Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 29 d’octubre de 2018

Fonteta i la seva font pública

El poble de Fonteta té una gran quantitat de racons encantadors com aquest, amb les cases típiques de pedra com a protagonistes.

El poble de Fonteta està situat al peu de les Gavarres, pràcticament a l'entrada dels seus boscos, just a la dreta de la riera que porta el seu nom. El nucli urbà forma un conjunt compacte de carrers estrets a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria. Alguns dels seu carrers conserven encara l'antic empedrat i li donen un característic aspecte rural de poble marcadament empordanès.
Està travessat per l'antic camí Ral que unia la Bisbal amb la costa, passant per l'antic veïnat de Fitor. Aquest fet constata que Fonteta ha estat un punt estratègic en la xarxa de la comunicació de la zona al llarg dels segles.

Església de Fonteta.

Primer pla de la bonica portalada renaixentista de l'església.

Abans de l'agregació al municipi de Forallac, el terme municipal de Fonteta tenia una extensió d'uns 24 quilòmetres quadrats, que s'estenien pels vessants nord-orientals del massís de les Gavarres. Comprenia un reduït sector bastant planer, en contacte amb la plana del Daró. La resta del terme era muntanyenc, i arribava fins al coll de la Ganga, que fa de límit amb els municipis de la Bisbal, Cruïlles i Calonge, fins al vessant septentrional del Puig del Caragol, al sud, límit amb Calonge, Palamós i Vall-llobrega. Comprenia, a més, els pobles de Fitor, el veïnat d'Abellars i l'antic poble de Torroella de Mont-ras.

Carrer de la Font.

La vila rural de Fonteta va ser donada per Carles el Calb al Bisbe de Girona el 844, juntament amb una altra vila rural anomenada Apiliares, que s'identifica amb el veïnat d'Abellars. El 904, quan el bisbe Servusdei va consagrar la parròquia de la Bisbal, va concedir els delmes i les primícies de l'església de Fonteta. El poble va pertànyer, posteriorment, a la baronia de la Bisbal. D'aquest municipi va aconseguir independitzar-se al segon terç del segle XIX.

L'edifici més singular i notable del nucli, a banda d'algunes cases de gran valor històric i arquitectònic, és l'església parroquial de Santa Maria, que devia existir ja el 904. És sufragània de la parròquia de la Bisbal. El temple actual conserva la nau romànica, del segle XI, que va ser modificada posteriorment. L'aparell romànic es pot veure a la façana de ponent, on van obrir una porta renaixentista i un rosassa. Recentment el temple ha estat rehabilitat.

Un racó encantador situat al carrer de la Font.

Les cases del nucli són dels segles XVI i XVII, amb voltes als baixos i embigats als pisos, llindes amb inscripcions i dates. Els carrers són estrets, ben arranjats, i tot plegat dona un aire de poble rural ben tradicional. L'economia del poble ha estat estretament lligada a l'explotació dels recursos naturals, de l'agricultura i la ramaderia., en aquest sentit, hi destaquen el seus famosos recuits.
La població ha viscut tradicionalment mirant cap a les Gavarres i treballant les fèrtils terres de la plana. D'aquesta relació tan directa en resten nombrosos testimonis, com els forns de calç, que són molt característics al llarg de tot el municipi.

Plafó informatiu de la font pública de Fonteta.

La font de Fonteta és una de les fonts més interessants de Forallac. Està considerada pels habitants com la primera font, tot i que amb el temps va quedar oblidada perquè es va construir una altra a la plaça de l'església.
Tot i que s'anuncia que aquesta font té aigua durant tot l'any, quan jo hi vaig anar, a principis d'octubre, es trobava completament seca.
La construcció conserva una estructura de pedra sorrenca en forma de volta amb uns esglaons que donen accés a l'aigua (quan n'hi ha). Molt a prop es troben els rentadors públics.

La font pública de Fonteta.

Abeurador de pedra situat al costat de la font. Hi ha una inscripció amb la data de 1792. 

Interior de la font.

Interior de la font.

A prop de la font hi ha una bonica filera de lledoners de notable grandària.