Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 31 de juliol de 2019

El Santuari de la Font Santa (Jafre, Baix Empordà)

Vista de La Font Santa.

El Santuari de la Font Santa (Jafre), tot i trobar-se al costat de la carretera Gi-634, és un d'aquells indrets màgics i encisadors que podem trobar al Baix Empordà.
Es pot dir que aquest santuari té un origen llegendari. Conten que un divendres de l'any 1460, quan en Miquel del mas Castelló llaurava el seu camp del Bosc Gran, se li va aparèixer un jove desconegut que li comunicà que l'aigua de la font dels Horts de Maris tenia propietats curatives. Davant la incredulitat del pagès, que no donava crèdit a les seves paraules, el jove li profetitzà que aquell mateix dia moriria un infant a Jafre.

No havia acabat en Miquel Castelló de llaurar quan va sentir tocar a morts. Quan va tornar a casa s'assabentà que acabava de morir el fill d'en Bernat Dolza, paraire de Jafre. Esfereït, contà al rector el que li havia passat i aquest exhortà tot seguit els feligresos a tenir fe en les aigües d'aquella font. Al cap de poc eren molts els qui acudien en pelegrinatge a la font per tal de guarir-se de malalties dels ulls, especialment els cecs, però també els afectats de reuma, mal de coll, paràlisi i febres.

Conten que si a la font s'hi rentaven persones pecadores, el raig d'aigua s'estroncava ràpidament. Finalment, el dia 25 de juny del 1461, el bisbe de Girona, manà que se celebrés a Jafre una trobada de tots els caps de casa i les autoritats del poble per debatre la situació, i de resultes de l'assemblea, les autoritats eclesiàstiques permeteren tancar la font i aixecar-hi una capella dedicada a la Mare de Déu de Gràcia, amb piscines i altres serveis pels malalts. També s'acordà que el miraculós brollador s'anomenés de la Font Santa. Es conserva la declaració escrita de Miquel Castelló i l'expedient notarial que recull el testimoni ocular de molta gent, documents encarregats pel bisbe de Girona en intervenir en l'assumpte.

El Santuari de la Font Santa esdevingué molt popular i fou visitat per gent d'arreu del país durant molt de temps. L'aplec més important era el del 8 de setembre. També s'hi acudia en romiatge el 25 de març i pel dilluns de Quinquagèsima. Esvaïda la fama inicial el santuari de la Fontsanta, obert encara als visitants, ha esdevingut d'importància purament comarcal.






El Santuari de la Font Santa, anomenat també Mare de Déu de Gràcia de la Font Santa, és un edifici catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El conjunt del santuari està format per una capella i dependències que formen una unitat arquitectònica. L'església és al centre, entre dos cossos laterals, amb les diferents estances i un gran atri al qual dona accés una arcada rebaixada.
Tot el conjunt edificat es cobreix amb una sola teulada de dues pendents, de la qual sobresurt una petita espadanya d'un arc. A l'interior de l'atri, al costat sud hi ha un finestral geminat, renaixentista, decorat amb motlluratges.
A la façana de la capella, al fons del pòrtic, la portada d'arc de mig punt de gran dovellatge és precedida d'una escala de pedra de pla semicircular. Al costat de la porta hi ha una pila beneitera notable, obrada en jaspi i amb l'escut, abarrocat, de la casa Pou de Jafre (segle XVIII).
La capella té una sola nau amb volta de canó i capçalera poligonal; al presbiteri hi ha un cambril modern, ja que el mobiliari fou destruït el 1936. L'edifici és construït amb pedres desbastades i carreus angulars; els murs externs són remolinats.

La Font Santa de Jafre (segle XV), situada al costat del santuari, també és un monument igualment inventariat. És una font inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Element d'arquitectura civil, la font és al costat de migdia del santuari, prop el seu angle sud-est, dins un clos enjardinat. Brolla dins d'una petita construcció coberta amb volta de canó de pedra morterada (amb les empremtes deixades per l'encanyissat visible).
S'hi baixa per mitjà d'alguns esglaons i al fons hi ha el brollador; l'aigua cau en una concavitat natural, de roca. Al mur hi ha la portella del dipòsit i una fornícula on hi ha una imatge de la Mare de Déu, moderna. La construcció és feta amb pedres sense treballar barrejades amb fragments de terrissa.

Els Goigs a la Mare de Déu de la Font Santa de Jafre canten en la seva primera estrofa: De Jafre sou la corona, l'alegria i el consol; el vostre amor acarona, la comarca com un sol; la nostra fe s'ageganta, amb vostra gràcia i virtut.
Aquests Goigs són de l'any 1945, escrits per Mn. Francesc Viver i amb música de Salvador Dabau.

Tot i que l'advocació del Santuari és la de Nostra Senyora de Gràcia, des de sempre s'ha conegut com a Mare de Déu de la Font Santa. Al retaule hi ha les imatges de Sant Pere (esquerra) i Sant Sebastià (dreta). També s'hi veneren els sants Metges. Es troben a les parets laterals del presbiteri: sant Cosme (esquerra) i sant Damià (dreta).
L'actual imatge de la Mare de Déu és de guix i va ser beneïda l'11 de novembre del 1939, després que el 8 de setembre d'aquell any es restablís el culte, un cop ja acabada la Guerra Civil.
La Mare de Déu sosté amb la mà dreta el Nen Jesús assegut als seus genolls, i amb l'esquerra aguanta una font amb un rajolí d'aigua que simbolitza la Font Santa. L'infant porta a la mà dreta la bola del món.