Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dissabte, 20 de març de 2021

Avui dissabte ha començat la primavera astronòmica

Un camp florit al paratge de Castell. Imatge d'arxiu.

La primavera astronòmica ha començat avui dissabte 20 de març quan passaven set minuts de dos quarts d'onze del matí. Aquesta estació durarà 92 dies i 18 hores, i acabarà el 21 de juny amb el començament de l'estiu. 
Com sempre, cal recordar que l'inici de les estacions es dona quan la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant de el Sol. En el cas de la primavera, aquesta posició es produeix quan el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord. Aquell jorn la durada del dia i de la nit pràcticament coincideixen. Aquesta circumstància s'anomena equinocci de primavera. 
Quan a l'hemisferi nord comença la primavera, a l'hemisferi sud comença la tardor. 

Hem de tenir present que al llarg de segle XXI, l'inici de la primavera pot donar-se, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (19, 20 i 21 de març). El seu inici més matiner serà el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el del 2003. 
Les variacions d'un any per l'altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com a any tròpic). 

L'inici de la primavera és l'època de l'any on la longitud del dia s'allarga més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt pels matins més d'un minut abans que el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut després. Com a conseqüència d'això, a l'inici de la primavera, cada dia que passa el Sol està per sobre de l'horitzó tres minuts més. 

El dia 26 de maig tindrà lloc un eclipsi total de Lluna que serà visible a l'est d'Àsia, Austràlia, el Pacífic i Amèrica. Malauradament, aquest eclipsi no serà visible des de Catalunya. 
El dia 10 de juny tindrà lloc un eclipsi anular de Sol que serà visible com a parcial a l'Amèrica del Nord, a Europa i a l'Àsia. La franja d'anularitat serà visible des del nord-est del Canadà, Groenlàndia (Dinamarca) i al nord-est de Rússia. Aquest eclipsi serà visible des del nostre país com parcial. 

D'altra banda, cada època de l'any hi ha algun fenomen astronòmic d'interès, predit (com són els eclipsis) o no (com els cometes nous). Sempre sol ser preferible realitzar les observacions en dates properes a la lluna nova (12 d'abril, 11 de maig i 10 de juny), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna. 
La primera lluna plena de la primavera es donarà el 28 de març, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquesta primavera es donaran dues llunes plenes més: el 27 d'abril i el 26 de maig. 

A l'alba seran visibles durant tota la primavera els planetes Júpiter i Saturn. Al vespre es veurà Mart durant tota l'estació, Mercuri al mes de maig i, a partir de finals d'abril, apareixerà Venus.

Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. Les dues pluges de meteors més importants de la primavera seran les Lírides, amb un màxim cap al 22 d'abril, i les eta Aquàrides, amb màxim cap al 6 de maig. 

Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, la primavera és un bon moment per a la seva observació, ja que les nits encara són llargues i fa menys fred que a l'hivern. Una de les constel·lacions més característiques de la primavera és Lleó, fàcil de localitzar cap al sud després de la posta de Sol per la seva forma de signe d'interrogació invertit. 
Mirant cap al nord de Lleó, trobem l'Óssa Major. Cap a l'est de Lleó hi destaquen les constel·lacions de Verge i del Bover, cadascuna amb un estel brillant: Spica a Verge i Artur al Bover. 
El triangle format per aquestes dues estrelles i per Régul a Lleó s'anomena el triangle de la primavera, i la seva localització en el cel proporciona un bon punt de partida per començar a explorar la resta de les constel·lacions visibles durant l'estació.

Amb grans prismàtics o un petit telescopi, dotats d'un filtre lunar adequat, es pot observar el relleu de la Lluna. Per tenir una bona visió d'ell convé anar observant-lo nit rere nit mentre va creixent la il·luminació de la Lluna, ja que així es veuen aparèixer nous accidents orogràfics. 
Quan la nit és més fosca degut a la Lluna nova, es poden intentar veure algunes nebuloses d'emissió, com per exemple el complex de nebuloses d'Orió (Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i les restes d'una supernova que es coneix com a nebulosa del Cranc (Messier 1). 
Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia. 

Finalment, com és habitual, l'horari d'estiu comença l'últim diumenge de març. A les 2 de la matinada del diumenge 28 de març avançarem el rellotge fins a les 3. Aquest dia tindrà oficialment una hora menys. A hores d'ara, el Parlament Europeu està debatent la possibilitat d'eliminar els canvis d'hora a partir del 2021. Encara no hi ha una decisió ferma, però és molt possible que en un futur pròxim a la Unió Europea no es torni a canviar d'hora a la primavera i la tardor.