El misteri del gran forat rectangular excavat en el terreny que hi ha a prop del dolmen de Can Reparat (Romanyà de la Selva, Santa Cristina d'Aro) sembla que s'ha resolt.
Desprès de sortir a la llum pública l'existència d'aquesta construcció, s'han donat diverses interpretacions sobre la seva possible funció i/o antiguitat.
Algunes de les interpretacions han vingut a dir que es tractava d'una cisterna, una sitja i, fins i tot, d'una trampa per caçar llops, però res més lluny de la realitat. Finalment, l'explicació veritable ens diu que es tracta d'un interessant element del patrimoni etnològic de les Gavarres, relacionat amb l'activitat del carboneig.
Antigament, aquest forat rectangular d'acurada construcció i rematat amb lloses de pedra granítica més o menys tallades, servia per fabricar carbonet.
El forat, amb dos metres de llargada per un metre i mig de fondària (més o menys), s'omplia amb branques, branquillons, generalment d'alzina, bruc i cirerer d'arboç. Llavors es cobria amb una llauna i s'encenia. Tot seguit, ho tapaven amb terra carbonada i ho deixaven així durant un dia o dos per tal que respirés i hi hagués una combustió lenta. Quan estava a punt, l'apagaven amb aigua.
En alguns llocs, el carbonet que sortia l'anomenaven carbó de sútia. Sembla ser que el carbonet era per a ús domèstic, sobretot pels brasers que servien per escalfar les habitacions de les cases. Per aquests brasers també hi havia dues qualitats de carbonet: la terregada forta (carbonet d'alzina) i la terregada fluixa (carbonet de pi), essent la terregada polsim i cendra que s'escolaven pel garbell.
Aquestes construccions es troben repartides per diferents indrets de les Gavarres. De fet, jo mateix en tinc localitzat un altre a prop del Mas Ribot de Fitor, el qual es troba rematat amb lloses de llicorella, ben bé al costat d'una pista forestal, a més, altres persones m'han comentat que n'han vist en altres punts repartits al llarg del massís.
Un dels trets característics d'aquestes construccions és la seva forma rectangular, gairebé perfecte, i amb un remat fet amb lloses de pedra que s'han extret no gaire lluny del lloc. També cal destacar que es troben a prop de camins.
Així doncs, es tracta d'uns elements singulars poc coneguts i comentats que caldria protegir, degut al seu alt valor etnològic, com a testimonis d'èpoques passades, on l'aprofitament dels recursos forestals era més intens.
