manca d'humitat ha evitat una major sensació de calor.

A les contrades d'interior, on el termòmetre si que pot assolir els 30ºc de manera més habitual, avui també ha estat un dia tòrrid, ja que encara ha fet més calor que ahir.
Aquests són alguns dels exemples que trobem: Medinyà 33,0ºc, La Bisbal d'Empordà II 32,6ºc, Castellò d'Empúries El Temple 32,4ºc, Salt-Barri Vell 32,3ºc, St. Miquel de Fluvià 32,1ºc, Castellò d'Empúries Pol Ind 32,0ºc, Verges 31,0ºc o Palafrugell 29,9ºc.

Pel que fa a les dades del dia a Palamós, temperatura màxima 29,8ºc, mínima 17,5ºc. Estat del cel serè, calitja. Vent a 10/20 km/h de mitjana amb predomini del nord i sud-oest, ratxa màxima 39 km/h nord. Estat de la mar, marejol arran de costa, maror mar endins. Pressió atmosfèrica màxima 1022 hpa, mínima 1021 hpa. Humitat relativa màxima 74 %, mínima 29 %. Dades de meteoclimatic .com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dimecres

Aquest dimecres a Palamós s'espera una dia assolellat i calurós. A la resta de la demarcació hi haurà un panorama similar, exceptuant algunes nuvolades de tarda que poden aparèixer al Pirineu amb algun ruixat fruit de la mateixa calor.

La temperatura màxima pot rondar els 26/30ºc a la costa, els 30/35ºc a l'interior i els 24/29ºc al Pirineu. La mínima també serà molt alta, d'uns 17/20ºc tant a la costa com a l'interior de l'Empordà, 14/16ºc en altres indrets de l'interior i 6/12ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 10/14 nusos, al llarg de la matinada de dimecres. Al matí tindrem vent fluix de direcció variable. A la tarda hi haurà vent de garbí a 8/10 nusos. A la nit hi haurà vent fluix de garbí o calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins, al llarg de la matinada de dimecres. Al matí tindrem mar arrissada o calma arran de costa i marejol mar endins, amb mar de fons de nord. A la tarda hi haurà marejol generalitzat, amb una mica de mar creuada. A la nit hi haurà mar arrissada.

Sortida de sol de l'1 de maig a Cala Estreta




Us poso una altre foto de la sortida de sol des del mar a Cala Estreta., en aquest cas es tracta del dia 1 de maig.

La bonica imatge ha estat publicada al portal de notícies www.3cat24.cat/ per Estanislau Oliver Curell.

Llamps a sobre el volcà Grímsvötn


Imatge de la columna de cendres volcàniques presa des del satèl.lit Terra de la NASA.


Passats gairebé 14 mesos després de l'erupció del volcà Eyjafjallajökull, un altre volcà d'Islàndia va començar a llençar cendres i vapor des de les 17:30h del passat 21 de maig. Es confirmava que el Grímsvötn havia entrat en erupció, tal com ja va fer en el mes de novembre de l'any 2004.
El núvol de cendra volcànica i vapor d'aigua, en els primers moments de l'erupció va arribar a assolir els 20 quilòmetres d'alçada.

A sobre del volcà, com podem apreciar a la fotografia de l'encapçalament, la cendra volcànica forma un plomall circular que s'eleva per sobre dels núvols circumdants. Al sud-est, la cendra ha canviat el color blanc de la neu per una capa fosca.

Les cendres del volcà van provocar una reducció de la visibilitat a uns 50 metres i va convertir la nit en dia a les poblacions pròximes.
Un efecte col.lateral de l'erupció volcànica ha estat el tancament de Keflavik, l'aeroport més gran d'Islàndia i ha creat certa incertesa pel que fa als desplaçaments amb avió, ja que ha hores d'ara s'està a l'expectativa per si pogués afectar els desplaçaments aeris per la final de la Champions que ha de jugar el Barça el proper dissabte.

Segons les últimes informacions el plomall de cendra pot arribar a Anglaterra, França i Espanya, entre dijous i divendres, no obstant, els experts diuen que aquesta vegada les cendres del volcà són més gruixudes i no haurien d'estar tants dies en suspensió a l'atmosfera.

El plomall inicial del Grímsvötn va ser major que el projectat pel Eyjafjallajökull, el qual va arribar a 8 quilòmetres d'alçada.
Gran part del volcà Grímsvötn es troba per sota d'un llac i de la glacera Vatnajökull, aquest fet pot produir inundacions pel desgel.



Imatge d'un llamp al núvol volcànic del Grímsvötn.


El núvol volcànic del Grímsvötn està generant una gran quantitat de llamps. En els núvols de tempesta, els llamps es formen per la separació de càrregues positives i negatives dins del mateix núvol.
Quan la diferència de potencial elèctric entre les zones amb càrregues positives i les zones amb càrregues negatives és molt gran (milers de milions de volts) es produeix el llamp.

Curiosament, els llamps produïts per la cendra dels volcans tenen un mecanisme de formació molt semblant.

L'observació de llamps en els núvols volcànics va ser descrita per primera vegada per l'escriptor i científic romà Plini "El Vell", al segle I, en les seves notes sobre l'erupció del Vesuvi. Precisament, el Vesuvi el va matar el 24 d'agost de l'any 79, degut als gasos originats per la seva erupció, fet que va provocar-li l'asfixia quan ho estava observant.

Convé saber que no totes les erupcions volcàniques produeixen llamps, però en algunes ocasions podem contemplar aquests preciosos fenòmens meteorològics. Com he comentat, en el cas d'un volcà, les cendres volcàniques actuen d'una forma similar a com succeeix en els núvols normals.
Encara que les cendres i la roca que surten del volcà tenen càrrega neutre, la diferència de temperatura, la fricció i els xocs entre les partícules de cendra i dels gasos del volcà, fan que es vagin carregant elèctricament, amb càrregues de signe contrari (sempre que es freguen dos objectes, un es carrega amb càrrega positiva i l'altre amb càrrega negativa), mentre la columna de gas i partícules ascendeix i es desplaça.

Després, el propi moviment de les partícules, degut a la seva diferent densitat, fa que es vagin separant progressivament les càrregues positives de les negatives, això permet que la diferència de potencial sigui suficientment elevada perqué es produeix la descàrrega elèctrica, és a dir, el llamp, dins el núvol de cendres.


El vídeo que veureu a continuació, és una bona mostra dels llamps que està generant el volcà Grímsvötn (no us perdeu la banda sonora i poseu-lo en pantalla completa fent clic a sobre el quadre de fletxes al costat d'on posa HD a sota el vídeo):





dilluns, 23 de maig de 2011

Calor d'estiu




Les darreres hores han estat marcades per unes temperatures més pròpies de l'estiu, amb valors que han superat els 30ºc en molts indrets de l'interior, algunes de les màximes més elevades que trobem avui a les comarques gironines són les següents: Girona 31,5ºc, Cabanes 31,4ºc, Castelló d'Empúries 30,7ºc, Fornells de la Selva 30,4ºc, Olot 30,0ºc o Banyoles amb 29,6ºc.
A la nostra comarca els valors també han sigut molt elevats, arribant fins a 28,7ºc a Monells, 28,1ºc a La Tallada, 27,5ºc a La Bisbal, 27,2ºc a Torroella o 26,0ºc a Castell d'Aro.

I si la temperatura màxima ha estat especialment elevada, la temperatura mínima a Palamós, com molt bé haureu notat, ha estat d'escàndol ja que només ha baixat fins a 18,6ºc.

Aquestes temperatures tant elevades i l'ambient estiuenc es mantindran almenys fins divendres, llavors es podrien normalitzar degut al pas d'un sistema frontal que ens pot portar aires més frescos del nord.

Pel que fa a les dades del dia, temperatura màxima 24,9ºc, mínima 18,6ºc. Estat del cel serè. Vent fluix de direcció variable, ratxa màxima 23 km/h. Estat de la mar amb maror o marejol mar endins, mar arrissada arran de costa. Humitat relativa màxima 73 %, mínima 46 %. Pressió atmosfèrica màxima 1022 hpa, mínima 1020 hpa. Dades de meteoclimatic.com, meteocat.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dimarts

Aquest dimarts a Palamós esperem un dia assolellat i calurós. A la resta de la demarcació poden aparèixer alguns núvols d'evolució al Pirineu o al Montseny, amb possibilitats que caigui algun ruixat de tarda.

La temperatura màxima rondarà els 22/26ºc a la costa, els 28/32ºc a l'interior i els 20/25ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 16/19ºc a la costa, fins a 13/17ºc a l'interior i fins a 6/11ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 6/10 nusos, al llarg de la matinada de dimarts. Al matí tindrem vent fluix de gregal. A la tarda hi haurà vent de garbí a 8/12 nusos. A la nit entrarà tramuntana a 10/15 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada arran de costa i marejol o maror mar endins, al llarg de la matinada de dimarts. Al matí tindrem mar arrissada arran de costa i marejol mar endins, amb mar de fons de nord. A la tarda hi haurà marejol generalitzat, amb una mica de mar creuada. A la nit hi haurà maror mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa.

Les dunes de Castell


Imatge de les dunes de Castell.


Dins l'Espai Natural Protegit de Castell-Cap Roig, situat a l'est de Palamós, hi podem trobar una gran diversitat d'ecosistemes terrestres, com el bosc mediterrani de pinedes i alzinars litorals, cales i platges, aiguamolls litorals i zones dunars.

Les zones dunars són un ecosistema que ha anat desapareixent dels indrets que acupava tradicionalment, a causa de la construcció desenfrenada de la primera línia de mar. Malauradament, el que ara costa milions d'euros en regeneració de platges que any rera any acaben desapareixent per l'embat dels temporals, es podria haver estalviat si s'haguessin respectat els espais amb dunes, ja que aquests indrets són claus per prevenir els efectes dels temporals.



Cartell d'avís a la zona dunar.


Les dunes de Castell, degut a la singularitat que presenten en aquest tram de costa, (que lluny queden les dunes que ocupaven tota la Badia de Palamós...) des de fa uns quants anys s'han delimitat i protegit dins un procés que preten conservar-les, fet que ja comença a donar els seus resultats.

Amb aquests treballs, es vol recuperar l'estructura ideal de litoral formada per tres elements: la platja, les dunes i l'aiguamoll.

Per sort, la vegetació d'aquestes dunes presenta un estat de conservació força bó, gràcies a això, es manté una bona fixació de la sorra aportada pel vent i fa que l'ecosistema dunar es mantingui estable.



Panícal marí (Eryngium maritimum).


La vegetació que creix en indrets sorrencs (vegetació psamòfila) ha de superar importants factors que actuen en contra seu, com és la manca de nutrients i d'humitat, l'alta salinitat, la mobilitat, el vent, etç...
Tot i això, les espècies dunars han desenvolupat adaptacions que els hi permeten viure en aquests ambients hostils. A més, cal tenir en compte que la seva distribució és molt limitada.



L'espai dunar delimitat per una corda, amb presència de borró (Ammophila arenaria).


Algunes espècies de flora que hi podem trobar són el jull de platja (Elymus farctus), el melgó marí (Medicago marina), el borró (Ammophila arenaria), la corretjola de mar (Convolvulus soldanella), la pastanaga marina (Daucus gingidium), el lletsó (Sonchus tenerrimus), el rave de mar (Cakile maritima) i la lleteresa (Euphorbia paralias). També cal destacar-hi el lliri de mar (Pancratium maritimum).



Medicago marina.



Cartell explicatiu.



Vista general de l'espai dunar.

diumenge, 22 de maig de 2011

Sol i mosques


Mapa sinòptic previst per aquest dimarts. Observeu com ens afecta de ple l'anticicló.


El binomi "sol i mosques" que s'ha materialitzat durant el cap de setmana que acabem de deixar enrera, sembla que es tornarà a repetir al llarg dels propers dies, amb la qual cosa la calor i l'estabilitat, juntament amb algun possible ruixat a les zones de muntanya de l'interior, es mantindrà amb nosaltres.
Aquest temps pot ser la tònica general fins a finals de mes, fet que ens pot portar el segon mes amb una manca de pluges destacada i unes temperatures preestiuenques.

Pel que fa a les dades del dia a Palamós., temperatura màxima 22,1ºc, mínima 13,3ºc. Estat del cel serè amb algun núvol alt i de desenvolupament vertical a l'horitzó nord-oest. Vent de garbí a 5/10 km/h, ratxa màxima 21 km/h. Estat de la mar amb maror mar endins, mar de fons de nord i marejol arran de costa.
Pressió atmosfèrica màxima 1020 hpa, mínima 1018 hpa. Humitat relativa màxima 80 %, mínima 62 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dilluns

Aquest dilluns a Palamós s'espera un dia assolellat amb algun núvol alt decoratiu. A la resta de demarcació hi haurà un panorama semblant, amb algun núvol d'evolució cap al Pirineu.

La temperatura màxima pot rondar els 22/24ºc a la costa, els 27/30ºc a l'interior i els 20/24ºc al Pirineu. La mínima pot ser molt elevada, ja que només pot baixar fins a 16/19ºc a la costa, fins 14/16ºc a l'interior i fins a 7/14ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 15/20 nusos, al llarg de la matinada de dilluns., al nord del Cap de Begur i mar endins es poden assolir els 25 nusos. Al matí tindrem vent de gregal a 10/15 nusos. A la tarda hi haurà vent fluix de direcció variable. A la nit tindrem calma o vent molt fluix de component oest.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins, al llarg de la matinada de dilluns. Al matí tindrem la mateixa situació. A la tarda hi haurà mar arrissada arran de costa i marejol o maror mar endins. A la nit hi haurà mar calma o arrissada arran de costa i marejol mar endins.

divendres, 20 de maig de 2011

Viatge a La Palma: Los Canarios-Faro de Fuencaliente 2a part


Fort ruixat que descarrega a sobre el mar.


El temps inestable tornà a fer acte de presència tot just començar el descens del volcà San Antonio. El vent del nord que bufava amb insistència arran de terra i en alçada, anava acostant un fort ruixat que es passejava al damunt del mar., es tractava d'un gran núvol de desenvolupament vertical del gènere cúmulus congestus, per tant no era cap cumulunimbus, ja que tot i presentar el típic arcus capdavanter, no es va veure cap llamp ni tampoc es va escoltar cap tró.

Ràpidament treiem la roba impermeable i també algun paraigua perqué el ruixat s'ens llença al damunt.



El ruixat avançant.


Per sort, a mesura que la precipitació s'anava acostant també s'anava afeblint i no va ser gaire intens, no obstant, juntament amb l'aigua líquida també queien uns petits grans de calamarsa degut a la important entrada d'aire fred que arribava.



La cortina de precipitació vista de ben a prop.


Sens dubte, mai no deixa de sorpendre la gran variabilitat atmosfèrica que podem trobar en un mateix dia, ja que durant les hores que portavem llevats haviem vist de tot, pluja fina, un sol radiant, vent intens i ruixats acompanyats de calamarsa...



Diferentes espècies en plena floració ressaltant al mig del lapilli fosc.


Després del ruixat el sol no va trigar en sortir. En el camí que ens acostava cap a el far de Fuencaliente, es podia observar una gran varietat cromàtica, on el color de les espècies de flora endèmiques de l'illa i de les Canàries en general, ressaltava pel damunt de les roques volcàniques, les quals, degut a l'aigua que havia caigut, presentaven uns colors molt vius que serien força diferents si les roques estiguessin seques.



El camí que es dirigia al far.


El camí de baixada cap al far estava perfectament fressat per un parell de fileres de pedres i el paisatge que l'envoltava recordava una pel.lícula ambientada en un altre planeta. Degut al temps inestable, molta gent va refusar fer aquella ruta a peu i aquest fet va provocar que només trobessim dues persones en tot el trajecte.



Arbusts predominants en el recurregut.


En aquest espai natural, la vegetació predominant és la formada per diferentes espècies d'arbust com el tajinaste blanco (Echium breviane) endèmic de La Palma, la retama (Retama monosperma) endèmica de Canàries o la vinagrera (Rumex lunaria).

Sense gairebé ni adonar-nos, degut a l'observació d'aquest indret espectacular que conformava un veritable jardí botànic, el far de Fuencaliente començava a aparèixer al davant nostre amb algunes nuvolades que continuaven denotant un ambient força inestable.



El far de Fuencaliente a les envistes.


Continuarà...