Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 19 de maig del 2021

Verdums

Una parella de verdums (Chloris chloris) alimentant-se de la llavor de la colza.

Aquestes darreres setmanes hem pogut comprobar com els camps de colza perdien les seves boniques flors grogues per donar pas a les tavelles que contenen les petites llavors.
Sembla ser que les llavors tendres de la colza són un gran atractiu per diferents ocells de la família dels fringílids, com per exemple els bonics verdums (Chloris chloris).

El verdum mesura de 13 a 15 cm de llarg. El mascle és de color verd groguenc, amb cridaneres taques grogues a les ales i cua. La femella és de color més apagat i tenen tons marró a la part posterior, i les taques de les seves ales i cua són de color groc pàlid.

Es troba per tot Europa de nord a sud. Ha estat introduït a l'Argentina, Uruguai, Nova Zelanda i Austràlia.
El seu bec curt i cònic és prou poderós per obrir llavors grans i dures. S'alimenta de llavors de cereals, llavors d'arbres com per exemple les sàmares d'om, til·ler i freixe., pinyons, baies com les de teix, esbarzer i roser silvestre. A part de llavors, també pot menjar aranyes i insectes, entre els quals hi ha àfids, formigues i escarabats. En algunes ocasions devora els brots d'arbres fruiters, però rarament fins al punt de constituir una plaga. A la tardor visita les vinyes i fruiters per menjar fruita madura.

Suporta bé els rigors de l'hivern i sap trobar el seu aliment fins i tot quan la capa de neu és espessa.
En aquelles zones de vegetació escassa i poc densa, es confina a les pinedes, que constitueixen potser el seu hàbitat original. En tots els altres llocs es troba a prop de cases, jardins i granges. 
A la fi de l'estiu es congrega en grans estols que ronden pels camps llaurats i sitges a la recerca del gra caigut i llavors de plantes silvestres, especialment aquelles que creixen en terreny conreat.

Quan arriba el mes de març, el mascle alterna el seu cant amb un vol ascendent des de la branca on es posa i queda suspès a l'aire per mitjà d'un lent aleteig, molt semblant al que fan les papallones o ratpenats, sense parar de refilar. Aquesta acció constitueix la part principal de la seva exhibició a la femella.

Cria a les arbredes i en arbustos espessos de les zones habitades, parcs, jardins, horts, fruiters i en els xiprers dels cementiris i tots els bosquets i fileres d'arbres de l'àmbit rural. Tendeix a niar en grups. 
Per regla general, el niu sol ser construït en una tanca o arbust verd amb arrels petites fines, molsa i llana; és revestit d'arrels, pèls, plomes. Els ous, de quatre a sis, es ponen al maig; el seu color varia entre el blanc brut i el blau verdós, amb taques marrons, vermelloses o violàcies, i les seves dimensions són de 19 per 12 mm. Només la femella té cura de la incubació, que dura dues setmanes; mentrestant, és alimentada pel mascle que roman immòbil des d'un lloc proper. Després tots dos, un cop nascudes les cries, els alimenten entre tretze i setze dies per regurgitació d'insectes i de llavors aixafades. 
Demanen aliment als seus pares amb un duil-duil interminable. Quan la femella es disposa a fer un altre niu, el pare ha de quedar-se sol a càrrec d'elles fins que aconsegueixin l'aliment per si mateixes. Quan adquireixen les seves primeres plomes, romanen al costat dels seus pares, formant un grup familiar molt unit. Realitzen dues postes anuals, ocasionalment.
A la fi de l'època de cria es reuneixen en bandades nombroses que inclouen ocells migrants que arriben del nord a la tardor i volen sense rumb a través de boscos, camps, estepes i cultius.