Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dissabte, 1 de febrer de 2020

Els darrers temporals danyen la balisa de la Llosa

La balisa de la Llosa tal com era el passat 19 de desembre en plena Christmas Race.

Us poso una comparativa de fotografies dels danys importants que ha patit la balisa de la Llosa.
Aquest indret emblemàtic de la badia de Palamós va rebre l'embat de dos temporals insusualment intensos en poques setmanes de diferència.
Primerament, el potent temporal de garbí del passat 20 de desembre va arrencar les dues esferes que coronaven aquesta senyal marítima, però els danys més importants arribaren durant el temporal Glòria. Aquesta llevantada històrica va fer desaparèixer la gàbia que contenia el senyal lluminós i la placa solar, a més a més, també va vinclar algun tros de la barana de ferro, com a mostra evident de la magnitud del temporal.
Cal tenir present que la columna d'aquesta balisa te 10 metres d'alçada, amb la qual cosa ens podem fer una idea de l'alçada i la força que van tenir les onades en aquest indret.

La balisa de la Llosa va perdre les dues esferes que tenia al damunt coincidint amb el temporal de garbí del passat 20 de desembre. Fotografia captada el passat 3 de gener.

La llevantada històrica que hi va haver del 19 al 23 gener va causar greus desperfectes a la balisa de la Llosa. Imatge del passat dijous 23 de gener.

La Llosa de Palamós, de forma vagament rodona, té uns 80 metres de diàmetre i es troba a només 3,4 metres de fondària, la qual cosa representa un gran perill per a la navegació de grans vaixells.
Segons el Pla d'Abalisament hi calia una boia. De resultes del pla, l'escull submergit es va abalisar per primer cop el 1862, cosa que la converteix en la balisa més antiga de Catalunya. Però es va espatllar de seguida. El far de cinquè ordre de la punta del Molí i la llum sideral al cap del moll no van estalviar successius accidents a l'entrada de l'ancoratge. El darrer d'una llarga llista de naufragis va esdevenir el 1887, quan el vapor francès Cheliif embarrancà a la Llosa i el seu capità, home d'honor, se suïcidà deixant-se emportar pel vaixell que s'enfonsava. A conseqüència del fet, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Palamós va adreçar un carta pública al ministre de Foment en què demanava una senyalització adient.
El 1905 s'hi va col·locar una boia de campana que el 1919 fou substituïda per una boia lluminosa amb una instal·lació d'acetilè.
La balisa actual data del 1978. La llum és blanca amb dos esclats cada set segons i assoleix unes 5 milles naùtiques de distància. Com a senyal diürn, consisteix en una columna cilíndrica, que sobresurt deu metres, de franges roges i negres, coronades per dues esferes negres superposades, que indica perill aïllat. Disposa de placa fotovoltaica, regulador, bateria i generador d'esclats. Igual com ara, al novembre de l'any 1982, un altre temporal històric, en aquest cas de migjorn, va destruir la llanterna i l'equip, i van haver de ser substituïts. El següent article ens parla d'aquell temporal històric.