Arribada de la barca Azur a Palamós, el 4 de febrer del 1962, amb una multitud expectant a sobre el moll. Font: http://marintim.wordpress.com/
El passat dos de febrer, es compliren 50 anys de l'episodi de naufragi de l'Azur, embarcació d'arrossegament de Palamós. La pèrdua de l'Azur causà una gran commoció inicial entre els palamosins, fins l'arribada de la notícia que els pescadors havien estat trobats vius i estalvis enmig del mar entre Catalunya i Mallorca pel destructor francès Sourcouf.
El dijous 1 de febrer del 1962, un fort temporal de tramuntana afectava el litoral de la Costa Brava. A les 6 del matí, l'embarcació "Azur", un bou de 40 tones amb un motor de 90 CV, va sortir a pescar als clots de garbí amb el patró Ramon Martí Montserrat, el motorista Josep Palomares i els mariners Martí Pou, Francesc Martí, Josep Chacón, Joan Galán. Després de pescar durant dues hores, el fort vent i el fort onatge castigaven l'embarcació fins al punt que el motor deixà de funcionar. Quedaven a mercè del mar.
Ramón Martí Montserrat. Font: http://marintim.wordpress.com/
A les 7 de la tarda decidiren llençar les àncores a 120 metres de profunditat per no naufragar, quan es trobaven a unes 12 milles de la costa. Passaren tota la nit ancorats al fons enmig de l'obscuritat i suportant uns embats de l'onatge i la tramuntana que podien fàcilment partir l'embarcació. Quan les bateries s'esgotaren els pescadors cremaren caixes de peix per tenir una mica de llum. En arribar les primeres llums del dia, un cop de mar els arrabassà el barril d'aigua potable. La incertesa, la por, la fred i el cansament s'apoderaren de la tripulació. Cuinaren unes poques gambes que havien pescat, però menjaren sense gana, embogits pel soroll constant del vent.
Les àncores no havien impedit que l'Azur derivés sense rumb. A les 11 del matí del divendres 2 de febrer, dia de la Candelera, decidiren tallar el cable de les àncores, tot quedant a la deriva empesos pel vent del nord però amb el perill que, sense motor, un cop de mar enfonsés l'embarcació. Van fer senyals desesperades a dos mercants que passaren a prop seu, els quals, o no els veieren o no els van voler veure.
La barca Azur durant la Festa de la Verge del Carme.
Font: http://marintim.wordpress.com/
Davant de la manca de notícies de l'Azur, les embarcacions "Gacela" i la "Llevantina" sortiren a la recerca de l'Azur, sumant-se als tres avions que rastrejaven també el litoral. La població palamosina ja es temia el pitjor dels desenllaços, quan arribaren notícies que a les 3 de la tarda del dissabte 3 de febrer, el destructor francès "Sourcouf" havia localitzat l'embarcació perduda a 33 milles a l'alçada de Vilanova i la Geltrú. M. Picard Desterlan, comandant del vaixell francès, manà remolcar l'Azur i atendre als tripulants fins que fou entregada a les autoritats de Marina i remolcada per la mateixa "Gacela" fins al port de Barcelona, on entrà a les 10 de la nit.
L'endemà al matí la Gacela remolcà l'Azur fins a Palamós, amb una població que els rebé de forma multitudinària al moll pesquer amb una gran alegria, després de tres dies d'angoixa i patiment. Ramon Martí, patró de l'Azur, donà gràcies a la Verge del Carme i a la Verge de la Candelera pel feliç desenllaç.
Mapa sinòptic del dia 1 de febrer a les 00:00h. Font: http://www.wetterzentrale.de/
SITUACIÓ METEOROLÒGICA QUE PROPICIÀ AQUEST INCIDENT
La situació meteorològica d'aquell 1 de febrer del 1962, venia dominada per la presència d'un anticicló dinàmic d'uns 1035/1040hPa situat a l'oceà Atlàntic, al nord-oest de la Península Ibèrica, juntament amb una borrasca de 1010hPa centrada al sud d'Itàlia. Aquesta configuració, és força típica dels mesos hivernals i sol comportar un fort temporal marítim, degut als forts vents geostròfics que porta associada, entre les altes i les baixes pressions. Aquests vents geostròfics es deixen sentir en superfície en forma de forta tramuntana que es veu reforçada al golf de Lleó, ja que queda encaixonada entre els Pirineus i els Alps.
Mapa sinòptic del dia 2 de febrer del 1962. Font: http://www.wetterzentrale.de/
Com podem veure al mapa superior, la borrasca que hi havia centrada al sud d'Itàlia, generà una baixa "filla" a Sardenya, alimentada pel profund i extens tàlveg d'aire fred en alçada que afectava el Mediterrani occidental. Aquest fet propicià un reforç del vent de tramuntana al llarg del dia i fou la causa que envià l'embarcació palamosina fins a unes 33 milles al davant de Vilanova i la Geltrú.
