Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 7 de febrer de 2011

Dimoniets al planeta Mart


Imatge d'un dimoniet o remolí de pols, captat a la superfície de Mart, presa des de la nau "Mars Global Surveyor". Actualment aquesta nau es troba fora de control en l'òrbita de Mart.


Els dimoniets o remolins de pols, són un fenòmen meteorològic que també pot aparèixer lluny del nostre planeta, tal i com es va poder captar en nombroses ocasions, des de les diferentes naus i robots que la NASA ha enviat al planeta Mart en els darrers anys.

En un futur llunyà, si s'envia una missió tripulada al planeta vermell, els astronautes hauran de tenir cura dels gegantins "dimoniets" que hi tenen lloc i de les condicions extremes de temperatura que hi trobaran.

Tot i que a l'estiu marcià, els dies són prou llargs com perqué durant les hores centrals del dia s'arribi a 20ºc, durant la nit, la temperatura pot arribar a baixar fins a -90ºc, el que fa imprescindible un bon abric per sortir a passejar...

No obstant, 20ºc de temperatura són suficients per donar vida als dimoniets marcians. Si els agosarats astronautes es topen amb un o varis d'aquests dimoniets o remolins de sorra, han de tenir en compte que poden arribar a tenir molta força. Alguns d'aquests dimoniets poden assolir vents de 112km/h, una alçada d'entre 8.000/10.000m i arribar a 1 o 2 quilòmetres de diàmetre, amb una duració que pot anar des dels pocs segons fins a hores.



Una escena simplificada de la formació d'un dimoniet.


Els remolins de pols marcians s'originen de la mateixa manera que ho fan sobre la superfície de la Terra. Perqué es formin es necessita un fort escalfament de la superfície, de manera que el sòl pugui estar més calent que l'aire que hi ha a sobre d' ell. L'aire calent de menor densitat, que es troba arran de terra puja, empenyent a través de la capa d'aire més fred i dens que té per sobre, plomalls ascendents d'aire calent i plomalls descendents d'aire fred que comencen a circular verticalment en forma de corrents de convecció. Si una ràfega horitzontal de vent ho atravessa, fa inclinar els corrents de convecció cap a un costat, de manera que aquests comencen a girar horitzontalment, formant columnes verticals i donant lloc a un dimoniet.

Aquests remolins de sorra són un perill, ja que tot i que no notariem massa la força del vent, ja que la pressió atmosfèrica sobre Mart és només l'1 per cent, de la que trobem al nivell del mar a la Terra, un astronauta o el seu vehicle, serien fortament colpejats pel material que aixequen, amb el perill abrasiu que això representa.
També cal tenir en compte un altre factor: la forta càrrega elèctrica que generen, fins al punt de crear un arc amb el vestit espacial o amb el vehicle, provocant una interferència electromagnètica, que ens pot deixar sense contacte.

Els dimoniets obtenen la seva càrrega elèctrica dels grans de sorra i de pols que es freguen en el remolí. Quan dos materials diferents es freguen, un material cedeix algun dels seus electrons (càrregues negatives) a l'altre. Aquesta separació de càrregues elèctriques s'anomena càrrega triboelèctrica, el prefix "tribo" significa "fricció".
La càrrega triboelèctrica fa que el cabell s'aixequi quan es frega un globus contra el cap o quan ens pentinem quan fa tramuntana. La sorra i la pols, com el plàstic i el pèl, formen un parell triboelèctric. Les partícules més petites de pols tendeixen a carregar-se negativament, robant electrons als grans de sorra de major grandària.

Degut a que la columna central d'aire ascendent que alimenta els remolins, s'emporta la pols carregada negativament i deixa la sorra més pesada carregada positivament, girant a prop de la base, les càrregues es separen, creant un camp elèctric. Sobre la Terra s'ha mesurat amb instruments, camps elèctrics de l'ordre de 20 mil volts per metre (20 kV/m)., no obstant, això és molt poc comparat amb els camps elèctrics de les tempestes que cauen a la Terra.

Cal tenir present que els dimoniets marcians són tant superiors en grandària, als seus equivalents terrestres, que l'energia elèctrica que emmagatzemen podria ser molt més alta., aquest fet podria generar descàrregues elèctriques en forma de llamps., fins i tot, si els llamps no es generessin de forma natural, la presència d'un astronauta o d'un vehicle, podria induir descàrregues filamentoses, o formacions d'arcs locals. On realment cal anar amb compte és a les parts que fan cantonada, ja que els camps elèctrics poden ser molt forts.

Cada dia de la primavera o l'estiu marcians, els remolins de pols comencen a aparèixer cap a les 10 del matí a mesura que el sòl s'escalfa, i comencen a desaparèixer cap a les les 3 de la tarda, a mesura que el sòl es refreda (el dia solar de Mart és de 24 hores i 39 minuts). Es creu que molta part de la pols en suspensió que hi ha a l'atmosfera marciana prové d'aquests dimoniets.




Vídeo dividit en dues parts. A la primera es veu un dimoniet i a la segona s'en veuen varis. Les imatges estan captades pel vehicle exporador "Spirit" a les dotze del migdia del 15 de març del 2005, al cràter Gusev.

Font: http://ciencia.nasa.gov/