La nespla, el fruit del nespler (Mespilus germanica), és un fruit de tardor força desconegut pel gran públic i molt escàs.
Anomenat també nesprer, nisprer, nescler, nyesprer o nyespler, Mespilus germanica, és un arbre del gènere Mespilus conreat pel seu fruit. És l'única espècie del gènere Mespilus.
Cal tenir present que el seu nom es pot confondre amb l'arbre Eriobotrya japonica o nesprer japonès. Aquest actualment es conrea molt més.
El nespler és originari de l'Europa sud-oriental i es troba conreat i subespontani a l'Europa central i occidental.
Arbre de fins a 6 metres d'alçària, caducifoli. Fulles lanceolades més o menys piloses enteres o serrades. Flors blanques i solitàries. El fruit, en pom, de color marró, té la forma d'una pera petita més o menys arrodonida.
Les seves flors blanques fan molt bona flaire.
Es tracta d'un fruiter secundari que actualment no es conrea ni es fa en plantacions. Resta, normalment, com a exemplar adult o vell al costat de les cases de pagès i de vegades subespontani. Es tracta d'un arbre rústec i resistent a la majoria de les malalties i que no ha estat objecte de gaire millora genètica.
El fruit, anomenat nespla, és de color taronja i es pot menjar cap al novembre i desembre. És dolç quan és madur i lleugerament àcid quan no està al punt.
És un fruit que ha caigut en desús a causa de l'aparició del nesprer japonès, però que era habitual a les cases de pagès.
Antigament, les nesples es collien a la tardor, amb el fruit madur, però encara incomestible, i es posaven a sobre de palla, que, a la vegada, estava escampada a sobre d'un canyís. Quan les nesples eren molt madures, quasi passades, era quan es consumien.
Tenen un notable poder guaridor de les diarrees comunes.
Hi ha una dita que diu que "amb temps i palla maduren les nesples" i significa que cal deixar passar temps perquè les coses arribin a ser allò que es pretén; que cal ser pacient i no desesperar.
A Mallorca es diu: "Per sant Lluc, nesples apelluc" i a Menorca: "Per sant Lluc, nesples espluc."
