Portada del llibre "La glacera d'Aneto. Efectes del canvi climàtic en imatges"
Jordi Camins i Just, alpinista i esquiador que ha participat en ascensions i expedicions a muntanyes de tot el món, dedica part del seu temps de lleure, des de l'any 1982, a observar l'evol.lució de les glaceres, principalment dels Pirineus i en especial, des del 1984, les del Parc Natural de Posets-Maladeta, lloc on hi trobem la glacera més extensa del Pirineu, la de l'Aneto.
És l'autor dels libres “El Cambio Climático en los Glaciares de los Pirineos. La Agonía de las masas de hielo en el Parque Natural Posets Maladeta” i “El Glaciar de Aneto, Efectos del Cambio Climático en Imágenes” publicats amb la intenció de donar a conèixer el fenòmen de les glaceres, fora de l'àmbit científic i per divulgar-lo a tota la població en general. A més, col.labora amb el CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya) en cicles de conferències de divulgació sobre l'impacte del canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus, amb la Universitat de Saragossa, dins el programa “Estudio de la Dinámica de los Glaciares del Pirineo Aragonés”, i amb la publicació del "Boletín glaciológico aragonés".
Segons informació extreta de la web http://www.gelicehielo.com/ en acabar l'estiu de l'any 2009, la Glacera d'Aneto, la més extensa dels Pirineus, s'ha fraccionat en dues geleres que a partir d'ara seguiran una dinàmica independent, i per tant, seran encara més vulnerables als efectes del canvi climàtic. La fracció disgregada, per la seva situació, ha estat batejada amb el nom de Glacera Oriental o Superior d'Aneto.
Aquest fraccionament no és el primer que es produeix recentment a la Gelera d'Aneto. L'any 2006 se'n va separar l'anomenada Congesta de Gel Oliveras, i poc abans havia succeït el mateix amb la Congesta de Gel Oriental d'Aneto. Per trobar però un trencament d'aquesta magnitud en una de les grans glaceres pirinenques, ens hauríem de remuntar als anys 1990-1993, quan la Glacera de la Maladeta es va dividir en dues geleres independents.
Per mitjà de les 263 imatges comparatives que surten en el llibre "La glacera d'Aneto. Efectes del canvi climàtic en imatges", podreu observar, pas a pas i des de diferents indrets, el deteriorament de la Glacera d'Aneto. Des de que fa un quart de segle i després d'un breu període d'estabilització, s'ha iniciat l'etapa actual en la qual aquest aparell glacial s'ha escurçat més de mig quilòmetre i ha perdut una mitjana de 17,5 m de gruix de gel.
La Glacera d'Aneto era una de les capçaleres de la gran glacera de la Vall de Benasc. Al final de la darrera glaciació, fa uns divuit mil anys, arribà a tenir una llargada de 36 quilòmetres, reduïda ara als actuals 662 metres. La seva darrera revifalla coincideix amb la Petita Edat del Gel (anys 1550-1850). En l'últim segle i mig ha perdut un 77% de la seva superfície.
Si no hi ha canvis substancials en les actuals condicions climàtiques, la Glacera d'Aneto ha iniciat el final de la seva història. Es preveu que, d'aquí a pocs anys, es produeixi un segon fraccionament de grans dimensions i, més endavant, la seva transformació en diverses congestes de gel inconnexes. Finalment l'extinció seria definitiva a meitats del present segle.
Si aquest és el destí de l'aparell glacial més importat de la serralada, endevineu quin serà el de les altres 24 glaceres i 40 congestes de gel que encara sobreviuen als Pirineus!
A l'enllaç que us he posat anteriorment, podeu llegir el llibre "La glacera d'Aneto. Efectes del canvi climàtic en imatges" i també el llibre "El canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus", entrant a l'apartat "llibres i pòsters" on hi surten moltes fotografies de l'evolució de les glaceres pirinenques, val la pena.
I si voleu sentir l'explicació de primera mà, Jordi Camins Just, autor dels llibres abans mencionats, presentarà l'audiovisual "El canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus" el proper divendres 18 de març, a les 21,30 hores al Teatre-Auditori "La Gorga" de Palamós.
Acte de suport a la campanya solidària Trailwalker 2011 promoguda per l'ONG Intermón-Oxfam.
Font: http://www.clubalpipalamos.com/cms/index.php
