Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 10 de desembre de 2010

Viatge a l'illa de La Gomera 3a part


Imatge del bosc de laurisilva.


En aquest tercer capítol del viatge que vaig fer a l'illa de La Gomera, realitzaré una explicació de les característiques singulars del Parc Nacional de Garajonay, que estarà centrada especialment en el bosc de laurisilva.

A poca distància de les desèrtiques costes saharianes, al llarg dels escarpats cims de l'illa Canària de la Gomera, es refugia un dels boscos més singulars i emblemàtics de l'Estat Espanyol, la laurisilva. Les persistents de boires que pugen des de l'Oceà Atlàntic s'enganxen als cims insulars, impregnant-los d'humitat i frescor., aquest fet propicia la miraculosa existència d'aquestes esplèndides i misterioses selves, últims vestigis supervivents de les ancestrals selves subtropicals que fa milions d'anys van poblar l'àrea mediterrània durant el Terciari. Aquestes selves van desaparèixer del Continent com a conseqüència dels canvis climàtics del Quaternari i van trobar un bon refugi a la zona de boires de les illes Canàries.
Garajonay és en l'actualitat la mostra més ben conservada d'aquest ecosistema, albergant més de la meitat dels boscos madurs de laurisilva de l'arxipèlag. Altres valors del Parc Nacional són la diversitat de tipus de formacions vegetals, el gran nombre d'espècies endèmiques i l'existència d'espectaculars monuments geològics, com els Roques, tot això repartit en una superfície de 3.986 ha.
Els seus boscos madurs de laurisilva, la diversitat de tipus de formacions vegetals i els espectaculars monuments geològics, coneguts com els Roques, juntament amb l'elevadíssim nombre d'espècies endèmiques justifiquen la seva declaració com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, a més, també és una ZEPA. (fitxa de la UNESCO: http://whc.unesco.org/en/list/380).



Imatge de la laurisilva amb les falgueres característiques.


El Parc Nacional de Garajonay, com he comentat, té un nivell d'endemicitat molt elevat, amb 50 espècies de flora endèmiques de la Gomera i 122 espècies endèmiques de Canàries i respecte a la fauna, amb 153 espècies endèmiques de la Gomera i 327 espècies endèmiques de Canàries descrites fins al moment.
Cal destacar que el nombre d'espècies incloses en el catàleg d'espècies de flora amenaçada s'eleva a 21, a més, moltes espècies tenen una distribució molt reduïda.
La flora criptogàmica no presenta uns valors d'endemicitat tant notables com la flora vascular.

Destaca també l'elevat nombre de briòfits (molses) presents en una àrea tant reduïda i el reconeixement científic de la importància de l'ecosistema de laurisilva per a la conservació d'aquest grup florístic, considerat en aquest sentit com el més important dins dels hàbitats de la Unió europea per a la conservació de briòfits. Uns altres organismes que podem trobar en el parc són els fongs, els líquens i les falgueres (pteridòfits), degut a l'elevada humitat ambiental proporcionada per la boira, tot i que durant la meva visitat no n'hi havia i em vaig perdre l'especte màgic que sol adoptar la laurisilva quan hi ha boira.



Imatge d'un bonic bolet de soca.



Molses (briòfits) i líquens cobrint els troncs i les brancades dels arbres.


La laurisilva, formada majoritàriament per llorers (Laurus novocanariensis) i el fayal-bruguerar (associació de faya (Myrica faya Ait.) i bruc (Erica arborea) ocupen aproximadament un 90% del parc, trobant-se en l'extrem occidental i meridional de Garajonay.
Aquests boscos són impressionants, amb llorers que poden arribar als 25 m d'alçada, i brucs que poden tenir l'aspecte d'un gran arbre i fer mig metre de circunferència. Una altre dels arbres més espectaculars que vaig veure va ser un arboç (Arbutus canariensis) que feia tres metres de circunferència, espectacular.
Espècies exòtiques i el pi canari ocupen la part meridional, constituint un 10% del parc.



Un cirerer d'arboç gegant.


Fauna

La fauna de Garajonay també és destacable. Alberga prop de mil espècies d'invertebrats, i unes 150 espècies endèmiques d'aquest espai. Les espècies de vertebrats són 38, bàsicament rèptils i aus, entre les quals destaquen el colom rabiche (Columba junoniae), el qual rep aquest nom a causa de la franja clara que té al final de la seva cua.
Encara que també pot ser observat dins de la laurisilva, el colom rabiche prefereix zones escarpades i barrancs rocosos del límit inferior de la laurisilva, encara que també pot ser vist en canals humides, àrees degradades amb cultius, bosquets de castanyers, etc. Menja principalment baies de til, viñátigos i Apollonias sovint del terra. El colom rabiche situa el seu niu al terra de parets i cingles de difícil accés, posant un sol ou. Cal destacar que va estar a la vora de l'extinció, encara que avui dia les seves poblacions s'estan estabilitzant a poc a poc. Només viu a Canàries.



Colom rabiche.
Font: http://reddeparquesnacionales.mma.es/cat/parques/garajonay/fauna/fauna.htm



El colom Turqué (Columba bollii), és l'au de la laurisilva per excel.lència. Au d'aspecte robust, de color gris pissarra amb irisacions verdoses i rosàcies al coll, habita extenses zones del Parc, i en especial aquelles on abunden llorers, fayas i acebitos, els fruits són la base de la seva alimentació. Aquest bonic colom, que va estar fins fa poc en perill d'extinció a causa del furtivisme i la destrucció del seu hàbitat. Construeix el seu niu en arbres, a una alçada aproximada de deu metres. Igual que el colom rabiche (Columba junionae), la seva posta és d'un sol ou, a diferència dels altres coloms que és de dos. És una espècie endèmica dels boscos de laurisilva canària.



Colom turqué.
Font: http://reddeparquesnacionales.mma.es/cat/parques/garajonay/fauna/fauna.htm



Geologia i Orografia

El Parc ocupa bona part de l'altiplà central de l'illa, i el seu relleu està caracteritzat per una successió contínua de petites valls i puigs. Cap als límits de l'altiplà les formes suaus s'interrompen donant pas a pronunciats penyassegats. En ells queda a la vista l'estructura geològica volcànica dominant del Parc, caracteritzada per antics apilaments de colades basàltiques d'enorme potència disposats horitzontalment.

De forma puntual sorgeixen de la massa forestal els espectaculars Roques o pitons, que constitueixen les restes del farcit d'antics conductes volcànics posats en relleu, a manera de testimoni, per l'erosió diferencial de les roques circumdants.


Climatologia i hidrologia

Els factors que condicionen el clima del Parc són les pluges orogràfiques i la freqüència de boires produïdes per condensació de les masses ascendents d'aire oceànic i humit transportat pels vents alisis. Les precipitacions de pluja són relativament escasses, variant entre 600 i 800 mm anuals, concentrant-se en els mesos de tardor i hivern. No obstant això, les freqüents boires, especialment durant la primavera i en menor mesura a l'estiu, proporcionen una elevada humitat gairebé constant, reduint l'evapotranspiració i proporcionant aportacions suplementàries de pluja horitzontal.

Les temperatures mitjanes anuals són suaus, d'entre 13 i 15 cº, produint-se gelades ocasionals únicament a partir de 1.300 m d'altitud. Les màximes absolutes s'assoleixen coincidint amb les invasions d'aire sec saharià, ocasionant situacions d'elevadíssim risc d'incendi, que és, ara per ara, el major factor d'amenaça per la integritat de la laurisilva.

L'àrea forestal representa la principal font d'aigua de l'illa, subministrant la major part dels seus recursos hídrics. A més, la pervivència d'una notable xarxa de cursos d'aigua permanents que circulen a través de la massa forestal, constitueix un fet gairebé únic a les illes Canàries, on les deus superficials han desaparegut pràcticament per les captacions i els intensos aprofitaments dels recursos hídrics.



El bosc de laurisilva.



Un dels camins senyalitzats que passa per l'interior del parc.


Informació extreta de :

http://reddeparquesnacionales.mma.es/cat/parques/garajonay/index.htm

fotografies realitzades per tempspalamos (excepte les dels coloms).


CONTINUARÀ...