Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 20 d’agost de 2009

Beget



Fa poc vaig poder tornar a Beget, un indret meravellós on feia molts anys que no hi estava. Per sort, vaig tenir l'agradable sorpresa que es conservava tal i com era, talment com si no haguéssin passat els anys.
A Beget si pot arribar per la carretera que va de Camprodon fins a Molló o bé per la nova carretera que surt d'Oix (Garrotxa). Cal dir que aquestes carreteres són molt estretes i sinuoses, no aptes per a gent propensa al mareig., la recompensa que hi trobem al final fa oblidar tots els revolts passats.

Beget es troba situat en una bonica vall, a 541 m d'alçada i envoltat d'esplendorosos boscos, el municipi fóu annexionat a Camprodon a l'any 1969.
Tot i pertànyer administrativament al Ripollès, geogràficament pertany a l'Alta Garrotxa., el seu terme municipal abraça la vall de Salarsa, Rocabruna i la Serra de Bestracà.
El poble és un punt de partida o de pas de nombroses rutes a peu, que ens portaran a llocs d'una gran bellesa natural i si ens volem banyar res millor que les populars gorgues de Beget.

Un altre tret característic d'aquesta població són les típiques balconades de fusta de les seves cases que podem veure a la següent imatge:




Al passejar pels seus carrers empedrats, podrem veure tota l'estona un bonic riu, el qual és atravessat per un parell de ponts com el que podem veure a la foto:





L'edificació més representativa de Beget és la seva església romànica (sg.XII), dedicada a Sant Cristòfol, la qual presideix tot el poble., es tracta d'un dels millors temples romànics que podem trobar al país, tant per la seva arquitectura, pel seu estat de conservació, com pels elements que hi podem trobar a l'interior, tals com la famosa majestat, una pica baptismal romànica, un retaule gòtic d'alabastre del taller de Sant Joan de les Abadesses, que representa diverses escenes del cicle nadalenc i de la vida de la Verge, la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Salut (segle XIV), a més d'un conjunt de retaules barrocs.
Tots aquest elements van ser salvats de la destrucció irracional de la Guerra Civil, gràcies als veïns de la població que oposaren ressistència a la seva destrucció.
La seva torre campanar amb 22 m d'alçada i quatre pisos diferenciats, és d'una gran bellesa, refermada pels bonics capitells esculturats amb motius animals i vegetals, que hi han als seus finestrals.
Aquesta església està catalogada com a monument nacional.





La famosa Majestat de Beget, venerada a l'interior de l'església, és una de les talles romàniques més importants del país, no només per la seva gran qualitat artística i excel.lent estat de conservació, sinó perqué és de les poques que es troba al seu lloc original, cal recordar que la majoria de talles romàniques d'aquest tipus es troben en museus.

LA LLEGENDA DE LA MAJESTAT DE BEGET

Originàriament la Majestat estava en un convent de monges situat al cim del Bestracà. Un dia les monges van ofendre la Majestat i aquesta va decidir marxar del convent. Un matí la varen trobar a la porta de l'ermita del Remei, però des d'allà, la Majestat encara podia veure el convent de Bestracà i va tornar a marxar fins arribar al riu de Beget. Un traginer de Beget que passava per allí, la va trobar i va decidir carregar-la sobre el seu burro i tornar-la a Bestracà.
El burro no volia caminar, i el traginer li digué: 'Tira o rebenta!". I el burro va quedar rebentat. Aquest fet va fer pensar al traginer que la Majestat no volia marxar de Beget i des de llavors es troba a l'església de Sant Cristòfol.



Foto del retaule de l'altar major, amb la famosa talla romànica del Crist en majestat a la part inferior. Sant Cristòfol el podem veure a la part superior.