Com ja he anat comentant en anteriors ocasions, durant el present hivern de l'hemisferi nord, les temperatures han estat inusualment fredes i hi han hagut fortes tempestes de neu a Amèrica del Nord i Europa, no obstant, les condicions meteorològiques van ser inusualment càlides a l'Àrtic.
Ara, el Centre Nacional de la Neu i el Gel dels Estats Units, ha informat que el gel del mar Àrtic, va arribar al mínim més baix mai enregistrat en un mes de gener, des que es van iniciar els registres per satèl.lit.
La imatge superior mostra el centre del mar Àrtic, amb la concentració de gel del mes de gener d'aquest any, a partir de les dades recollides pel satèl.lit Aqua de la NASA. El color blau indica la zona d'aigües obertes; el color blanc indica altes concentracions de gel marí i el color turquesa indica zones intermitges. La línia vermella mostra l'extensió mitjana del gel marí, dels mesos de gener de l'any 1979 fins a l'any 2000.
El Centre Nacional de la Neu i el Gel, va dir que l'extensió del gel va ser inusualment baixa a la badia de Hudson, a l'estret de Hudson i a l'estret de Davis, en el començament de l'hivern. Normalment, aquestes àrees es congelen a finals de novembre, però aquest hivern no s'han congelat fins a mitjans del mes de gener. El mar de Labrador també va tenir molt poc gel de manera inusual.
Aquest Centre Nacional, va oferir dues possibles explicacions per aquesta falta de gel tant acusada:
Una de les raons és a causa de l'índex AO, el qual com ja vaig comentar, s'ha mantingut en fase negativa durant l'hivern i això ha fet que l'aire fred hagi anat cap al sud i que l'aire relativament càlid hagi quedat estancat cap al nord, cosa que també ha propiciat una manca de baixes pressions sobre l'Àrtic i ha evitat la formació de gel marí.
Un altre factor que pot haver reduït l'extensió del gel marí de l'Àrtic, podria ser el fet que a les zones de mar obert, es segueix alliberant calor a l'atmosfera. A causa del seu aspecte brillant, el gel marí reflecteix la major part de la llum del sol i la calor cap a l'espai exterior., en canvi, l'aigua de l'oceà al tenir un color més fosc, absorbeix la major part d'aquesta energia i reforça el procés de fusió.
Font: http://earthobservatory.nasa.gov/
