Macaco (Macaca fascicularis)
La imatge superior pertany a un macaco menjacrancs (Macaca fascicularis).
Aquesta espècie de primat, parenta de les mones de Gibraltar (Macaca sylvanus), fou introduïda a l'illa Maurici als segles XVI-XVII per part dels col·lonitzadors portuguesos i es considera una espècie invasora de primer ordre que ha portat molts maldecaps, tan per la fauna i flora autòctones com pels mateixos humans.
Segons la "Global Invasive Species Database", a principis de l'any 1700, els macacos van ser documentats com a plaga agrícola i es trobaven àmpliament distribuïts a l'illa mascarenya. La densitat dels primats tendeix a ser més alta en els hàbitats més degradats. Es calcula que hi han entre 40.000 i 60.000 exemplars repartits majoritàriament pel Parc Nacional de les Gorges del Riu Negre, el qual, és l'últim refugi que queda per a diverses espècies d'aus endèmiques.
El macaco menja crancs (Macaca fascicularis) sol depredar els ous i els pollets d'aus en perill d'extinció, com el colom de color rosa (Columba mayeri) i el "Foudi de Maurici" (Foudia rubra). També s'alimenten d'aus que coven els ous i poden haver contribuït a l'extinció d'un gran lloro (Lophopsittacus mauritianus) i una espècie de mussol (Scops commersoni).
A part dels macacos, s'ha estudiat que les rates són el causant del 54% de tots els esdeveniments de depredació i els macacos representen el 37% (9% restant no identificat).
L'eliminació dels macacos dels ambients forestals, es considera la segona prioritat més alta per la conservació dels ecosistemes, després dels porcs senglars i els cérvols de Java. Per controlar la població de macacos, s'opta per utilitzar diferentes trampes, ja que matar-los per mètodes més expeditius suposa un problema social i sobretot religiós, ja que els hindús els consideren com un animal sagrat.
Dos macacos.
Pel que fa a les afectacions agrícoles, els macacos (Macaca fascicularis) desenterren i es mengen els brots nous de la canya de sucre, així com la canya madura. També causen danys als cultius de col, síndria, blat de moro, patates, carabasses, pebrots, tomàquets i pinyes. Provoquen entre 1,5-3.000.000 de dòlars en danys per any.
Els macacos, a més, han ajudat a difondre la guaiaba maduixa (Psidium cattleianum) i en conseqüència, la producció d'aquesta fruita ajudarà a mantenir les poblacions de macacos. Fora de l'estació de fructificació de la guaiaba, els macacos basen la seva alimentació en plantes natives i posen en perill la supervivència de molts espècies.
La interacció entre els macacos i les espècies vegetals invasores, fa que aquest animal les dispersi per tota l'illa Maurici, contribuïnt a la degradació dels ecosistemes de l'illa.
Àrea natural de distribució del Macaca fascicularis.
L'àrea de distribució natural d'aquesta espècie inclou la major part del territori continental d'Àsia sud-oriental, i la zona marítima del sud-est d'Àsia, les illes de Sumatra, Java i Borneo, les illes de les Filipines i les Illes Nicobar a la badia de Bengala.
En els llocs on s'ha introduït ha portat tants o més maldecaps que a l'illa Maurici, com per exemple, a Hong Kong, Nova Guinea occidental, Anggaur illa de Palau, i altres illes. Els fràgils ecosistemes insulars d'aquests indrets i l'absència de depredadors, ha fet que els macacos posin en perill moltes espècies endèmiques. Això ha fet que la Unió Mundial per la Natura (UICN), consideri al M. fascicularis, com una de les "100 pitjors espècies exòtiques invasores".
