L'hivern de 2023-2024 a l'hemisferi nord comença aquest divendres 22 de desembre a les 4 hores 27 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març de 2024 amb el començament de la primavera.
L'inici de l'hivern coincideix amb el fet que la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació sud. El dia que té lloc aquest esdeveniment, el Sol arriba a la seva menor elevació sobre l'horitzó al migdia i forma l'arc més curt en el cel. Com a resultat d'això, aquest és el dia amb menys hores de Sol de tot l'any. A més, durant diversos dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar. El començament de l'hivern també es diu solstici d'hivern (del llatí solstitium, Sol quiet). A l'hemisferi nord, l'hivern coincideix amb el començament de l'estiu a l'hemisferi sud.
Què tindrem al cel durant l'hivern del 2023-2024?
Les nits de l'hivern són llargues i sovint serenes, per la qual cosa són excel·lents per observar el cel. Durant l'hivern del 2023-2024 podrem veure diferents planetes i constel·lacions al llarg de cada nit.
Al començament de l'hivern, quan fosquegi podrem veure els dos grans planetes gasosos: Saturn i Júpiter, però a mesura que passin els mesos, Saturn s'anirà apropant al Sol, desapareixent del cel vespertí a mitjans de febrer. Per la seva banda, Mercuri farà una breu aparició durant el mes de març, per la qual cosa l'estació acabarà amb dos planetes visibles al capvespre, Júpiter i Mercuri.
D'altra banda, el cel hivernal començarà amb un sol planeta, Venus. A finals de desembre, Mart apareixerà a l'est molt baix a l'horitzó i Mercuri farà una breu aparició que es prerllongarà durant el mes de gener. En acabar l'estació, Venus desapareixerà amb la brillantor de l'alba, deixant com a únic planeta visible Mart.
A més dels diferents planetes, quan es faci fosc el cel ens mostrarà algunes de les constel·lacions favorites dels aficionats, ja que contenen les estrelles més brillants. Destaquen Orió, amb la brillant (i variable) Betelgeuse, Taure, amb la vermellosa Aldebarán, Canis Mayor amb Sírius, l'estrella més brillant de la nit, i Bessons, amb la parella Càstor i Pólux. La unió d'algunes d'aquestes estrelles amb altres d'adjacents forma un asterisme conegut com l'hexàgon de l'hivern per ser característic dels vespres de l'estació.
Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'hivern de 2023-2024 inclouen les pluges de meteors de les úrsides, el màxim de les quals s'espera cap al 22 de desembre, i les quadràntides, el màxim de les quals s'espera cap al 3 de gener. Les llunes plenes de l'hivern tindran lloc el 27 de desembre, el 25 de gener i el 24 de febrer.
El 3 de gener de 2024 es produirà el moment de màxim acostament anual entre la Terra i el Sol, anomenat periheli. En aquest moment, la nostra distància al Sol serà de poc més de 147 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km menys que en el moment de més distància (afeli), que succeirà el 5 de juliol del 2024. Durant l'hivern del 2023-2024 no es produirà cap eclipsi de Sol o Lluna.
Algunes curiositats sobre l'hivern
Amb una mica menys de 89 dies de durada, l'hivern a l'hemisferi nord és l'estació més curta de l'any. Això és pel fet que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'hivern coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més a prop del Sol. Quan això passa, la Terra es mou més ràpid dins la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita menys temps per arribar al punt on comença la següent estació, que és la primavera.
L'inici de l'hivern es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 20 al 23 de desembre). Al llarg del segle XXI l'hivern s'iniciarà els dies 20 a 22 de desembre, sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el del 2003. Les variacions d'un any a l'altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.
Tot i que el dia del solstici d'hivern és el que conté menys hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la latitud nostre, el dia del solstici d'hivern tindrà 9 hores i 17 minuts de Sol, a comparar amb les 15 hores i 3 minuts de Sol que va tenir el dia més llarg (solstici d'estiu). La diferència entre el dia més curt i el més llarg és per tant de gairebé sis hores de Sol. A mesura que ens apropem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.
