Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 30 de maig de 2012

El telescopi Kepler detecta un possible planeta evaporant-se

L'exoplaneta descobert evaporant-se literalment per estar massa a prop de la seva estrella. Font: NASA


Gràcies a les observacions del telescopi espacial Kepler de la NASA, els astrònoms podrien haver detectat l'existència d'un planeta que es va evaporant, degut a l'extrema calor que emet l'estrella al voltant de la que orbita, a uns 1.500 anys llum de la Terra. Aquest candidat a planeta, anomenat col·loquialment "Super Mercuri" es caracteritza per exhibir una cua de pols còsmica, talment com si fos la cabellera d'un cometa que es desintegra., no obstant, aquest fenomen té corda per estona... Els científics calculen que, amb l'actual taxa d'evaporació, aquest món ple de pols podria quedar completament vaporitzat en els propers 200 milions d'anys.

La descoberta, realitzada per un equip de recerca dirigit per Saül Rappaport, professor emèrit de Física al "Massachusetts Institute of Technology" de Cambridge, ha identificat unes fluctuacions de llum força inusuals que surten d'una estrella anomenada KIC 12557548, situada en el camp de visió del telescopi espacial Kepler.

El telescopi Kepler detecta planetes i candidats a planetes, mitjançant el mesurament dels canvis en la brillantor de més de 150.000 estrelles. Aquests canvis en la brillantor de les estrelles, són deguts a objectes que es creuen al seu davant o que estan en trànsit.
Aquest candidat a planeta orbita una estrella més petita i freda que el nostre Sol, a més, completa la seva òrbita en menys de 16 hores, siguent una de les òrbites més curtes detectades fins ara. Cal destacar que la distància orbital només és dues vegades el diàmetre de la seva estrella, provocant que la temperatura de la superfície planetària sigui d'uns 1.816ºC.

Amb aquestes temperatures semblants a una foneria, els científics estudien la possibilitat que el costat d'aquest infern potencialment rocós que mira cap a l'estrella sigui un oceà de magma bullent. La superfície es fon i s'evapora a temperatures tan elevades que l'energia del vent resultant és suficient per permetre que la pols i el gas s'escapin cap a l'espai, per acabar desintegrant-se del tot al voltant de l'estrella.



Vídeo de la recreació de l'òrbita de l'exoplaneta, juntament amb la gràfica de les fluctuacions detectades en la brillantor de l'estrella KIC 12557548, degut al pas del planeta al voltant d'ella.