Si contemplem amb atenció les antigues construccions que formen el nucli antic de Torrent, es pot descobrir que algunes cases encara conserven diferents símbols exorcitzadors o de protecció de les llars contra els mals esperits i els encanteris de les bruixes, un clara reminiscència d'èpoques passades on les supersticions estaven a l'ordre del dia.
Per exemple, destaquen diversos ràfecs amb dents de llop, llindes amb creus i, sobretot, sobresurt especialment el ràfec d'una casa bellament decorat amb alguns dibuixos que representen creus i motius geomètrics, juntament amb algunes inscripcions del segle XVIII.
Torrent estava emmurallat durant l'edat mitjana i també tenia un castell. Les primeres notícies escrites que tenim del lloc de Torrent les trobem en una butlla del papa Benet VIII de l'any 1017, quan confirmava unes possessions de Sant Esteve de Banyoles en aquest terme.
En 1377 Beatriu de Xetmar va vendre la jurisdicció d'aquest castell a Berenguer de Cruïlles per 45.000 sous. A partir d'aquest moment, la fortificació estarà en mans d'aquest llinatge. De fet, el 1770, Felip de Cruïlles de Peratallada-Rajadell i de Peguera, baró de Cruïlles i senyor de Torrent va ser nomenat marquès del Castell de Torrent pel rei Carles III.
De l'antic castell en queden molts pocs vestigis. El més important el trobem davant la plaça del poble on es conserva un antic portal i un llenç de muralla, aprofitat per un habitatge posterior. Aquest habitatge també conserva unes interessants pardaleres a la façana.
L'accés a l'interior del recinte fortificat es feia travessant un arc de mig punt fet amb grans dovelles i flanquejat per dues espitlleres. Protegien el portal tres espitlleres situades al seu damunt i un matacà restaurat amb poc encert. Al costat del portal es conserva un bonic cadafal pels músics.
En altres punts de la població es conserven petits fragments de muralla, reaprofitats en construccions posteriors.
A part del portal d'accès al recinte fortificat, destaca especialment l'església de Sant Vicenç. La documentació més antiga d'aquesta església és del segle XIV.
L'edifici actual va ser construït molt més tard, concretament l'any 1724. Així ho testifica una làpida situada a l'exterior de la capçalera: DIA 13 AGOST DE /1724 FONXH POSA/DA LA PRIMERA PEDRA/DE ESTA YGLESIA PER /LO RN DR EMANUEL/ OLLER I COLOM / NATURAL / DE EST LLOCH DE /TORRENT.
Damunt la làpida hi ha un escut amb una creu de Malta i els atributs del sant patró: la palma del martiri, una mola i unes graelles.
La portada és rectangular, emmarcada amb pilastres que sostenen un entaulament barroc centrat per la fornícula que protegia la imatge del sant. Adossat a la façana hi ha el campanar de torre.
