Els Clots de Sant Julià és un dels indrets més màgics i misteriosos del Baix Empordà, on fer volar la imaginació és gairebé inevitable.
Es tracta d'unes antigues pedreres situades al municipi de Forallac, al Baix Empordà, entre els pobles de Vulpellac i Canapost. Estan formades per un magnífic complex de cavitats, algunes de fins a 10 m de fondària, excavades a la roca i unides entre si per autèntics passadissos practicats a la pedra sorrenca.
Està situat en uns petits turons que hi ha a llevant del mas Puig-sec, en el mateix paratge que antigament havia ocupat el menhir del mas Gros i la sepultura del mas Puig-sec, enmig d'un frondós bosc de pins i alzines.
Tot i que hi ha alguna controvèrsia sobre el seu origen, ningú dubte que es tracta d'una explotació molt antiga, ja que s'han fet troballes romanes i preromanes, per bé que encara no s'ha fet cap intervenció arqueològica en profunditat que ajudi a determinar amb certesa quina és la seva història.
S'ha especulat, fins i tot, que les muralles de la ciutat preromana del Puig de Sant Andreu d'Ullastret o Empúries podrien haver estat bastides amb la pedra dels clots. També es creu que amb aquesta pedra es va construir el poble de Peratallada.
És possible, doncs, que ja fossin explotats en temps anteriors a la romanització. Però, d'altra banda, cal assenyalar que la majoria d'esglésies i monuments medievals de la rodalia estan construïts amb gres. També hi ha qui diu que en aquests clots hi va haver una població fixa, fugint del poder romà o àrab, dedicada a l'ensenyament de la religió cristiana.
Aquest indret ha inspirat nombroses llegendes. Una d'elles ens diu que en els Clots de Sant Julià hi van ser martiritzats els primers cristians del país. En aquest sentit, l'antiga capella eremítica coneguda amb el nom de "Sitial" o "Tron de la Reina", que és un dels punts més interessants de l'indret, conté una creu gravada en la seva part interior que sembla que vindria a representar la cristianització d'un lloc pagà.
El Tron de la Reina és un aflorament de roca natural que ha estat excavada i presenta un aspecte de cova. El seu interior és de planta ovalada, amb les parets perfectament allisades i amb una amplada de 2,45 m i 2,0 m d'alçada màxima. Fins fa no gaires anys hi havia dubtes sobre la seva finalitat, ja que segons Josep Maria Nolla i Josep Casas, es tractaria d'una esglesiola troglodítica que podria ser tardoantiga o altmedieval.
No obstant això, Josep Tarrús i Júlia Chinchilla afirmen que es tractaria d'un hipogeu o cova sepulcral d'època prehistòrica (2.700-2.200 aC).
Tampoc no es descarta que el mateix nom de Sant Julià pogués significar la presència d'un lloc de culte molt antic. Aquest Tron de la Reina, conegut també com a Pont de la Bruixa, presideix el conjunt. A l'esquerra d'aquest seient s'hi pot veure una superfície planera, d'aproximadament un metre de longitud i que, tal com diu la tradició oral, era el lloc destinat als sacrificis. L'existència d'una canal en forma d'U, possiblement destinada a recollir la sang, confirmaria la hipòtesi d'aquesta llegenda, que no deixa de ser una anècdota més de l'indret. També hi apareixen dues cassoletes, semiesfèriques, potser també artificials, que són idèntiques a les que molt sovint apareixen en les lloses sepulcrals megalítiques.
L'any 2003, l'ajuntament de Forallac pretenia instal·lar una gran planta de triatge de residus de la mà de l'empresa Servitransfer, S.L. a les proximitats de l'espai dels Clots de Sant Julià. El treball de l'entitat SOS Empordanet, el veïnat i la conjuntura política van fer possible en diverses etapes la protecció de l'espai, declarat BCIN (Bé cultural d'interès nacional) l'any 2006, vinculant-lo a l'equipament de la Ciutat ibèrica d'Ullastret, per ser Els Clots una pedrera de gran importància històrica relacionada amb l'activitat dels íbers.
Bibliografia: ca.wiquipedia.org i el llibre " Dòlmens, coves i Menhirs" de Pau Roig i Xavier Niell, Col·lecció Revista del Baix Empordà.
