L'estiu astronòmic començarà avui dijous 21 de juny a les 12h 7m. Aquesta estació durarà 93 dies i 15 hores, i acabarà el 23 de setembre amb el començament de la tardor.
Els inicis de les estacions es produeixen quan la Terra es troba en una determinada posició en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l'estiu, això es dona quan el centre del Sol, vist des de la Terra, arriba a la seva màxima declinació nord (+ 23º 27 ')., en aquells instants, l'alçada màxima del Sol al migdia no varia gairebé gens durant diversos dies. Aquesta circumstància també s'anomena solstici ( "Sol quiet") d'estiu.
Quan l'estiu comença a l'hemisferi nord, a l'hemisferi sud comença l'hivern.
Per altre banda, si anomenem durada del dia al temps que transcorre entre la sortida i la posta del sol, avui dijous 21 de juny serà el dia més llarg de l'any.
Hem de tenir present que avui el Sol estarà per sobre de l'horitzó 15 hores, per contra, el dia més curt de l'any, el proper 21 de desembre, el Sol estarà per sobre de l'horitzó 9 hores. Com es pot veure, hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg.
Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, sent nul·la a l'equador i extrema (24 hores) per sobre del cercle polar àrtic. Precisament, per sobre del cercle polar boreal alguns dies a l'any (al voltant del 21 de juny) te lloc el fenomen del sol de mitjanit, quan el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant 24 hores al dia. (A l'Antàrtida això passa al voltant del 21 de desembre.)
Es podria pensar que el dia més llarg de l'any serà també el dia en què el Sol sortirà més aviat i es pondrà més tard, però no és així. Això passa perquè l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i al fet que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció que no té res a veure amb l'eix d'aquesta el·lipse.
Aquesta circumstància fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un Sol mitjà fictici, estiguin desajustats.
El dia on el Sol va sortir més aviat fou el passat 14 de juny, mentre que el dia on el Sol es pondrà més tard serà el 27 de juny.
En aquestes dates també es dona el màxim allunyament anual (afeli) entre la Terra i el Sol. El màxim allunyament es donarà el proper 6 de juliol, amb una distància un xic superior a 152 milions de km, uns 5 milions de km més que a principis de gener, quan la distància al Sol va arribar al seu mínim anual.
Durant l'estiu es produiran 3 eclipsis: dos eclipsis parcials de Sol (el 13 de juliol i l'11 d'agost) i un altre total de Lluna (el 27 de juliol). L'eclipsi parcial de Sol del 13 de juliol serà visible al sud d'Austràlia i a la costa antàrtica. L'eclipsi total de Lluna del 27 de juliol serà visible a Sud-amèrica, Europa, Àfrica, Àsia i Oceania; aquest eclipsi serà visible des de Catalunya i es preveu que sigui un bonic espectacle, si els núvols ho permeten.
L'eclipsi parcial de Sol de l'11 d'agost serà visible al nord d'Europa i al nord-est d'Àsia.
Visibilitat dels planetes. Venus i Júpiter seran visibles al capvespre durant tot l'estiu. Mart començarà l'estiu apareixent a l'alba, però a finals de juliol serà visible tota la nit. Al començament del mes d'agost es podrà veure al vespre.
Saturn serà visible durant tota la nit al començament de l'estiu, i passarà a ser visible al vespre a partir del mes de juliol.
Fases de la lluna. La primera lluna plena de l'estiu es donarà el 28 de juny, sent les dues següents el 27 de juliol i el 26 d'agost. La llunes noves de l'estiu tindran lloc el 13 de juliol, l'11 d'agost, i el 9 de setembre.
Pluges de meteors. Hi ha dues pluges de meteors que destaquen durant l'estiu: les delta Aquàrides arriben al seu màxim ritme al voltant del 30 de juliol. Les populars Perseides o Llàgrimes de Sant Llorenç arribaran al seu màxim al voltant del 12 d'agost. Estem de sort, ja que la quasi coincidència d'aquest màxim amb la lluna nova, que garanteix un cel fosc durant tota la nit, fan que el 2018 sigui un any excel·lent per observar les Perseides.
Constel·lacions. Al voltant de l'estrella Polar, es veuran al llarg de la nit Cassiopea, Cefeu, el Cigne, el Drac i les dues Osses. D'est a oest, es veuran Pegaso, l'Àguila, la Coronal Boreal i la Cabellera de Berenice. A prop de l'horitzó es veuran al llarg de la nit algunes de les constel·lacions zodiacals, de la Verge a Aquari, aquesta última ja a prop de l'alba. Entre les estrelles més brillants visibles en aquesta època destaquen les que constitueixen el "triangle de l'estiu": Altair (a l'Àguila), Deneb (al Cigne) i Vega (a la Lira).