Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 18 d’abril de 2021

L'església de Sant Isidor de la Pera i les curioses gàrgoles del seu campanar


A part del bonic nucli de Púbol, abans que comencés la bogeria de Setmana Santa també vaig poder contemplar amb tranquil·litat el fantàstic campanar de l'església de Sant Isidor de la Pera i les seves curioses gàrgoles. 
El cloquer es troba situat al costat septentrional de la nau de l'església i és d'estil gòtic tardà, amb elements renaixentistes. Aquest campanar està inspirat en el campanar de Sant Feliu de Girona.
Cal destacar que el campanar de Sant Feliu creà escola i va ser imitat en les esglésies de Sant Martí Vell, Fornells de la Selva, Cassà de la Selva, Bordils i la Pera. 
El campanar de Sant Isidor de la Pera té planta quadrangular i el seu cos superior pren una forma octogonal, amb vuit obertures per les campanes. Són arcades apuntades amb arabesc calat. 
El coronament superior és pla, de terrassa amb balaustrada i amb els vuit pinacles amb els quals acaben les pilastres angulars de la torre. També destaquen diverses gàrgoles, una a cada angle, i una escala de pedra. 

L'església consta d'una nau, absis poligonal i capelles laterals.  L'interior és d'estructura gòtica; volta de creueria i arcs apuntats, amb escultura a les claus i a les impostes. A la volta del cor hi resten pintures murals de tema vegetal. Els finestrals són d'arc apuntat i de doble biaix
El frontis, a ponent, és renaixentista: portada rectangular amb prominent frontó i emmarcada per dues columnes exemptes; una rosassa; una galeria d'arquets de mig punt corre a la part superior (dona al terrabastall). Els murs laterals recolzen en contraforts. 

A l'interior destaca la trona de pedra amb grossa mènsula en forma de testa o "cap de moro". El frontis i el cloquer es construïren amb carreus de calcària perfectament escairats; els altres murs amb pedres sense treballar i carreus als angles.
En un precepte del rei Lotari de l'any 982 l'alou de la Pera i la seva església de Sant Isidor són confirmats com a possessió del monestir de Ripoll. L'any 1058 l'església fou restituïda al bisbe de Girona per la comtessa Ermessemda. El 1159 Sant Isidor de la Pera fou una de les esglésies que Arnau de Llers (posseïa importants dominis a la rodalia) hagué de restituir a la Seu de Girona. 
El 1278 el bisbe Pere de Castellnou llegà un calze a aquesta parroquial, els drets de la qual li pertanyen per compra.
S'hi veneren, a més del patró, els sants Germà, Just, Paulí i Sisi coneguts com "els quatre sants màrtirs" o "els sants de la Pera", suposadament fills de la població, martiritzats en temps de Dioclecià; se'n havien guardat relíquies, però es tracta de personatges llegendaris, gairebé amb seguretat.
L'església actual és d'estil tardo-gòtic i renaixentista, es va bastir des de la segona meitat del segle XVI, i principalment tot al llarg del XVII. Ho demostren, la inscripció de la llinda de la portada: ECCE TEMAT DEVM O PORTET HEB. /IHS/1600. (ja força malmesa); la data de la clau de volta del cor: 1688.