Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Puerto Viejo de Talamanca 2a part

Estampa de la costa del mar Carib a Costa Rica, amb palmeres cocoteres i Cumulus congestus mar endins.


Algunes de les platges més belles i aptes pel bany que trobarem entre Puerto Viejo i Manzanillo són la Playa Chiquita, Playa Negra i Punta Uva, les quals són unes de les platges més espectaculars de Costa Rica.

Com ja he comentat anteriorment, molts turistes paren a Puerto Viejo en el seu camí cap a la frontera amb el Panamà, a Sixaola, situada a 49 quilòmetres de distància. Aquest encreuament fronterer és popular entre la gent per anar i venir de les Boques del Toro.

Puerto Viejo us ofereix varis allotjaments, restaurants i serveis.
Generalment, les poblacions frontereres amb el Panamà no tenen ni allotjaments ni restaurants, per aquest motiu els turistes s'han d'aturar a Costa Rica.
Per trobar allotjament al Panamà, cal desplaçar-se uns 10 quilòmetres en territori panameny, a la localitat de Changuinola.


Botiga típica situada en un carrer de Puerto Viejo.


Els habitants de Puerto Viejo de Talamanca són ticos i ticas, curiós nom que denomina popularment els habitants de Costa Rica. També hi trobem molts habitants originaris de Jamaica, així com una sèrie d'europeus "afortunats" que han emigrat a la zona.
Els voltants del poble i les muntanyes són la llar dels indígenes bribrí.

Talamanca és un dels sis cantons o municipis que conformen la província de Limón.
És el més gran dels 81 cantons de Costa Rica, amb una superfície de 2.809,93km2 i té una població de 32.555 habitants. El municipi es compon de quatre districtes, amb la seva capital Bribrí, ubicada al districte de Bratsi.
Talamanca acull la major població indígena al país, amb 11.062 persones, siguent el 34% de la població del comtat, que es compon principalment dels grups bribrí i cabécar, que al seu torn representen dos dels vuit diferents grups indígenes de Costa Rica.
Alguns historiadors van anomenar aquesta regió "La Rebelde Talamanca", a causa de les grans dificultats que van tenir els conqueridors espanyols per sotmetre a les tribus indígenes. Durant molts anys, moltes expedicions es van endinsar a l'inhòspit territori sense assolir plenament l'objectiu de conquesta. No obstant això, en l'actualitat només sobreviuen aquests pocs milers d'indígenes.


Aquí hi trobarem enormes extensions de platja sense cap tipus d'edificació, moltes de les quals estan protegides per ser un indret on desoven les tortugues marines.


El 88% del territori de Talamanca està protegit sota diferentes figures legislatives i el 31% del territori té quatre reserves indígenes: Kekoldi, Talamanca bribrí, Talamanca cabécar i Telire, i el 2% pertany al Refugi de Vida Silvestre Gandoca Manzanillo, siguent un indret molt important per la reproducció de la tortuga marina.

Malgrat ser un lloc turístic ple d'imatges idíl·liques, no tot són flors i violes, ja que la comarca pateix una pobresa generalitzada.
A partir del 2009, el seu índex de desenvolupament humà és el més baix del rànquing de tots els cantons de Costa Rica.
Malauradament, la taxa actual de mortalitat infantil és del 12,89%, però encara era pitjor a l'any 2003, ja que arribava al 22,5%.
Cal destacar que només des de l'any 2010, el 52,3% dels habitants de Talamanca tenen accés a serveis de sanejament (ja sigui per canonada o tanc sèptic ), i el 75,2% estan connectats a l'electricitat.


Petita platja que serveix per atracar i varar petites barques de pesca.


Avui dia encara coexisteixen diversos idiomes nadius a la zona. Segons documents del segle XVII, el que més s'escoltava era l'idioma huetar., això demostra el parentiu de les tribus de Talamanca amb els habitants de l'interior del país. El bribrí és l'idioma que predomina en l'actualitat i és molt similar a l'idioma que parlaven els indis de Tucurrique descendents els huetars.

Talamanca va estar aïllada durant molts anys., no va ser fins a la fi del segle XIX i principis del XX, que la zona es va unir a Limón mitjançant un ferrocarril, ja que la "United Fruit & Co" va iniciar el cultiu de plàtans a la zona de Baixa Talamanca.
Això va obligar a molts indígenes a endinsar-se muntanya amunt. Posteriorment, va decaure l'activitat bananera i van començar els cultius de cacau.
A la dècada del 1960, al començament, una companyia petroliera va obrir camins per perforar diversos pous a la recerca de petroli. Fracassats els intents, els camins van servir perquè a poc a poc el govern fos ampliant la carretera actual, que uneix la capital Bribrí amb Limón. Actualment Bribrí queda a una hora en cotxe de Limón.


Carrer típic de Puerto Viejo amb construccions senzilles que allotgen bars i restaurants.


El cantó de Talamanca, a part de Puerto Viejo, té altres platges encisadores a Cahuita, un punt turístic d'interès especial, amb una bella platja de sorres grogues i amb formacions coral·lines de gran extensió.
En aquest punt hi ha un altre parc nacional de 22.400 hectàrees d'extensió.


Platja típica de la zona de Puerto Viejo.


Algunes embarcacions fondejades al davant el poble amb Cirrus al cel. Les cases no poden superar l'alçada d'una palmera i queden ocultes entre els arbres.