Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 1 de juliol de 2022

Cumulus flammagenitus

Cumulus flammagenitus vist ahir divendres 1 de juliol des de la platja Gran de Palamós.

L'incendi forestal que aquest divendres ha cremat unes 71 hectàrees a Castell d'Aro (vegeu notícia), a part de formar una gran columna de fum, també va generar un núvol que tècnicament s'anomena Cumulus flammagenitus.
Tant els incendis forestals com les erupcions volcàniques, són fenòmens naturals (en el cas dels incendis molts provocats per l'home) que, quan arriben a una determinada grandària, són capaços de generar núvols de desenvolupament vertical, de tipus cumuliforme, coneguts com a pirocúmuls. 
A la darrera edició de l'Atlas Internacional dels Núvols de l'OMM (2017), se'ls va començar a considerar com un tipus de núvol especial, identificant-los amb el nom de flammagenitus.

A diferència dels mecanismes que formen un Cumulus o Cumulonimbus, on la forta insolació del sòl i la presència d'aire fred a la troposfera mitjana i alta dispara la convecció que impulsa el desenvolupament vertical dels núvols, en el cas d'un incendi forestal, l'intens focus de calor és el culpable de crear fortes ascendències d'aire molt calent, barrejat amb gasos, partícules de fum i cendres procedents de la crema de la matèria vegetal.

Quan guanya altura, aquesta gegantina fumera arriba a nivells troposfèrics on l'aire és prou fred. Aleshores, el vapor d'aigua arriba en grans quantitats fins allà dalt, canvia d'estat i es formen gotetes d'aigua i nuclis de gel, la qual cosa fa sorgir el pirocúmul i aquest adopta la forma d'una coliflor a la seva part superior.
Els pirocúmuls generats pels grans incendis forestals (coneguts com a megaincendis) aconsegueixen assolir altituds superiors als 11 quilòmetres d'altitud (el nivell de la tropopausa en latituds mitjanes) i penetrar a la baixa estratosfera. 
Els vents intensos que bufen a la part superior de la troposfera i a la inferior de l'estratosfera contribueixen a estendre el mantell de fum en horitzontal i llavors es transporten les minúscules partícules que el formen fins a llargues distàncies. Les grans dimensions que arriben a assolir alguns d'aquests núvols convectius, fa que a la part alta hi hagin processos de precipitació, així com activitat elèctrica, produint-se ruixats i llamps en els mateixos incendis.

En funció del desenvolupament vertical que arribin a assolir els pirocúmuls, el núvol resultant pot ser un Cumulus flammagenitus (desenvolupament petit o intermedi), un Cumulus congestus flammagenitus (desenvolupament gran) o fins i tot un Cumulonimbus calvus flammagenitus (desenvolupament gran i activitat elèctrica). 
A la paraula pirocúmul, el prefix piro té el seu origen en el terme grec piros, que significa "foc", en el cas de "flammagenitus", el seu significat és "generat per la flama o el foc", per això s'ha triat aquest nom per identificar els núvols generats tant pels incendis forestals com per les erupcions volcàniques.