Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 21 de desembre de 2018

Avui divendres comença l'hivern astronòmic 2018-2019


Avui divendres 21 de desembre, a les 23 hores i 23 minuts, començarà l'hivern atsronòmic 2018-2019. Aquesta estació durarà 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març del 2019 amb el començament de la primavera.
Com sempre, cal recordar que l'inici de les estacions es produeix quan la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l'hivern, aquesta posició es dona en el punt de l'eclíptica en el qual el Sol arriba a la seva posició més austral. El dia on això succeeix, el Sol arriba a la seva màxima declinació sud (-23 º 27 ') i durant diversos dies la seva altura màxima al migdia no canvia. Aquesta circumstància s'anomena solstici ("Sol quiet") d'hivern. En aquest instant, a l'hemisferi sud s'inicia l'estiu.

El dia del solstici d'hivern correspon al de menys hores de llum de l'any. Al voltant d'aquesta data podem trobar el dia on el Sol surt més tard i el dia on es pon més aviat.
Un fet circumstancial no relacionat amb l'inici de les estacions també té lloc en aquesta època: el dia del periheli, és a dir, el dia on el Sol i la Terra estan més propers entre si al llarg de l'any.
Aquesta major proximitat al Sol fa que la Terra es mogui més ràpidament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'hivern (segons la coneguda com a segona llei de Kepler) i, per tant, aquesta estació és la de menor durada.

Així mateix, si anomenem col·loquialment durada del dia al temps que passa entre la sortida i la posta del Sol en un lloc donat, avui divendres 21 de desembre serà el dia de menor durada.
Per fer-nos una idea d'aquest fet, veiem que el dia d'avui només durarà 9 hores i 17 minuts, a comparar amb les 15 hores i 3 minuts que va durar el dia més llarg (l'any 2018 va ser el 21 de juny). Cal observar que hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg. Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, siguent nul·la a l'equador i extrema (24 hores) entre els cercles polars i els pols. Precisament és a l'Antàrtida on alguns dies a l'any al voltant del 21 de desembre es dona el fenomen del Sol de mitjanit, quan el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia.

Es podria pensar que el dia més curt de l'any també serà el dia on el Sol sortirà més tard i es pondrà més aviat; però això no és així, ja que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica. El nostre planeta té un eix inclinat en una direcció que no té res a veure amb l'eix d'aquesta el·lipse. Com a conseqüència d'aquest fet, el dia on el Sol es va pondre més aviat fou el passat 18 de desembre, mentre que el dia on el Sol sortirà més tard serà el 5 de gener del 2019.

En aquestes dates també hi ha el màxim acostament anual (Periheli) entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, el màxim acostament es donarà el proper dia 3 de gener del 2019, sent la distància d'una mica més de 147 milions de km, uns 5 milions de km menys que en el moment de l'afeli o de major distància (5 de juliol del 2019).

Eclipsis i fenòmens relacionats

Els dies 5 i 6 de gener hi haurà un eclipsi parcial de Sol que serà visible al nord-est d'Àsia i al nord del Pacífic.
El dia 21 de gener tindrà lloc un eclipsi total de Lluna que serà visible a Amèrica, Europa i Àfrica. Aquest eclipsi serà visible com a total al nostre país.
El dia 2 de febrer tindrà lloc una ocultació de Saturn per la Lluna que serà parcialment visible des de la península Ibèrica i Balears.

En qualsevol època de l'any hi ha algun fenomen astronòmic d'interès, predit (com són els eclipsis) o no (com els cometes nous). Sol ser preferible realitzar les observacions en dates properes a la lluna nova (6 de gener, 4 de febrer i 6 de març), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.

Lluna plena 

La primera lluna plena de l'hivern es donarà demà dissabte 22 de desembre, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquest hivern es donaran dues llunes plenes més: el 21 de gener i el 19 de febrer del 2019.

Visibilitat dels planetes

A l'alba veurem Venus i Júpiter, a més, des de mitjans de gener també apareixerà Saturn. Al vespre serà visible Mart.

Pluges de meteors 

Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors important de l'hivern és la de les Quadràntides, el màxim es dona cap al 3 de gener.

Constel·lacions 

Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cassiopea, l'Óssa Menor i Cefeu. Les constel·lacions zodiacals (eclíptiques) visibles en aquest període van d'Aquari a Sagitari. Per sobre de l'eclíptica hi destacaran Pegàs i la Óssa Major; per sota, Orió. Al llarg de les nits d'hivern es poden veure les dotze estrelles més brillants del cel que són visibles des de la nostra latitud: Sírius, Artur, Vega, Capela, Rigel, Proció, Betelgeuse, Altair, Aldebaran, Antares, Espiga i Pólux.

També, quan la nit és més fosca degut a la lluna nova, es pot intentar veure nebuloses d'emissió com el complex de nebuloses d'Orió (Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i les restes de la supernova coneguda com a nebulosa del Cranc (Messier 1). Amb prismàtics també es poden veure les
llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia.