Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 12 de març de 2021

El massís de l'Albera vist des de Sant Climent Sescebes

Vista del massís de l'Albera. Al fons a la dreta veiem el Puig Neulós (1256 msnm) i el veïnat de Requesens, amb el seu castell, a baix a l'esquerra.

Després de moltes jornades amb predomini del cel ennuvolat i amb molta calitja enterbolint la visió del paisatge, el passat dimecres 10 de febrer vàrem poder gaudir d'un dia radiant, amb alguns intervals de núvols alts a partir del migdia.
L'aire de mestral i tramuntana que bufava aquella jornada a l'Alt Empordà, s'encarregà de deixar-nos una atmosfera nítida i transparent que convidava a contemplar el paisatge magestuós que podem veure en aquesta comarca.
Per motius de feina va coincidir que em trobava a Sant Climent Sescebes, concretament al veïnat de Vilartolí, indret des d'on vaig poder captar el recull d'imatges del massís de l'Albera que podeu veure.

La serra de l'Albera, o també massís de l'Albera, és el principal contrafort oriental dels Pirineus. La seva carena marca la línia divisòria de l'Alt Empordà al sud, amb les comarques de la Catalunya nord del Rosselló i el Vallespir. S'estén des del coll del Pertús fins al mar Mediterrani, entre la Costa Vermella i el nord de la Costa Brava, entre les poblacions d'Argelers i Cervera. L'orient de l'Albera és considerada una subcomarca del Rosselló anomenada la Marenda.

És un dels darrers contraforts dels Pirineus, si bé la poca altura i l'erosió de les muntanyes fan que tinguin unes característiques ben diferents de les de l'eix central d'aquesta serralada. Culmina al puig Neulós (1.256 m). Altres cims destacats són el puig dels Pastors (1.167 m), el puig dels Quatre Termes (1.156 m) i el pic de Sallafort (992 m).
Del 1659 ençà, arran del Tractat dels Pirineus, la seva carena constitueix la frontera entre els estats francès i espanyol.
El topònim Albera procedeix del llatí Alberia ('blanca', aplicat a una zona). El nom apareix per primera vegada el 844 sota el terme d'Alberiae. 

El territori empordanès de la serra conforma, des del 1986, el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, constituït per dos sectors ben diferenciats: un d'occidental, el de Requesens i les Baussitges, i un d'oriental, el de Sant Quirze de Colera i la Balmeta, separats pel coll de Banyuls.
Aquest paratge natural permet d'observar la transició entre les espècies pròpies de la serralada pirinenca i les més típicament mediterrànies, en un terreny de roques metamòrfiques com ara esquists i pissarres.
Les zones més altes presenten una vegetació variada, amb suredes, alzinars, castanyedes, rouredes, fagedes i els prats alpins. Com més s'acosta al mar, la serra perd vegetació i és dominada per suredes escadusseres, brolles i matollars.
Pel que fa a la fauna, al sector de Sant Quirze de Colera i la Balmeta subsisteixen les darreres poblacions de tortuga mediterrània de la península Ibèrica. La vaca de l'Albera, una raça autòctona, viu al bosc en règim de total llibertat.
Al Rosselló, el bosc de la Maçana també té el caràcter de reserva natural protegida del 1973 ençà.