Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 27 d’agost de 2020

Colomers

L'església de Santa Maria de Colomers.

A part de la calçada romana que us vaig mostrar l'altre dia, el municipi de Colomers reuneix molts més atractius que us sorprendran (almenys a mi em van sorprendre).
Sens dubte ens trobem al davant d'un dels pobles més pintorescos del Baix Empordà, amb un nucli antic curull de portals adovellats que no es queda curt al davant d'altres poblacions medievals més conegudes de la comarca, com per exemple Peratallada o Pals.
Sobre un turó situat en un gran meandre del riu Ter, s'alça el poble de Colomers. Vestigis romànics, renaixentistes i barrocs es barregen amb el plàcid fluir de l'aigua en el seu últim tram abans de desembocar a la Mediterrània.
Tot i que al municipi s'han trobat restes arqueològiques que mostren la presència humana en temps dels ibers i els romans, el primer document escrit en el qual apareix esmentat el poble de Colomers és de l'any 844. Hi apareix com Columbariis i fa referència a la cessió de Colomers al cenobi de Sant Medir. Aquest cenobi es traslladaria, l'any 949, al monestir de Santa Maria d'Amer, de manera que Colomers va passar a formar part de l'abadia benedictina d'Amer. A la fi del segle XVII pertanyia a la batllia reial de Verges.

A mitjans del segle XVII, el senyor de la Baronia de Verges va fer construir la resclosa de Colomers i el rec del Molí per alimentar els seus molins. A la fi del segle XVIII els drets van passar al marquès de Sentmanat i es van implantar nous molins a l'Escala, Bellcaire d'Empordà i Jafre.

El casc antic de Colomers conserva l'estructura del seu origen medieval, inclòs un arc de mig punt adovellat de l'antiga muralla. Passejant pels carrerons del centre es poden admirar antigues cases de pedra construïdes entre els segles XVI i XVIII, com la del número 8 del carrer Cervantes, amb grans portals adovellats i finestres renaixentistes, o Can Quintana, d'estil barroc, al carrer Mossèn Cinto Verdaguer.

L'església parroquial, dedicada a Santa Maria, data dels segles XI i XII tot i que va patir moltes modificacions entre els segles XVI i XVIII. A l'exterior s'observen les dues fases constructives i la superposició barroca. Els elements més destacables són la gran torre del campanar, de base quadrada i cos superior vuitavat, i la porta barroca d'accés, coronada per un frontó i sota les restes d'una finestra romànica d'arc de mig punt. A l'interior, la nau està coberta per volta apuntada i separada del presbiteri per un arc triomfal. A l'absis es conserven alguns dels capitells originals, decorats amb motius geomètrics i figures humanes i d'animals.
Bibliografia: http://www.catalunya.com/colomers