El riu Segre. Font: IRTA
Un estudi, en el que ha participat l'IRTA, ha analitzat els efectes del canvi climàtic, els usos de l'aigua i els embassaments.
Els resultats qüestionen l'actual model de gestió de l'aigua i evidencien la necessitat de pensar en noves estratègies.
L'IRTA ha participat en un estudi en el que s'han analitzat els efectes dels embassaments a la conca del riu Segre. El treball fa balanç de les conseqüències que està tenint el canvi climàtic i el canvi d'usos dels sòls de la conca, juntament amb la modificació del règim hidrològic que provoquen els embassaments. Sha estudiat el període entre 1951 i 2013.
Els resultats analitzats evidencien l'alteració dels règims de cabals a causa dels embassaments, ja que la regulació de l'aigua provoca que a l'estiu baixi més aigua, que es destina principalment a l'agricultura i al consum humà.
A més, a la capçalera, al Pirineu, hi ha una important reducció del cabal (variació del 16'7% a l'estació de la Pobla de Segur, y del 32'8% a la de Puigcerdà en el període estudiat). Això es deu a dues causes: la reducció quasi total de les glaceres del Pirineu, y el gran augment de la superfície dels boscos, que provoca un increment en intercepció de la pluja, un increment de la transpiració i, per tant, una reducció de l'escorrentia.
La conca del Segre mostra una forta disminució de la precipitació sobretot a l'estiu. La dècada del 1950 tenia una mitjana de 3.000 hm3 per any, mentre que en l'última dècada ha estat al voltant de 1.800 hm3 per any (reducció d'un 44'7% en 63 anys). Això explica la important reducció de la precipitació anual a tota la conca, que era de 10.200 hm3 per any als cinquanta i ha estat de 8.700 hm3 per any l'última dècada (reducció del 16'2%). Tota la conca s'ha vist afectada per una forta reducció en el cabal, especialment a les parts baixes dels rius. Però la reducció dels cabals no està afectada, segons aquest estudi, només pel canvi climàtic, sinó també per altres factors, com l'augment de les demandes de reg a la conca.
El canvi climàtic observat qüestiona el model actual de gestió de l'aigua en aquesta regió. D'altra banda, l'actual patró d'ús de l'aigua no és sostenible en un futur proper degut als escenaris de canvi climàtic que pronostiquen una reducció de les precipitacions i un augment de la demanda d'evaporació atmosfèrica. Aquests canvis donaran lloc a sequeres climàtiques i hidrològiques més greus i freqüents. També es preveu que augmentin els boscos i que, per tant, la disponibilitat d'aigua es redueixi en un futur.
Per tant, l'estudi conclou que serà cada vegada més difícil o impossible satisfer les demandes d'aigua per reg i boca utilitzant l'estratègia de gestió actual, i a més fa pràcticament impossible el desenvolupament de projectes per a transferir l'aigua de la conca de l'Ebre a altres regions del sud-est d'Espanya. Es necessari planificar noves estratègies de gestió i consum de l'aigua.
Aquest treball l'han dut a terme investigadors de l'IPE-CSIC, l'IRTA, l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, el CREAF i l'EEAD-CSIC. El podeu consultar: Effect of reservoirs on streamflow and river regimes in a heavily regulated river 1 basin of Northeast Spain.
Un estudi, en el que ha participat l'IRTA, ha analitzat els efectes del canvi climàtic, els usos de l'aigua i els embassaments.
Els resultats qüestionen l'actual model de gestió de l'aigua i evidencien la necessitat de pensar en noves estratègies.
L'IRTA ha participat en un estudi en el que s'han analitzat els efectes dels embassaments a la conca del riu Segre. El treball fa balanç de les conseqüències que està tenint el canvi climàtic i el canvi d'usos dels sòls de la conca, juntament amb la modificació del règim hidrològic que provoquen els embassaments. Sha estudiat el període entre 1951 i 2013.
Els resultats analitzats evidencien l'alteració dels règims de cabals a causa dels embassaments, ja que la regulació de l'aigua provoca que a l'estiu baixi més aigua, que es destina principalment a l'agricultura i al consum humà.
A més, a la capçalera, al Pirineu, hi ha una important reducció del cabal (variació del 16'7% a l'estació de la Pobla de Segur, y del 32'8% a la de Puigcerdà en el període estudiat). Això es deu a dues causes: la reducció quasi total de les glaceres del Pirineu, y el gran augment de la superfície dels boscos, que provoca un increment en intercepció de la pluja, un increment de la transpiració i, per tant, una reducció de l'escorrentia.
La conca del Segre mostra una forta disminució de la precipitació sobretot a l'estiu. La dècada del 1950 tenia una mitjana de 3.000 hm3 per any, mentre que en l'última dècada ha estat al voltant de 1.800 hm3 per any (reducció d'un 44'7% en 63 anys). Això explica la important reducció de la precipitació anual a tota la conca, que era de 10.200 hm3 per any als cinquanta i ha estat de 8.700 hm3 per any l'última dècada (reducció del 16'2%). Tota la conca s'ha vist afectada per una forta reducció en el cabal, especialment a les parts baixes dels rius. Però la reducció dels cabals no està afectada, segons aquest estudi, només pel canvi climàtic, sinó també per altres factors, com l'augment de les demandes de reg a la conca.
El canvi climàtic observat qüestiona el model actual de gestió de l'aigua en aquesta regió. D'altra banda, l'actual patró d'ús de l'aigua no és sostenible en un futur proper degut als escenaris de canvi climàtic que pronostiquen una reducció de les precipitacions i un augment de la demanda d'evaporació atmosfèrica. Aquests canvis donaran lloc a sequeres climàtiques i hidrològiques més greus i freqüents. També es preveu que augmentin els boscos i que, per tant, la disponibilitat d'aigua es redueixi en un futur.
Per tant, l'estudi conclou que serà cada vegada més difícil o impossible satisfer les demandes d'aigua per reg i boca utilitzant l'estratègia de gestió actual, i a més fa pràcticament impossible el desenvolupament de projectes per a transferir l'aigua de la conca de l'Ebre a altres regions del sud-est d'Espanya. Es necessari planificar noves estratègies de gestió i consum de l'aigua.
Aquest treball l'han dut a terme investigadors de l'IPE-CSIC, l'IRTA, l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, el CREAF i l'EEAD-CSIC. El podeu consultar: Effect of reservoirs on streamflow and river regimes in a heavily regulated river 1 basin of Northeast Spain.