Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dissabte, 20 de novembre de 2010

El gripau comú, detector de la pluja i els terratrèmols


Gripau comú que vaig veure a les Gavarres durant el mes d'octubre.


El mes d'octubre passat, just abans de començar l'episodi de pluges que començà el dia 10, vaig fotografiar un gripau comú que es passejava quan encara no era fosc, com si presagiés l'arribada pròxima de les pluges.

Descripció

El gripau comú (Bufo bufo) és el gripau més gros dels Països Catalans i de tota Europa.

Les femelles adultes són més grosses que els mascles i mesuren 15 cm de longitud, encara que excepcionalment, alguns exemplars poden excedir aquesta xifra.

El seu cos és compacte i té la pell farcida de berrugues d'aspecte espinós.

Les glàndules paròtides són molt desenvolupades, prominents i disposades obliquament.

Els ulls tenen l'iris de color coure vermellós i la pupil·la és horitzontal.

Les tonalitats del dors són brunenques o rogenques, mentre que en el ventre dominen els tons grisencs. Tanmateix, a les extremitats s'hi observen matisos carnosos. Aquestes coloracions poden presentar-se de manera uniforme o bé amb taques o clapes més fosques disposades irregularment.

El timpà és petit i els mascles tenen sacs vocals interns.

Les potes interiors estan proveïdes d'una membrana interdigital fins a la meitat de la longitud dels dits.



És molt difosa la creença que diu que escup verí, cosa que no és veritat, si bé és cert que la seva pell conté glàndules verinoses que li són molt útils per tal de defensar-se dels seus depredadors. La toxicitat d'aquestes glàndules no representa cap perill per a les persones, no obstant, podem tenir fortes irritacions si desprès d'agafar-los ens toquem els ulls o petites ferides.

Hàbitat

És una espècie essencialment terrestre i nocturna, però també se'l pot observar de dia, sobretot després d'haver plogut. Es troba de forma abundant tant a la plana com a les zones muntanyenques de tot el Principat de Catalunya (des del nivell del mar fins als 2.500 m). Només manca a la plana central de Lleida i als Pirineus per sobre de l'altitud esmentada.

Amb tot, a les zones d'horta s'observa una certa regressió, causada probablement per l'ús desmesurat d'insecticides, que el priven de les seves preses alhora que l'afecten directament en engolir insectes emmetzinats.

Alimentació

Es nodreix de cucs de terra, de mol.luscs i de tota mena d'artròpodes, amb preferència pels coleòpters. El seu règim alimentari el fa una espècie molt beneficiosa per als humans i pot ser un gran aliat per lluitar contra les plagues del nostre hort o jardí.

Reproducció

Com la majoria dels amfibis, és molt prolífic. La femella en arribar el bon temps, diposita en tolls i basses de 2.000 a 7.000 ous, disposats per parelles i units per una membrana gelatinosa que forma dos cordons. Al cap de dues setmanes, aproximadament, neixen els capgrossos, que, per tal d'arribar a tenir l'aspecte dels seus progenitors, hauran de patir una sèrie de transformacions anatòmiques i fisiològiques (metamorfosi). La larva és petita i no sol superar els 32 mm de longitud.


Informació extreta de wikipedia i fotografies realitzades per tempspalamos.


Els gripaus comuns i la detecció dels terratrèmols

Els gripaus comuns, a més de detectar l'arribada de pluges, també detecten l'activitat sísmica molt abans que es produeixi un terratrèmol, segons ens explica un estudi de les Nacions Unides publicat a la revista "Journal of Zoology".

És la conclusió a la que han arribat desprès de comprovar com un 96% dels gripaus mascles, van abandonar els seus llocs de cria cinc díes abans que un terratrèmol de 6,3 graus en l'escala de Richter destruís la ciutat de l'Aquila, a Itàlia, el 6 d'abril de 2009. Aquests gripaus es trobaven a 74 quilòmetres de l'epicentre.

"Quan els gripaus apareixen per reproduir-se, són molt nombrosos i estan molt actius fins la finalització de la temporada d'aparellament", segons van indicar els autors de l'estudi, de la Universitat Oberta de Milton Keynes i la Universitat d'Oxford, a Gran Bretanya.

Els experts asseguren que l'èxode dels amfibis va coincidir amb perturbacions pre-sísmiques a l'ionosfera, que és la capa més alta de l'atmosfera, ionitzada de forma permanent. Aquestes alteracions, són detectades per baixes freqüències de ràdio i vindrien associades amb fugues de gas radó, provinent de la desintegració radioactiva del radi.