El passat dimecres 6 de juny, es va poder observar un espectacle efímer i molt inusual: l'aparició de dues mànegues o trombes marines alhora.
La presència d'una pertorbació en altura, amb un embossament d'aire fred de -20 ºC a 500 hPa en el seu centre, va generar una gran inestabilitat atmosfèrica a Catalunya. El plat fort de la inestabilitat va afectar la vila palamosina entre les tres i les quatre de la tarda, en forma de pluja i tempesta. No obstant això, l'autèntic espectacle va tenir lloc mar endins, a poques milles al davant de la costa de Palamós.
Aquest sensacional fenomen atmosfèric es va produir a les tres de la tarda i només va ser observable durant pocs minuts.
La major part de les mànegues o trombes marines sorgeixen en zones marítimes, especialment en franges costaneres i amb molta menys freqüència en zones lacustres.
Generalment, les mànegues no estan associades amb tempestes elèctriques de tipus supercèl·lula (que són les que produeixen els tornados a causa de la rotació i el flux ascendent).
Es produeixen en àrees on no hi ha gran activitat de descàrregues elèctriques, ni grans xàfecs o pluges en el punt on sorgeix la tromba. Contràriament, sovint les mànegues es produeixen en petites àrees de bon temps relatiu, tot i que amb Cumulus congestus amenaçadors.
Es poden produir durant tot l'any, encara que són molt més corrents en certs moments. En general solen produir-se a finals d'estiu o a la tardor.
La seva formació generalment està associada amb el desenvolupament de núvols tipus Cumulus congestus o Cumulonimbus, que són núvols molt desenvolupats verticalment.
L'embut inicial sorgeix d'un col·lapse en la porció interna del núvol mare, després que una columna rotatòria d'aire és atrapada pels corrents ascendents del núvol. En la seva fase inicial l'embut és gairebé invisible. Després, en la seva fase madura, el tub o columna rotatòria s'instal·la verticalment. En la seva fase final està en procés de dissipar-se i ja sembla una simple corda.
El tub intern que es forma dins del vòrtex giratori, està compost de partícules d'aigua condensades a causa de la baixa pressió en el centre. Les reaccions que es produeixen entre certes entrades d'aire fred en altura, juntament amb la superfície del mar més càlida del que és habitual, sembla que són els responsables de la seva aparició, encara que no els únics.
L'esquema superior mostra l'estructura normalitzada d'una mànega i les mesures mitjanes d'una mànega-tipus, segons els models i els estudis de Bundgaard (1953). Les xifres varien molt depenent de la mànega en qüestió.
La mànega es despenja d'una línia de núvols més o menys recta i estable (A), sense necessitat que es produeixin núvols accessoris típics en certs fenòmens severs com els pannus.
La base d'aquest núvol està a uns 600 metres d'altura mitjana (B); encara que per descomptat la seva base pot arribar a més de 1000 metres d'altura, o pot ser de només uns pocs centenars.
S'observa també amb certa freqüència un núvol arrodonit que alguns estudiosos anomenen "núvol collaret" (C1) del qual surt un funnel-cloud (C2), o núvol-embut, que posseeix la forma de con invertit i que està en l'origen de la vistosa i llarga línia de condensació que descendeix. Aquest núvol-embut té un diàmetre mitjà d'entre 30-50 metres a la base.
Apareix l'anomenada zona prima de condensació (D), la qual no sempre descendeix en línia recta, formant amb freqüència lleugeres curvatures que s'inclinen fins a tocar el mar. Aquesta llarga trompa sol tenir un diàmetre mitjà de 12 metres, encara que altres models proposen les xifres menys estrictes de 10-25 metres.
La part inferior mostra una zona anomenada "spray" (E) formada per grans masses d'aigua elevant-se al voltant del vòrtex, d'alçada variable, però que arriba fins i tot als 100-130 metres, i amb una amplada mitjana de 40 metres.
Lluny d'aquesta zona de "spray" i de forts vents, la velocitat mitjana del vent en superfície no és especialment alta (F) uns 25 km/h. No obstant això, segons alguns models, la velocitat dels vents en ascens al llarg de la mànega (G) és d'uns 70 km/h.
Els núvols que generen les mànegues es desplacen, curiosament, més ràpids que els vents en superfície prop del vòrtex inferior. Mentre que la mànega marina es desplaça ella mateixa a una velocitat al voltant dels 18-20 km/h.
La zona més interessant, potser, és justament aquesta zona de contacte amb el mar, anomenada "nòdul extractor" (H) en la que la mànega extreu literalment l'aigua d'una petita zona i la llança cap amunt amb força provocant, per dir-ho, una petita cavitat o forat a l'aigua. Així ho indiquen models com el de Rossman (1960).
Aquesta petita depressió a l'aigua es produeix per una massa d'aire que descendeix vertiginosament per la mànega. Aquesta massa d'aire posteriorment ascendeix per la part externa de la trompa ajudada pels forts vents en forma de vòrtex que, en el cas del model proposat per Bundgaard i recollit per JH Golden, porten un gir ciclònic ascendent. Com que la seva estructura no és excessivament gran, no es veu especialment influïda per la força de Coriolis i així es troben també trombes amb gir anticiclònic.
Internament, una tromba marina té una estructura molt peculiar, dins de la tromba en la seva maduresa hi ha grans canvis de pressió, però no es tenen mesures; l'única dada fiable de mesura dins d'una mànega marina l'aporta Chollet, qui el 1958 fa el cas d'una nau que va travessar una tromba i el baròmetre va caure 21 hPa en pocs segons.
Dins de la tromba hi ha una petita zona d'alta pressió amb aire descendent fred, i una zona més àmplia de baixa pressió amb aire ascendent més càlid que envolta a l'anterior. Entre les dues es va formant una coberta de condensació, que és una veritable paret i que al seu torn té una estructura turbulenta de remolins.
En un altre ordre de coses, tot i l'espectacularitat del fenomen, el núvol de tempesta només va deixar 7,6 mm a La Fosca i 6,4 mm al barri vell. De ben segur, si aquesta situació hagués tingut lloc a finals d'estiu, quan l'aigua del mar està més càlida, podrien haver caigut veritables aiguats a Palamós.
Dades de precipitació caiguda al Baix Empordà, el passat dimecres 6 de juny, segons Meteocat i Meteoclimatic:
Monells 13,2 mm., Les Olives 11,8 mm., Palafrugell 7,8 mm., Verges 6,2 mm., Sobrestany 3,4 mm., Calonge 3,1 mm., Bellcaire d'Empordà 3,0 mm., Castell d'Aro 2,8 mm., La Tallada d'Empordà 2,4 mm., Torroella de Montgrí 2,3 mm., La Bisbal d'Empordà 1,1 mm., Sant Feliu de Guíxols 1,0 mm.
Més dades meteorològiques del passat dimecres 6 de juny del 2018 a Palamós., temperatura màxima 21,6 ºC, mínima 17,5 ºC.
Estat del cel: a primeres hores del matí núvols i clarianes, amb de 3/8 a 5/8 Cu i Sc., els núvols augmentaren amb el pas de les hores fins a deixar un migdia-primeres hores de la tarda amb de 7/8 a 8/8 Cb, Cu, Sc i St, pluja, alguns ruixats una mica intensos, alguns trons i llamps, aparició de dues trombes marines al davant de la costa de Palamós., a la tarda obertura de grans clarianes, amb de 3/8 a 7/8 Cu, Sc i St, juntament amb 2/8 o 4/8 Ci i Ac., a la nit cel tapat i s'escoltà algun tro, roina.
Vent: fins les 09:00h hi va haver vent de direcció NNE, NE i ENE, a 5 km/h de mitjana., a partir de llavors vent del NE i ENE, a 5-10 km/h de mitjana., a partir de les 11:30h bufà vent del NE, NNE i ENE, a 10-15 km/h de mitjana., a partir de les 16:30h vent del N i NNO, a 10 km/h de mitjana., a partir de les 20:30h s'observà vent del N i NNO, a 5-10 km/h de mitjana.
Ratxa màxima de vent 27 km/h NE.
Estat de la mar amb marejol., mar endins hi havia maror (onatge sig. de 0,7 metres a les 08:00h davant del cap de Begur, de 0,7 metres a les 12:00h i de 0,82 metres a les 18:00h)., alçada màxima de l'onatge 1,33 metres a les 16.00h.
Pressió atmosfèrica màxima 1014hPa, mínima 1010hPa. Humitat relativa màxima 91%, mínima 68%. (Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)
En relació a les temperatures màximes que van tenir lloc el passat dimecres 6 de juny al Baix Empordà, es veu com els registres van baixar lleugerament respecte el dimarts, a totes les poblacions.
Per exemple, a Torroella de Montgrí la màxima va descendir 1,8 ºC respecte el dia anterior, a La Bisbal d'Empordà descendí 1,2 ºC i a Castell d'Aro va baixar 0,5 ºC.
A Palamós la màxima baixà 1,1 ºC.
En aquest sentit, els 25,8 ºC de Monells van ser la màxima més alta del dia, per contra, els 21,6 ºC de Palamós foren la màxima més baixa.
Per altre banda, la temperatura mínima va ascendir una mica a totes les localitzacions.
Així doncs, a Monells va pujar 1,5 ºC respecte el dimarts, a Torroella de Montgrí pujà 1,3 ºC i a La Bisbal d'Empordà va ascendir 1,2 ºC. A Palamós va pujar 0,9 ºC.
Els 13,1 ºC que hi van haver a Monells van ser la mínima més baixa de la jornada, en canvi, els 18,0 ºC de Sant Feliu de Guíxols es quedaren com a mínima més alta. Dades de Meteoclimatic i Meteocat
Màximes registrades el passat dimecres 6 de juny al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:
Monells 25,8 ºC (13,1 ºC)., La Tallada d'Empordà 24,2 ºC (14,5 ºC)., La Bisbal d'Empordà 23,7 ºC (14,1 ºC)., Torroella de Montgrí 23,5 ºC (15,4 ºC)., Castell d'Aro 23,4 ºC (14,9 ºC).
Més fotos del passat dimecres 6 de juny
