Tal com es preveia, aquesta setmana ens ha arribat un nou canvi de temps que ja ha deixat les primeres precipitacions.
Ahir dimecres 30 de març ens va afectar una pertorbació amb reflex en superfície, associada a un important solc d'aire fred en altura (-20,3 ºC a 500 hPa, segons el radiosondatge de Barcelona de les 13:00h).
El cel gris va anar descarregant precipitacions ja des de la matinada i fins a primeres hores de la tarda, en forma de pluja o plugims que anaren acumulant alguns litres molt benvinguts. En total, a La Fosca van caure 12,8 mm, al Passeig del Mar 8,0 mm i al Barri Vell de Palamós 6,4 mm.
Cal destacar que la presència d'una altra intrusió de polsim del Sàhara va generar el fenomen de la pluja de fang, provocant que les superfícies exposades a la intempèrie quedessin ben brutes.
Aquest canvi de temps ha anat acompanyat per una marcada mar de fons de gregal que deixà maror o forta maror al litoral palamosí (ones d'1 a 1,5 m). Mar endins el tràngol fou més important. Segons la boia de Puertos del Estado ubicada a 19 milles del cap de Begur, hi havia un onatge significant de 2,34 m a les 13:00h i una alçada màxima de 3,84 m a la mateixa hora.
Després de les pluges, al llarg de la tarda s'obriren grans clarianes i l'astre reia va poder brillar. Els rajos solars i la presència d'alguns nuvols alts, van deixar-nos la cirereta del pastís en forma d'un bonic parheli poc abans que el Sol es pongués.
Aquest curiós fenomen òptic és fruit de la reflexió/refracció de la llum. Es produeix quan els núvols alts dels gèneres Cirrus o Cirrostratus contenen una gran quantitat de partícules hexagonals de gel en posició horitzontal. En moltes ocasions també acompanya els halos solars.
En aquest cas el parheli va durar pocs minuts, a uns 22 graus a l'esquerra del Sol.
D'aquí ve el seu nom, parheli o parhelia, que etimològicament ve a dir "semblant al Sol".
El primer parheli amb constància documental es remunta al 20 d'abril del 1535 a Estocolm. Aquesta curiositat almosfèrica vista a la capital sueca és la més antiga coneguda, gràcies al fet que va ser representada en una pintura. El fenomen òptic va sorprendre els suecs i va ser plasmat al quadre Vädersolstavlan, una pintura a l'oli sobre taula que representa un conjunt d'halos i parhelis.
L'obra, atribuïda a Målare Urbana (Urban el Pintor), es va crear just després de produir-se el fenomen i l'original es va perdre sense que se'n tornés a saber res.
No obstant això, la còpia de 1636 feta per Jacob Heinrich Elbfas roman a la catedral de Sant Nicolau (Storkyrkan), al centre d'Estocolm, i va ser restaurada entre 1998 i 1999, eliminant unes capes de vernís de color marró que tenia. Aquesta pintura es va convertir en un símbol d'Estocolm i encara es mostra sovint durant els actes commemoratius de la ciutat.
Més dades d'ahir dimecres: temperatura màxima 13,4 ºC, mínima 9,5 ºC. Vent fluixet de component nord, amb alguns cops moderats., ratxa màxima 40 km/h. Humitat del 77 al 93 %. Pressió màxima 1005 hPa, mínima 999 hPa.
Quadre del 1636 pintat per Jacob Heinrich Elbfas, on veiem parhelis i halos, i també Estocolm.
Mapa de càrrega de pols a l'atmosfera d'ahir dimecres 30 de març a les dues de la matinada.
Més fotos d'ahir dimecres 30 de març
