Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 31 de desembre de 2010

Que tingueu un feliç 2011 !!



Des del blog El temps a Palamós, vull desitjar a tots els seguidors que tingueu un feliç any 2011, curull de treball, salud i amor !! On la natura tant maltractada ens mostri la seva cara més amable, amb molts fenòmens meteorològics interessants, però sense fer mal, i que el sol que tant poc ha brillat durant aquest any que deixem enrera, il.lumni als governants de tot el món i a la societat en general, perqué els seus actes siguin més curosos amb la nostra llar, el Planeta Terra, l'únic lloc habitable del Sistema Solar, on el progrés no hauria d'estar renyit amb el respecte a la biodiversitat., esperem i reclamem que les decisions polítiques que s'adoptin vagin encaminades a preservar-la.




Imatges d'un dia ennuvolat


Imatge on s'observa que els sembrats ja són verds a la Plana de Castell.


La jornada ennuvolada d'ahir ens va donar un cel força monòton, amb una capa de núvols baixos quasi uniforme, la qual tapava una capa superior formada per núvos mitjos. Tot plegat ens va donar un dia molt gris, amb la caiguda d'algunes roines., no obstant, si observem els paisatges, aquests ens indiquen altres coses força interessants i que denoten l'época de l'any on ens trobem.



Imatge dels sembrats d'hivern verdejant, degut a les pluges que han anat caient les últimes jornades. Al fons de la imatge, s'observa una columna de fum que es mou horitzontalment degut al vent fluix de llevant que bufava. Segurament estaven cremant restes de les destrosses provocades per la nevada del mes de març.



Imatge del cel cobert i de la zona de recuperació de dunes de la Platja de Castell. Observeu com no hi havia ningú, estampa molt diferent a la que podem trobar a l'estiu.



Penyassegat a sota el Castell de St. Esteve amb el Cap Gros al fons i el cel cobert.



Zona de la Negra de St. Esteve, es pot veure una mica de tràngol topant contra les roques.

dijous, 30 de desembre de 2010

Previsió per Cap d'Any




Aquesta jornada que deixem enrera, tot esperant que demà arribi la nit de Cap d'Any , s'ha caracteritzat per l'abundant nuvolusitat, la qual, fins i tot ens ha portat algunes roines durant la tarda/vespre. La temperatura màxima ha arribat fins a 13,4 cº i la mínima ha sigut força alta, ja que ha baixat fins a 9,1 cº, degut al cel cobert que hem tingut al llarg de la matinada passada.
El vent ha bufat fluix, amb component nord durant la matinada i amb component sud i est durant la tarda, amb una ratxa màxima de 19 km/h de llevant. L'estat de la mar s'ha mantingut amb maror mar endins i marejol arran de costa, amb mar de fons de xaloc.
La humitat relativa ha oscil.lat entre el 78 i el 95 %. La pressió atmosfèrica s'ha mogut entre els 1020 i 1017 hpa. Dades de meteoclimatic.com.


Previsió per Cap d'Any i pels pròxims dies


Aquest divendres a Palamós, tindrem un dia amb nuvolusitat abundant, més important a primeres i últimes hores del dia, amb alguna clariana a migdia. Poden caure algunes roines disperses durant les properes hores i al llarg del dia.

La temperatura pujarà fins a 12/14 c º a la costa, fins a 10/12 c º a l'interior i fins a 3/8cº al Pirineu. La mínima rondarà els 8/10 cº a la costa, els 4/6 cº a l'interior i els -2/0 c º al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix amb component est, fins la matinada de divendres. Al matí tindrem vent en calma o molt fluix de llevant. A la tarda tindrem la mateixa situació. Per la nit de Cap d'Any s'espera vent en calma o molt fluix de llevant o gregal.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror mar endins, amb mar de fons de xaloc, fins la matinada de divendres. Al matí i a la tarda tindrem la mateixa situació. Per la nit de Cap d'Any s'espera una mica de maror (ones de 0,6 m) a tots els sectors, amb mar de fons de xaloc.


El dia d'Any Nou es preveu ennuvolat, amb la caiguda d'alguna roina esporàdica al llarg de la matinada i durant el matí, sobretot a la costa.

La temperatura no tindrà canvis.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord, a uns 6/8 nusos, durant la matinada. Al matí tindrem vent en calma o molt fluix de tramuntana. A la tarda hi haurà vent en calma o molt fluix de direcció variable. A la nit tindrem tramuntana a uns 8/10 nusos, superior al nord del Cap de Begur.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i una mica de maror mar endins, durant la matinada. Al matí tindrem la mateixa situació. A la tarda hi haurà entre mar arrissada i marejol arran de costa i marejol mar endins. A la nit quedarà una mica de marejol arran de costa i maror mar endins.


Diumenge s'espera un dia assolellat, amb algun núvol baix i alt decoratiu.

La temperatura màxima pot ser igual o un xic més baixa, i la temperatura mínima es pot donar al final del dia.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana, a uns 12/16 nusos durant la matinada. Al matí tindrem la mateixa situació, més reforçada al nord del Cap de Begur on es pot arribar als 25/30 nusos. A la tarda i a la nit, la tramuntana es pot reforçar i arribar als 16/22 nusos i als 27/35 nusos al nord del Cap de Begur.

L'estat de la mar es mostrarà amb marejol arran de costa i forta maror mar endins, a la matinada de diumenge. Al matí tindrem forta maror mar endins i entre marejol o maror arran de costa. A la tarda i a la nit la mar es pot alterar més, amb maregassa mar endins i marejol o maror arran de costa.


Imatge del dia ennuvolat i amb el marejol que hem tingut.

Mànega a Càdiz

El passat 22 de desembre es van formar vàries mànegues a la Badia de Càdiz, i per sorpresa d'uns conductors, aquests en van poder filmar una de molt a prop, fins i tot s'aprecia com aixeca l'aigua de mar !... no us perdeu els comentaris.



Clathrus ruber


Imatge d'un exemplar de Clathrus ruber trobat la passada tardor a les Gavarres.

La gita de bruixa, ou de polla, cranc, cresta de gallina o reixes del diable, són diferents noms per designar el mateix bolet no comestible, amb nom científic Clathrus ruber, del llatí Clathrus, reixa, en aquest cas el llatí té com origen la paraula grega klêithron que vol dir reixa o enreixat; ruber, també procedent del llatí, significa vermell.

Aquest curiós fong de la família de les clatràcies, té una espècie d'himeni endògen que anomenem gleba, la qual està envoltada d'una estructura coneguda com a peridi (membrana externa). El peridi pot trobar-se diferenciat en dos o més capes, en cas de tenir-ne dos la més externa es diu exoperidi i la més interna endoperidi.

La gleba es forma dins del cos fructífer, anomenat basidiocarp. Fins que les espores no són madures o pràcticament madures, aquestes no es troben en contacte amb el medi extern.

Hàbitat

Acostuma a trobar-se en boscos de coníferes, però també en alzinars i estepars., té un certa tendència a créixer a prop d'arrels en descomposició, també el podem trobar en parcs i jardins a sota d'arbustos, en terrenys calcaris o sorrencs i lleugerament àcids. Es freqüent a la zona Mediterrània i, preferentment a una altitud que va dels 100 als 1000 m sobre el nivell del mar. Se'l pot trobar en els mesos que van des de juny a novembre, encara que en alguns indrets com ara les Balears, s'ha trobat fins i tot al desembre.

Morfologia

Inicialment creix semisoterrat, el seu carpòfor al principi és subglobulós d'uns 3-5 cm de diàmetre, amb un color blanc venós reticulat i sense brillantor. La seva consistència és força tova i a la seva base pot observar-se un cordó allargat del mateix color que la resta de l'ou.
Mentre l'ou està humit, té una aparença llisa però un cop s'asseca es torna clivellat. Un cop comença el desenvolupament del carpòfor, aquest fa pressió sobre el peridi que l'envolta i acaba per clivellar-lo, en unes poques hores. Es pot observar un receptacle, de consistència esponjosa i esfèrica o ovoïdal, que assoleix un diàmetre d'uns 6-8 cm i fins uns 10 cm d'alçada, formant una reixa amb branques gruixudes de color vermell o roig corall, aquest receptacle és buit i per tant força fràgil.

A la part interna d'aquest enreixat podem veure la gleba de consistència mucilaginosa, la qual pren una tonalitat verd fosca o bruna i desprèn una olor fètida i repel.lent que atrau a les mosques i d'altres dípters, aquests insectes, s'empastifen les potes i així escanpen les espores.

dimecres, 29 de desembre de 2010

Mala visibilitat i nuvolusitat abundant


Imatge dels núvols baixos i la mala visibilitat que hem tingut avui.


Tal i com es preveia, el dia d'avui s'ha presentat amb nombrosos núvols baixos i mitjos, amb algunes boirines, que han propiciat una mala visibilitat del paisatge, a més, degut a la inversió tèrmica i la manca de vent, el fum de les cremes agrícoles es quedava a prop del terra, donant un aspecte encara més emboirat. La temperatura màxima s'ha recuperat lleugerament, amb un valor de 12,2 cº, la temperatura mínima s'ha recuperat amb més ganes, ja que ha baixat fins a 6,2 cº.
El vent ha bufat molt fluix i amb direcció nord a la matinada i amb direcció est durant les hores centrals del dia, amb una ratxa màxima de només 11 km/h de direcció est. L'estat de la mar s'ha mantingut amb una mica de marejol, amb mar de fons de sud, al llarg de tot el dia.
La humitat relativa ha oscil.lat per la banda alta, amb un màxim del 95 % i un mínim del 84 %.
La presió atmosfèrica s'ha mogut entre els 1019 hpa i els 1021 hpa. Dades de meteoclimatic.com.


Previsió per aquest dijous


Aquest dijous a Palamós i a la resta de demarcació, tindrem nuvolusitat abundant, més important amb el pas de les hores., no és descartable que s'escapi alguna roina o plugim a la costa i en algun punt del Ripollès, a més, els bancs de boira poden ser molt nombrosos.

La temperatura pot pujar fins a 12/14 cº a la costa i Empordà, fins a 10/12 c º a l'interior i fins a 6/8 cº al Pirineu, amb temperatures més baixes a les valls. La mínima pot baixar fins a 4/7 cº a la costa, fins a 1/4 cº a l'interior i fins a -4/0 al Pirineu, amb més fred a les valls.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix del sud-est o hi haurà calma, fins la matinada de dijous. Al matí tindrem xaloc a uns 6/8 nusos. A la tarda hi haurà vent de llevant o xaloc a uns 6/8 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb una mica de marejol, amb mar de fons de sud-est fins la matinada de dijous. Al matí tindrem la mateixa situació i a la tarda hi haurà marejol arran de costa i una mica de maror mar endins, amb mar de fons de sud-est.




Pluja engelant a Moscou


Torre d'electricitat coberta de gel. Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada

El dia de Nadal i sobretot el dia de St. Esteve, van ser molt problemàtics a la zona de Moscou degut a l'aparició del fenòmen de la pluja engelant. Un dels dos principals aeroports de Moscou, Domodedovo, va haver de suspendre tots els vols, degut al tall de llum que va afectar tot el complex, a causa de la formació de gel a sobre dels cables d'alimentació. Les carreteres i els cotxes de Moscou van quedar coberts de gel. Aquesta acumulació de gel a sobre de les superfícies va provocar almenys cinc persones ferides per la caiguda d'arbres.
A part de les afectacions als aeroports, diversos districtes de la regió de Moscou també es van quedar sense electricitat, amb més de 100.000 persones afectades.
A causa del perill que comportaven els desplaçaments tant a peu com amb vehicles, les autoritats van recomanar que no es sortís de casa, ja que els hospitals no paraven de rebre gent amb múltiples fractures.

EXPLICACIÓ DEL FENÒMEN

La pluja engelant o tempesta de gel, és un tipus de precipitació que comença a caure des dels núvols en forma de neu, en nivells alts de la troposfera. Aquesta neu, a mesura que va baixant, es fon completament quan travessa una capa d'aire situada en nivells mitjos i que es troba per sobre de la temperatura de congelació (0 cº)., després, aquesta aigua líquida va baixant fins a trobar una altre capa, amb una temperatura inferior als zero graus en nivells baixos. Aquesta aigua acaba adoptant un estat líquid encara que la temperatura de l'aire sigui inferior als zero graus, això s'anomena "estat de sobrefusió". Aquesta aigua, llavors, es congelarà a l'impactar en qualsevol objecte que trobi a la superfície., en alguns casos, hi poden haver acumulacions de diversos centímetres, amb el pes elevat que això proporciona sobre els objectes.

Usualment, la pluja engelant s'associa amb l'aproximació d'un front càlid., aquest front càlid atrapa l'aire fred en nivells baixos de l'atmosfera i és una situació que pot passar a l'hivern en molts punts de l'interior del país i al pre-litoral, amb registres no tant espectaculars com els que es donen a l'interior dels continents.

Sovint, com en el cas de Moscou, les tempestes de gel poden causar importants apagades elèctriques. Els cables coberts amb gel es tornen extremadament pesats, cosa que provoca que es trenquin els pols de suport, els aïllants i les línies. Així mateix, les branques dels arbres cobertes amb molt de gel poden trencar-se i caure sobre la línia elèctrica. D'altra banda, el gel que es forma a les carreteres fa molt perillosa la conducció.
Els efectes en la vegetació poden ser greus, atès que les plantes no poden suportar el pes del gel.



Vídeo de la pluja engelant als carrers de Moscou.

dimarts, 28 de desembre de 2010

Els núvols baixos han tornat


Imatge captada aquest matí per la càmera de tv3.


Avui han tornat a aparèixer nombrosos núvols baixos, els quals s'han beneficiat de l'elevada humitat existent en capes baixes de la troposfera. El vent humit que hem tingut en supefície, amb component sud i est, només ha bufat a uns 6 km/h de forma sostinguda a les hores centrals del dia, però ha sigut més que suficient per portar-nos mala visibilitat i la formació d'aquests núvols baixos o boires altes., tot això acompanyat per moltes estones de sol.

Encara que hem tingut vent marítim a les hores centrals, durant la matinada ha bufat tramuntana, la qual ens ha donat la ratxa màxima enregistrada avui, amb tant sols 13 km/h.
Pel que fa a la temperatura, aquesta ha pujat fins a 10,7 cº i la mínima ha baixat fins a 2,3 cº. L'estat de la mar s'ha mantingut amb una mica de maror mar endins, i arran de costa ha quedat entre mar arrissada i marejol.
La humitat relativa ha notat la presència d'aquests vents humits, ja que ha oscil.lat entre el 77 i el 92 %. La pressió atmosfèrica ha tingut un màxim de 1022 hpa i un mínim de 1019 hpa. Dades de meteoclimatic.com


Previsió per aquest dimecres


Aquest dimecres a Palamós, la nuvolusitat de tipus baix i en altres nivells encara pot ser més abundant que avui, ja que el vent pot bufar amb component sud-est fluix al llarg de tot el dia. Independentment, poden aparèixer nombrosos bancs de boira a l'interior.

La temperatura pot pujar fins a 12/14 cº a la costa, fins a 10/12 cº a l'interior i fins a 6/10 cº al Pirineu, llevat d'algunes valls on la fred s'hi quedi estancada. La mínima pot baixar fins a 2/5 cº a la costa, fins a -1/2 cº a l'interior i fins a -2/-6 cº al Pirineu, amb més fred a les valls que a les muntanyes.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix de direcció variable o hi haurà calma, fins la matinada de dimecres. Al matí s'anirà imposant el garbí o xaloc a uns 6/8 nusos. A la tarda tindrem garbí o xaloc a uns 4/8 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o marejol arran de costa i una mica de maror mar endins, fins la matinada de dimecres. Al matí tindrem marejol arran de costa, amb mar de fons de sud i una mica de maror mar endins. A la tarda tindrem la mateixa situació.

El sol de mitjanit


El sol de mitjanit al Cap Nord, Noruega.
Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada

En una anterior entrada vaig fer esment al fenòmen conegut com a "sol de mitjanit", avui faré una explicació més detallada d'aquest fenòmen, acompanyada amb un parell de vídeos molt interessants que vaig trobar.

El sol de mitjanit és un fenòmen natural que es pot observar al nord del cercle polar àrtic i al sud del cercle polar antàrtic i consisteix en el fet que el Sol és visible durant les 24 hores del dia, en dates properes al solstici d'estiu. El nombre de dies a l'any amb sol de mitjanit és més gran com més a prop s'estigui dels pols.

Atès que a l'hemisferi sud no hi ha assentaments permanents prou a prop del pol (excepte a les bases antàrtiques, habitades per uns pocs científics i personal militar), les regions habitades que poden gaudir d'aquest fenòmen estan totes a l'hemisferi nord: Alaska, Canadà , Groenlàndia, Noruega, Suècia, Finlàndia, Rússia i l'extrem nord d'Islàndia.
La quarta part del territori finlandès es troba al nord del cercle polar àrtic. A la zona més septentrional del país el Sol no s'oculta durant 73 dies a l'estiu. A Svalbard, Noruega, la regió habitada més septentrional d'Europa, no hi ha posta de sol des del 19 d'abril fins al 23 d'agost, aproximadament. Els llocs més extrems són els pols, on el Sol és visible mig any.

El fenòmen contrari, conegut com a "nit polar", es produeix en dates properes al solstici d'hivern, quan el Sol no arriba a sobresortir per l'horitzó en tot el dia.

A causa de la inclinació de l'eix de rotació de la Terra respecte a l'eclíptica d'aproximadament 23 graus i 27 minuts, en latituds altes el Sol no s'oculta durant l'estiu. La durada del sol de mitjanit varia des d'un dia (unes 20 hores) durant el solstici d'estiu en els cercles polars, fins aproximadament sis mesos en els pols geogràfics (uns 186 dies). En els pols, en tot l'any només es fa de dia o es fa de nit una vegada a l'any. Durant els sis mesos de dia que hi ha als pols, el Sol es mou contínuament prop de l'horitzó, aconseguint la seva alçada màxima en el cel el dia del solstici d'estiu.
En latituds extremes, aquest fenòmen és conegut normalment com a dia polar.

A causa de la refracció, el sol de mitjanit pot observar-se en latituds lleugerament per sota del cercle polar, però com a molt un grau per sota (depenent de les condicions locals). Per exemple, és possible veure el sol de mitjanit a Islàndia, encara que la major part del país (l'illa de Grímsey és l' excepció) es troba al sud del cercle polar àrtic. Fins i tot a la zona més al nord de les Illes Britàniques (i als llocs que es troben en latituds similars) es pot observar un crepuscle o resplandor permanent en aquestes dates.




Vídeo divulgatiu, on es veuen les zones amb sol permanent i on es fa de nit, durant l'estiu boreal.

Nits blanques

Les localitats que es troben a més de 60 graus de latitud però al sud del cercle àrtic o al nord del cercle antàrtic, en lloc del sol de mitjanit experimenten el "crepuscle civil de mitjanit". El Sol es troba fins a 6 graus sota l'horitzó, de manera que les activitats de dia, com llegir, encara són possibles sense llum artificial, sempre que el cel no estigui ennuvolat. Aquest fenòmen natural és conegut popularment amb el nom de "Nits blanques".

Les nits blanques s'han convertit en un símbol comú de Sant Petersburg, Rússia, on succeeixen aproximadament des de l'11 de juny fins a l'11 de juliol, i els últims 10 dies de juny se celebren amb esdeveniments culturals.

Aquest fenòmen natural va inspirar el títol d'una de les novel.les de l'escriptor rus Fiódor Dostoievski, la qual va ser anomenada "Nits blanques".

Efecte en les persones

Moltes persones tenen problemes per conciliar el son a la nit quan el Sol està brillant. En general, visitants i nouvinguts són els més afectats. Això també afecta alguns natius, però en general en menor grau. Es diu que la nit polar, és a dir, el no observar la llum del dia durant llargs períodes, causa trastorn afectiu estacional (en anglès, SAD), un tipus de depressió causat per la falta de llum natural. Per pal.liar aquest trastorn, una solució popular és utilitzar làmpades d'una llum molt potent que imita la del Sol, i també els solàrium (llits solars).




Vídeo en "time lapse", on es veu com el sol no es pon durant tot el dia a l'àrtic.

dilluns, 27 de desembre de 2010

Vent menys fred i pujada de la temperatura


Vent en superfície previst per aquest dimarts.


Avui dilluns, l'aproximació d'una borrasca a l'oest de la Península ens ha tornat a portar vent de llebeig i un nou augment de la nuvolusitat de tipus baix, una major humitat i també ens portarà una recuperació dels termòmetres.

Aquesta setmana sembla que tot i la presència del sol en alguns moments del dia, la mala visibilitat, les boires i la humitat ens acompanyaran, degut a la presència de vents humits i més temperats de procedència marítima, amb predominància del vent de garbí o llebeig i vents de xaloc o llevant a mitjans de setmana., no obstant, ara com ara no es preveuen que siguin especialment intensos.
Les temperatures, a més, experimentaran una recuperació sobretot pel que fa a les mínimes en zones elevades i a prop de la costa, quedant unes nits força fredes a les valls i fondalades interiors, degut a la presència d'altes pressions que aforeixen inversions tèrmiques.

Abans d'aquesta recuperació de les temperatures, el dia ha sigut plenament hivernal, amb temperatures màximes que s'han quedat lleugerament per sobre dels 10 o 11 cº a la nostra comarca. La temperatura mínima que hem tingut en moltes poblacions del Baix Empordà, ha sigut plenament normal per aquestes dates.


Mínimes d'avui al Baix Empordà:


Monells -4,6 cº
La Tallada -4,4 cº
La Bisbal -3,9 cº
Torroella -3,8 cº
Castell d'Aro -2,8 cº
Verges -1,8 cº
Calonge -1,0 cº
Palamós 0,4 cº
Palafrugell 1,1 cº


Dades de meteoclimatic.com i meteocat.com.


Avui a Palamós, a part d'aquesta mínima propera als zero graus, hem tingut una màxima que ha pujat fins a 10,7 cº. El vent ha bufat de garbí o llebeig, a uns 15/25 km/h a partir de migdia, amb una ratxa màxima de 47 km/h. L'estat de la mar s'ha mantingut amb maror arran de costa i forta maror mar endins.
El cel ha tingut intervals de núvols en tots nivells, amb presència majoritària del sol, sobretot al matí.
La humitat relativa ha pujat des del 24 fins al 72 % i la pressió atmosfèrica ha baixat des de 1023 a 1020 hpa.


Previsió per aquest dimarts

Aquest dimarts a Palamós tindrem un dia amb nuvolusitat força abundant, sobretot a partir de migdia, amb núvols en varis nivells. No es preveu pluja.

La temperatura pujarà fins a 10/12 cº a la costa, fins a 12/14 cº a l'interior i fins a 6/10 cº al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 3/6 cº a la costa, fins a 0/2 cº a l'interior i fins a 0/-7 cº al Pirineu, amb més fred a les valls que als cims.

El vent al nostre sector costaner bufarà a uns 8/12 nusos amb component sud-oest, fins la matinada de dimarts. Al matí de dimarts també tindrem garbí a uns 8/12 nusos igual com a la tarda.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror generalitzada fins la matinada de dimarts. Al matí i a la tarda tindrem la mateixa situació, amb mar de fons de sud.

Dades i fotos de Nadal i St. Esteve


Imatge del dia de Nadal ben assolellat.


Després dels dies plujosos i humits que vàrem tenir la setmana que deixem enrera, els dies de Nadal i St. Esteve han sigut assolellats i amb poca humitat relativa., tot això degut a l'allunyament de la borrasca que ens ha estat afectant.

La jornada de Nadal va estar marcada per la tramuntana freda que va bufar durant la matinada i a la tarda/nit, amb una ratxa màxima de 45 km/h, tot i que a les hores centrals del dia el vent va bufar fluix i amb direcció variable. L'estat de la mar es va mantenir amb marejol arran de costa i amb forta maror mar endins, amb ones d'1,7 a 2,5 m d'alçada segons la boia de Palamós, amb mar de fons de nord.
Tot i el sol, l'ambient va ser força fred, amb una màxima de 10,2 cº i una mínima de 3,7 cº. La humitat relativa va devallar des del 68 % fins al 42 % i la pressió atmosfèrica va pujar dels 1015 als 1017 hpa, símptoma de l'acostament de l'anticicló.

Imatges captades el dia de Nadal a migdia, on es pot comprobar l'ambient assolellat i la bona visibilitat que hi havia a la zona de la Cala dels Pots, després d'uns dies lletjos:







Pel que fa a la jornada d'ahir, dia de St. Esteve, el dia va tornar a ser assolellat amb un vent de tramuntana fred i persistent, que va bufar des de la matinada fins al vespre, a uns 30/40 km/h de forma sostinguda en els moments àlgids, amb una ratxa màxima de 85 km/h.
L'estat de la mar es va mantenir amb maror arran de costa i amb forta maror o maregassa mar endins, amb ones d'1,8 a 2,8 m d'alçada segons la boia de Palamós. La temperatura màxima va arribar fins a 11,8 cº i la mínima va baixar fins a 2,2 cº.
Cal destacar la baixíssima humitat ambiental que hi va haver, degut al vent sec de tramuntana, amb un màxim del 65 % i un mínim que va baixar fins al 9 %, siguent aquest el registre més baix de tot l'any. La pressió atmosfèrica va oscil.lar entre els 1014 i 1021 hpa. Dades extretes de meteoclimatic .com i Puertos del Estado.

diumenge, 26 de desembre de 2010

Sobreexplotació dels recursos naturals




L'informe Planeta Viu 2010 revela que s'ha duplicat en 15 anys la petjada ecològica que pot suportar el planeta. La humanitat està utilitzant els recursos naturals un 50 per cent més ràpid que el que la Terra pot renovar, segons revela l'informe Planeta Viu 2010, publicat a Bristol (Regne Unit). Produït per WWF en col·laboració amb la Global Footprint Network i la Societat Zoològica de Londres, l'informe examina l'estat del nostre món natural i el nostre impacte o petjada ecològica.

La petjada o empremta ecològica, que és la mesura que determina el grau d'impacte que té el consum humà sobre els ecosistemes i la seva capacitat de regenerar-se, s'ha duplicat en només 15 anys.

L'informe revela que la petjada ecològica de la humanitat s'ha més que duplicat des del 1966. El 2007, l'any més recent per al qual hi ha dades disponibles, la humanitat utilitzava l'equivalent d'un planeta i mig per realitzar les seves activitats.

Fins i tot en modestes projeccions de l'ONU sobre el creixement de la població, el consum i el canvi climàtic per a l'any 2030, la humanitat necessitarà dues Terres per absorbir els residus de diòxid de carboni i mantenir-se al dia amb el consum de recursos naturals. Les xifres donades a conèixer a l'informe indiquen que la humanitat s'enfronta a reptes no només per preservar la biodiversitat, sinó també per aturar el canvi climàtic i les aspiracions de desenvolupament humà, com ara la reducció de la fam i la pobresa arreu del món.

Els països que lideren el rànquing d'impacte ecològic són els Emirats Àrabs i els Estats Units. De fet, es calcula que si totes les persones del món visquessin com un ciutadà mitjà dels Estats Units o dels Emirats Àrabs, necessitaríem quatre planetes i mig per cobrir les nostres necessitats energètiques i de consum.

L'informe també apunta que l'Índia i la Xina produiran, respectivament, 20 i 30 milions de vehicles anuals a l'any 2030. Tenint en compte que cap país ha aconseguit produir 10 milions de cotxes, preveuen un impacte extremament negatiu a mitjà termini sobre el medi ambient.

El text avançat avui conclou que la Terra pot cobrir les necessitats energètiques fins i tot incorporant els 1.500 milions de persones que encara no tenen aquest servei. La solució passa per deixar enrere els combustibles fòssils i apostar clarament per l'energia renovable.

No obstant això, el canvi és possible. Aquesta edició de l'informe presenta escenaris basats en accions que podrien canviar la corba, així com les perspectives si ens mantenim com fins ara.

Font : http://www.ecodiari.cat/inici

divendres, 24 de desembre de 2010

La pluja fa el ronso i arriba la tramuntana


Imatge d'aquesta tarda. Observeu els núvols recargolats per la tramuntana i la pluja que ja marxa mar endins.

Tot i que es preveia la caiguda d'alguns plugims fins la matinada, finalment els plugims s'han allargat fins a primeres hores de la tarda i ens han deixat 3,8 mm més, amb un total de 26 mm caiguts en quatre dies.

Aquest dia gris abans de la nit màgica de Nadal, s'acaba amb la tramuntana freda trucant a les portes i serà aquesta, la protagonista de les properes jornades, així doncs abrigueu-vos!
Pel que fa a les dades del dia, a part d'aquests 3,8 mm caiguts, la temperatura ha pujat fins a 10,4 cº i la mínima és la temperatura actual, amb 7,4 cº. El vent de tramuntana s'ha començat a reforçar a partir de mitja tarda i a hores d'ara bufa a uns 20/25 km/h, amb una ratxa màxima de 39 km/h, tot i que s'anirà reforçant. L'estat de la mar s'ha mantingut amb marejol arran de costa i maregassa (ones de 2'8 m ) mar endins, segons la boia de Palamós. La pressió atmosfèrica ha oscil.lat entre els 996 i els 1004 hpa. La humitat ha tingut un màxim del 96 % i amb l'entrada de la tramuntana està baixant fins al 49 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.



Imatge de la virga que queia cap a St. Joan., observeu les clarianes de l'horitzó degut al vent de tramuntana que afectava el nord.



Més virgues cap al nord.



Núvols recargolats degut a la tramuntana.

Bones Festes !!




dijous, 23 de desembre de 2010

Dia plujós esperant la tramuntana


Imatge de radar d'aquesta tarda.


Tal com es preveia, altre vegada la pluja ha estat la protagonista de la jornada, degut al pas per damunt nostre d'una borrasca moderadament activa. Ja de bon matí el seu acostament ens ha deixat algun plugim poc important, no obstant, a migdia s'han obert algunes clarianes i ha fet pensar a molta gent que la pluja ja s'havia acabat, res més lluny de la realitat, ja que a partir de les tres de la tarda la pluja ha començat a caure de manera persistent, amb un total de 12,6 mm caiguts fins a hores d'ara. Cal destacar que la regada ha afectat de forma més o menys intensa tota la meitat est del país, amb registres prou destacables com els 44,6 mm de Mataró, els 30,0 mm de St. Vicenç dels Horts o els 25,2 de St. Andreu de Llavaneres.

Pel que fa a les dades d'avui a Palamós, a part dels 12,6 mm caiguts, la temperatura ha pujat fins a 14,7 cº i ha baixat fins a 9,4 cº. El vent ha bufat fluix i s'ha mostrat molt variable, amb una ratxa màxima de 27 km/h de tramuntana. Trobem maror mar endins i marejol arran de costa, amb ones direcció nord. La pressió atmosfèrica ha oscil.lat entre els 991 hpa i els 995 hpa. La humitat ha tingut un màxim del 97 % i un mínim del 87%. Dades de meteoclimatic.com.



Mapa de pressió atmosfèrica d'aquesta tarda on s'observa la borrasca que ens ha creuat.


Previsió per aquest divendres


Aquest divendres tindrem un dia amb nuvolusitat abundant a primeres hores del dia, amb obertura de clarianes a partir de migdia. Poden caure alguns plugims durant les immediates hores.

La temperatura pot pujar fins a 10/12 cº a la costa, fins a 6/10 c º a l'interior i fins a -2/4 c º al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 7/9 cº a la costa, fins a 2/6 cº a l'interior i fins a 0/-8 cº al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord, a uns 10/14 nusos fins la matinada de divendres, a primeres hores del dia la tramuntana es pot reforçar i arribar als 20/25 nusos, superior mar endins i al nord del Cap de Begur, on s'arribarà las 35/40 nusos. Al matí tindrem tramuntana a uns 10/14 nusos., al nord del Cap de Begur hi haurà tramuntana a uns 30/40 nusos. A la tarda tindrem tramuntana a uns 15/20 nusos, amb ratxes superiors., al nord del Cap de Begur hi haurà tramuntana a uns 40/45 nusos. Molta precaució amb la navegació.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror mar endins i marejol arran de costa, fins la matinada de divendres., a primeres hores del dia el temporal es reforçarà molt, amb maror arran de costa i de forta maror a maregassa mar endins, amb mar de fons de nord i ones de 2,5/4 m. Tant al matí com a la tarda tindrem el mateix.



Mapa de vent en superfície previst per divendres a les sis del matí.



Mapa d'onatge previst per divendres a migdia.

Canals congelats a Amsterdam


Imatge d'un canal gelat a Amsterdam.

Les baixes temperatures que porten enregistrades els darrers dies a Holanda, han començat a congelar les aigües dels canals d'Amsterdam, de fet, en hiverns molt freds sol ser freqüent veure algunes persones practicant el patinatge sobre gel en els seus canals.
Les darreres jornades s'ha baixat àmpliament per sota dels zero graus, concretament, segons dades de l'aeroport de Schipol, el dia 19 de desembre es va baixar fins a -6,5 cº, el dia 20 es va arribar fins a -12,8 cº i el dia 21 es va baixar fins a -12,5 cº.


Al següent vídeo veureu un vaixell que trenca una capa de gel formada en un dels canals d'Amsterdam, la qual, ara com ara no sembla gaire gruixuda, sinó de ben segur que no ho podria fer...les imatges són d'ahir mateix:





En canvi, a finals de desembre del 2008 i el gener de 2009 també van ser molt freds, amb temperatures mínimes que van rondar els -3/-8 cº durant més de 15 dies, aquest fet va permetre que es congelessin els canals donant imatges tant curioses i simpàtiques com aquestes:





Sembla que pels patinadors sobre gel, el gener del 2009 també va ser molt interessant:




dimecres, 22 de desembre de 2010

12,2 c º de mínima i 13,6 c º de màxima


Mapa de precipitació prevista en tres hores per dijous al migdia, model MASS.

Avui hem tingut un fet força curiós i que es dóna poques vegades, es tracta d'una oscil.lació tèrmica molt poc important, ja que la mínima ha baixat fins a 12,2 c º i la màxima ha pujat fins a 13,6 cº, és a dir, només hi han hagut 1,4 cº de diferència entre una i l'altre.

Aquesta poca osci.lació entre la temperatura màxima i la mínima vé motivada per l'arribada d'un massa nuvolosa en tots nivells, que acompanyava el pas d'un front càlid que ha deixat el cel cobert durant la nit i la resta de la jornada. Aquest front càlid ha vingut acompanyat per vent del sud temperat i molt humit, tot provocant que des de la passada nit la temperatura es mantingués.

Pel que fa a altres dades d'avui, hem de destacar l'abundant nuvolusitat que hem tingut, amb molts núvols baixos o boira alta. Al llarg del dia han anat caient alguns petits ruixats amb un total de 3,8 mm recollits fins ara.
El vent ha bufat amb component sud, entre fluix i moderat, amb una ratxa màxima de 40 km/h. La mar de fons de sud, altre vegada ha alterat notablement l'estat de la mar, amb maror generalitzada. La humitat ha sigut molt alta d'entre el 91/97 % i la pressió ha oscil.lat entre els 1000/995 hpa. Dades de meteoclimatic.com.

Previsió per aquest dijous

A Palamós es preveu un dia ennuvolat, amb precipitacions que ens han d'afectar des de les immediates hores fins al vespre de dijous i que poden ser continuades, acumulant quantitats destacades, sobretot a tota la façana costanera. La cota de neu rondarà els 1500 m, baixant de cota a partir del vespre.

La temperatura pujarà fins a 12/13 cº a la costa, fins a 10/12 c º a l'interior i fins a 2/6 c º al Pirineu. La mínima no tindrà grans canvis.

El vent al nostre sector costaner bufarà a uns 4/8 nusos amb component sud, fins la matinada de dijous. Al matí tindrem llebeig a uns 8/10 nusos. A la tarda entrarà vent de component nord i oest a uns 10/12 nusos. A la nit tindrem vent fluix de direcció variable.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror generalitzada, amb mar de fons de sud, fins la matinada de dijous. Al matí i a la tarda tindrem la mateixa situació.

Nadal i St. Esteve amb tramuntana freda


Mapa isobàric previst per la tarda del dia de Nadal.

Segons els mapes actuals, el temps humit, plujós i amb temperatures força temperades que estem tenint, quedarà estroncat a partir de la nit de dijous i en dies posteriors, ja que la perturbació que ens ha de creuar aquest dijous, acabarà situant-se a la zona del Mar de Ligúria., aquest fet provocarà que la perturbació, que anirà oscil.lant entre els 990/1000 hpa, ens faci incidir un flux de vents de nord, que arrossegarà una massa d'aire fred d'orígen polar-continental, amb temperatures d'uns -3/-4 cº a uns 850 hpa previstes per la nit de Nadal a St. Esteve.
Per fer-nos una idea de la clatellada de temperatures que tindrem, hem de considerar que actualment tenim temperatures d'uns 10 cº i a partir del dia de Nadal, la temperatura a aquella alçada pot ser fins a 14 cº inferior.

Com podem apreciar al mapa isobàric de l'encapçalament, entre la perturbació de la zona de Ligúria i l'anticicló de les Illes Britàniques tindrem un fort gradient isobàric., aquestes isòbares tant juntes faran que el vent de tramuntana pugui tenir ratxes superiors als 100 km/h a tot el Golf de Lleó, i un vent sostingut que rondarà els 30/40 km/h al centre de la Costa Brava, més important com més al nord.
Aquesta tramuntanada començaria la matinada de divendres i s'allargaria, amb fluctuacions en la intensitat, fins la matinada de dilluns.



Mapa de vent en superfície previst pel dia de Nadal a la tarda.


Caldrà que a partir de divendres ens tornem a abrigar molt, ja que la desaparició del temps humit i plujós, deixarà pas a un ambient més sec però també més fred, amb una temperatura de sensació molt baixa.
Es preveu que les màximes a la costa durant el dia de Nadal es quedin en tant sols 8/10 cº, a l'interior rondaran els 4/7 cº i al Pirineu estaran amb temperatures negatives.



Mapa de temperatura en superfície prevista pel dia de Nadal a la tarda.


Pel que fa la temperatura mínima, la seva devallada es notarà a tot el país, amb temperatures que durant la nit de Nadal a St. Esteve poden arribar als zero graus fins arran de costa, sobretot cap al delta de la Tordera. Degut al vent de tramuntana, la temperaura podrà ser lleugerament positiva a l'Empordà, però amb una sensació tèrmica de varis graus negatius.
A l'interior de la demarcació, en zones arrecerades del vent, la temperatura pot baixar fins a -3/-7 cº i al Pirineu es pot baixar fins a -12/-14 cº, sobretot a les parts més elevades., amb l'encalmament del vent a partir de dilluns, podrà aparèixer la inversió tèrmica i quedar una nit més freda a les zones planeres i enclotades que als cims de les muntanyes, amb glaçades que poden arribar fins arran de mar. No sembla que aquestes temperatures tant fredes hagin de durar gaire, ja que a partir de dimarts es tornarien a recuperar amb l'entrada de vent del sud.



Mapa de temperatura en superfície prevista per la matinada de St. Esteve.

dimarts, 21 de desembre de 2010

Arriba l'hivern astronòmic




La propera nit, a les zero hores i trenta-vuit minuts, començarà l'hivern a l'hemisferi Nord, segons el conveni astronòmic. Aquesta estació, la més curta de l'any des de fa alguns segles, durarà 88 dies i 23 hores. La primavera s'iniciarà el dia 21 de març del 2011.

L'inici de les estacions es produeix quan la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l'hivern, aquesta posició es dóna en el punt de l'eclíptica en el qual el Sol arriba a la seva posició més al sud. El dia en què això succeeix, el Sol arriba a la seva màxima declinació sud (-23 º 27 ') i roman gairebé sense moure's durant diversos dies., per això a aquesta circumstància se l'anomena també solstici ("sol quiet") d'hivern. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia l'estiu.

El dia del solstici d'hivern (22 de desembre) correspon al de menor durada de l'any. Al voltant d'aquesta data es troben el dia en què el Sol surt més tard i aquell en què es pon més aviat.


Així doncs, demà dimecres, entre la sortida i la posta del Sol només transcorreran 9 hores i 17 minuts., aquesta dada la podem comparar amb les 15 hores i 3 minuts que va durar el dia més llarg (que aquest any va ser el 21 de juny). Observeu que hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg. Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, siguent nul.la a l'equador i extrema (24 hores) entre els cercles polars i els pols. Precisament és a l'Antàrtida on alguns dies a l'any al voltant del 21 de desembre es dóna el fenòmen del sol de mitjanit, en què el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia.

Es podria pensar que el dia més curt de l'any serà també el dia en què el Sol surti més tard i es posi més aviat, però no és així: això és degut a que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el.líptica, ja que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció que no té res a veure amb l'eix d'aquesta el.lipse. Això també fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un sol fictici, estiguin desajustats. El dia que el Sol es pon més aviat és el 8 de desembre, mentre que el dia en què el Sol sortirà més tard serà el 5 de gener de l'any vinent.

En aquestes dates es dóna també el màxim acostament anual (periheli) entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, el màxim acostament es donarà el proper dia 3 de gener del 2011, amb una distància una mica més gran de 147 milions de km, uns 5 milions de km menys que en el moment de l'afeli o de major distància (4 de juliol del 2011).
Aquesta major proximitat al Sol és deguda al fet que la Terra es mou més ràpidament al llarg de la seva òrbita el.líptica durant l'hivern (segons la tercera llei de Kepler) i per tant, la durada d'aquesta estació és menor.



Fenòmens astronòmics del proper hivern

Al llarg de l'hivern hi haurà un eclipsi parcial de Sol, que es produirà el dia 4 de gener i serà visible a Espanya. L'eclipsi s'iniciarà a les 7h 40m, hora oficial., el màxim de l'eclipsi succeirà a les 9h 51m i el final serà a les 12h 1m.

La primera lluna plena de l'hivern tindrà lloc el 19 de gener, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquest hivern tindrem dues llunes plenes: el 18 de febrer i el 19 de març.

Saturn serà visible gairebé tota la nit durant tot l'hivern. Júpiter i Urà, fins a mitjans de febrer, seran els estels vespertins i Venus serà l'estel del matí.

La primera pluja de meteors important de l'hivern és la de les Quadràntides, el màxim té lloc cap al 3 de gener.

Pel que fa a les constel.lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cassiopea, l'Óssa Menor i Cefeu. Les constel.lacions zodiacals (eclíptiques) visibles en aquest període van des d'Aquari a Sagitari. Per sobre de l'eclíptica destacaran Pegàs i l'Óssa Major, per sota, Orió. Al llarg de les nits d'hivern, es poden veure les dotze estrelles més brillants del cel que són visibles des de la nostra latitud: Sírius, Artur, Vega, Capela, Riguel, Proció, Betelgeuse, Altair, Aldebaran, Antares, Espiga i Pólux.

Quan la nit sigui més fosca degut a la lluna nova, es pot intentar veure nebuloses d'emissió com el complex de nebuloses d'Orió (Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i les restes de supernova conegudes com la nebulosa del Cranc ( Messier 1). Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia.

Font: http://www.ign.es/ign/es/IGN/home.jsp

dilluns, 20 de desembre de 2010

El garbí ha tornat


Imatge d'avui a la tarda on s'observen abundants núvols alts.


La jornada de regates de la Christmas Race s'ha vist beneficiada pel retorn del vent de garbí, el qual ha permés que s'hagin disputat les proves previstes. Aquest vent del sud-oest, tal i com es preveia, ha bufat a uns 10/20 km/h de forma sostinguda des de migdia, amb una ratxa màxima de 39 km/h.
L'estat de la mar s'ha mantingut amb notable mar de fons de xaloc, amb ones d' 1,1/1,2 m mar endins, segons la boia de Palamós, i ones properes al metre arran de costa.
El cel s'ha mantingut amb predomini del sol, però amb nombrosos núvols alts i prims, del gènere cirrus i cirroestratus, tal com mostra la fotografia superior.

Pel que fa a la temperatura, la màxima ha pujat fins a 13,3 cº i la mínima ha baixat fins a 6,8 cº. La pressió atmosfèrica s'ha situat entre els 1008 i 1011 hpa., la humitat relativa s'ha mogut entre el 62 i el 95 %. Dades de meteoclimatic.com.


Previsió per aquest dimarts

Aquest dimarts el pas d'un sistema frontal ens portarà un dia molt ennuvolat., poden caure algunes pluges febles al llarg de tota la jornada i a qualsevol indret de la demarcació, més abundants al Pirineu, a la costa i meitat oest. La cota de neu pot remuntar des dels 1200 metres del matí fins als 2000 m a la tarda.

La temperatura pot pujar fins a 10/14 c º a la costa i interior, fins a 14/16 cº en punts de l'Alt Empordà i fins a 4/10 cº al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 6/8 cº a la costa, fins a 2/6 cº a l'interior i fins a -2/2 cº al Pirineu, més baixa en algunes fondalades com a la Cerdanya.

El vent al nostre sector costaner bufarà a uns 10/14 nusos amb component sud-oest, fins la matinada de dimarts. Al matí tindrem llebeig a uns 8/12 nusos. A la tarda hi haurà garbí a uns 6/8 nusos. A la nit seguirà el garbí a uns 4/8 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror generalitzada amb mar de fons de sud, fins la matinada de dimarts. Al matí i a la tarda continuarà la mateixa situació.



Precipitació prevista per dimarts a la tarda, model MM5.

L'índex AO negatiu i la fred a Europa





Aquest mes de desembre està siguent extremadament fred a gran part d'Europa i en zones dels Estats Units, amb nombroses nevades que estan provocant molts problemes als mitjans de transport aeris i terrestres. La imatge superior ens mostra l'anomalia de la temperatura de la superfície terrestre que hi va haver entre el tres i el deu de desembre passats, en comparació amb la temperatura mitjana del mateix període entre 2002 i 2009. Les mesures estan realitzades des del satèl.lit Aqua de la NASA.

Tot i que la temperatura d'aquest mes pugui ser més freda al nord d'Europa i a l'est dels Estats Units, a Groenlàndia i parts del nord de Canadà, està siguent excepcionalment càlida. Aquest patró de temperatura és degut a l'Oscil.lació de l'Àrtic, coneguda com a "índex AO".




Efectes de l'índex AO en fase positiva a l'esquerra i en fase negativa a la dreta.
Font: http://nsidc.org/arcticmet/patterns/arctic_oscillation.html


L' Oscil.lació de l'Àrtic o índex AO és un patró climàtic que influeix en el clima hivernal a l'hemisferi nord. En ell es descriu la relació entre la pressió alta que sol existir a les latituds mitjanes, degut a la presència d'un anticicló i les baixes pressions que existeixen a sobre l'Àrtic.

Quan l'índex AO està en "fase negativa", existeix una gran zona d'altes pressions sobre la regió polar i una zona de baixes pressions a les latituds mitjanes (uns 45 graus nord). Una "fase positiva" inverteix aquest patró. En la fase positiva, l'augment de la pressió atmosfèrica es produeix a latituds mitjanes i a la regió polar hi tenim sistemes de baixes pressions.

Les conseqüències d'un índex AO negatiu provoca que nosaltres i gran part d'Europa tinguem uns hiverns amb temperatures més fredes del que és normal i amb més precipitacions, degut al desallotjament de l'aire fred polar que hi ha en latituds superiors cap a latituds inferiors, capaç de crear sistemes depressionaris a les nostres latituds., fenòmen conegut també com a "circulació meridiana", caracteritzada per un flux de component sud i nord, el qual és el responsable de les recents i quantioses pluges enregistrades a la meitat oest de la Península.

En canvi, amb un índex AO positiu podem tenir uns hiverns més càlids i secs, ja que l'aire fred i les borrasques circulen per latituds superiors i només afecten al nord i al nord-oest de la Península, fenòmen conegut també com a "circulació zonal", caracteritzada per un flux de component oest.


Gràfic de l'índex AO observat des del passat mes de setembre i el previst pels pròxims dies. Es pot comprobar com està en fase negativa des de mitjans de novembre.

Font : http://www.nws.noaa.gov/


diumenge, 19 de desembre de 2010

Cap de setmana plujós i poc ventós


Imatge captada per la càmera de tv3 aquest matí. Observeu el cel cobert i el terra moll per la pluja.


Aquest cap de setmana ha estat marcat per l'ambient plujós i per una manca de vent destacable. La tramuntana freda i seca de les jornades anteriors, ha estat substituïda per una elevada humitat i per algunes pluges febles i intermitents, les quals, entre la tarda de dissabte i el matí de diumenge ens han deixat 7,2 mm. El vent, tal i com es preveia, ha brillat per la seva absència., aquest fet ha propiciat que avui s'hagi suspés la jornada de regates de la Christmas Race, i que la pluja també hagi fet una mica la guitza a la Fira Nadalenca. Un altre fet destacat és la notable mar de fons de l'est que hem tingut avui, amb ones d' 1,5 m mar endins i d'entre 0,5/1 m arran de costa. Sembla que aquest ambient humit i amb temperatures no gaire fredes, ens voldrà acompanyar les pròximes jornades, juntament amb la presència del vent de garbí.

Pel que fa a les dades d'avui, la màxima ha pujat fins a 12,3 cº i la mínima ha baixat fins a 5,9 cº. La humitat relativa ha tingut un màxim del 95 % i un mínim del 69 %. La pressió atmosfèrica ha oscil.lat entre els 1000/1005 hpa. Dades de meteoclimatic.com.


Previsió per aquest dilluns


Aquest dilluns es preveu un dia amb predomini del sol, no obstant, també tindrem nombrosos núvols alts i algun núvol baix, amb bancs de boira a l'interior de la demarcació. No esperem pluja.
La temperatura pot pujar fins a 12/14 c º a la costa, fins a 14/16 c º en punts de l'interior i fins a 4/10 c º al Pirineu. La mínima baixarà fins a 4/8 cº a la costa, fins a 0/3 cº a l'interior i fins a -3/-6 cº al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà a uns 4/6 nusos de component nord, fins la matinada de dilluns, llavors amainarà. Al matí tindrem vent en calma o molt fluix de component sud. A partir de primeres hores de la tarda entrarà el garbí a uns 8/10 nusos. A la nit es mantindrà el garbí a uns 10/14 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb notable mar de fons de l'est, fins la matinada de dilluns, amb maror arran de costa i forta maror mar endins. Al matí tindrem la mateixa situació. A la tarda hi haurà maror generalitzada, amb onatge de vent direcció sud-oest i mar de fons de l'est.

Llibre vermell de la flora catalana



Arç blanc (Crataegus monogyna).


El Llibre vermell de la flora de Catalunya més amenaçada, ha sigut editat recentment per Argania Editio i és obra de Cèsar Blanché (UB), Llorenç Sáez (UAB) i el biòleg Pere Aymerich.

Un total de 17 espècies de la flora més amenaçada a Catalunya s'ha extingit per l'impacte de l'activitat humana sobre l'entorn natural. A més, hi ha 199 espècies -el 5,53 % de la flora catalana- incloses en alguna categoria de risc, i s'estima que 37 espècies podrien desaparèixer en poc temps. Aquestes són algunes de les conclusions del Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya (Argania Editio), dels experts Cèsar Blanché, del Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia de la UB; Llorenç Sáez, del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB, i el biòleg Pere Aymerich.

La flora vascular de Catalunya comprèn unes 3.600 espècies i subespècies, i és una part rellevant de la biodiversitat vegetal del continent i de la Mediterrània occidental. El Llibre vermell, una eina fonamental per a la conservació de la biodiversitat al nostre país, revisa l'estat de conservació de la totalitat de la flora vascular catalana, i fa una atenció especial a les espècies endèmiques i a les amenaçades. En aquesta obra, prologada pel professor emèrit de la UB Josep Vigo, hi han col.laborat Helena Estevan, Joan Font, Núria Membrives i Xavier Oliver. També ha rebut l'aportació d'informacions de més de 120 especialistes, i té el suport de l'Institut d'Estudis Catalans, la Institució Catalana d'Història Natural, l'Institut Botànic de Barcelona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, CatalunyaCaixa i la Fundació Carl Faust de Blanes.

La gran majoria de les 199 plantes amenaçades a Catalunya tenen una distribució mundial àmplia més enllà de la geografia catalana. En general, es localitzen sobretot a les comarques costaneres -a l'Empordà, el delta del Llobregat, el litoral del Camp de Tarragona, el delta de l'Ebre-, com també en un petit sector de la plana de Lleida, als Ports de Tortosa i en una àrea dels Pirineus centrals, a cavall entre el Pallars i la Vall d'Aran. Hi ha 17 espècies que ja s'han extingit, la major part de les quals tenien el seu hàbitat en aiguamolls i platges, i 37 espècies més que es considera que estan en perill crític i podrien desaparèixer en poc temps. De fet, algunes d'aquestes potser ja han desaparegut, perquè no se n'ha vist cap des de fa més de quinze anys, com és el cas de l'orquídia Gymnadenia odoratissima, observada fins als anys vuitanta en tres punts dels Pirineus orientals. Aquestes plantes en situació d'alt risc tenen poblacions molt petites (en alguns casos no se'n coneixen més de 25 individus), o bé estan concentrades en superfícies molt petites, d'uns pocs metres quadrats. El principal factor de risc per a les plantes amenaçades és la destrucció dels seus hàbitats, tant per transformacions extensives del territori (urbanització al litoral i prelitoral, regadiu a la plana de Ponent) com per petites actuacions localitzades i fàcilment evitables (obertura d'una carretera o pista, creació d'una pedrera o un abocador, etc).

El Llibre vermell també revisa l'estat de 126 espècies endèmiques de Catalunya, que són aquelles que existeixen només al nostre territori o bé hi tenen més de la meitat de la seva població mundial. Els Pirineus orientals, en especial a l'eix de muntanyes que va des de la serra del Cadí fins al Puigmal, i el massís del Port, a les Terres de l'Ebre, són les àrees amb màxima concentració de plantes endèmiques. La majoria de les plantes endèmiques de Catalunya es troben escampades per àrees força grans, són relativament abundants, i no estan amenaçades. Ara bé, en alguns casos, el perfil és ben diferent: hi ha espècies localitzades en àrees molt limitades, on no resulten especialment rares, com és el cas de Polygala vayredae (exclusiva de la vall del Bac, a la Garrotxa). Altres estan molt localitzades i es consideren més o menys amenaçades (Limonium vigoi, coneguda en alguns saladars del delta de l'Ebre i del Baix Camp). Un cas extrem de planta endèmica rara és el de Festuca paucispicula, una gramínia descoberta l'any 1942 a la serra de Cardó (Baix Ebre), que mai més no ha estat retrobada i que s'ha donat per extingida, tot i que darrerament l'observació de plantes semblants als Ports ha revifat l'esperança de trobar-ne algun espècimen.

Gran part de les plantes amenaçades estan protegides legalment gràcies a l'aprovació, el 2008, del Decret de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Ara bé, si la normativa proteccionista no es va actualitzant, algunes de les plantes amenaçades queden al marge de la cobertura legal: és el cas d'espècies en situació crítica com ara Teucrium campanulatum o Ceratophyllum submersum, la supervivència de les quals depèn de la conservació del seu hàbitat aquàtic natural al Segrià i a l'Alt Empordà, respectivament.

Font: http://www.ecodiari.cat/inici

dissabte, 18 de desembre de 2010

Cirrocúmulus espectaculars a Romanyà


Cirrocúmulus a Romanyà de la Selva.


Ahir a la tarda, la natura ens va premiar amb un veritable festival de núvols alts del gènere cirrocúmulus (Cc) i també alguns núvols mitjos del gènere altocúmulus (Ac).

Pel que crec recordar, mai havia vist el pas de tants cirrocúmulus a la vegada, cal destacar la varietat de formes curioses que presentaven, talment com si una misteriosa mà s'hagués dedicat a crear aquestes formes. Si els miràvem atentament, es podia observar com els cirrocúmulus viatjaven a gran velocitat cap al sud-est, degut als forts vents que hi havien en alçada provinents del nord-oest.

Aquests núvols acompanyaven el pas d'un sistema frontal procedent del nord-oest, que deixà alguna feble nevada al Pirineu gironí i alguna volva anecdòtica a l'interior de la demarcació. A Palamós també va caure algun plugim al vespre, així com en altres llocs de l'Empordà, a més, en algunes poblacions de l'interior de la nostra comarca, com Esclanyà o Palafrugell, es va veure caure alguna volva.

Tal com vaig explicar en un anterior article, els cirrocúmulus són un gènere nuvolós de tipus alt difícil d'observar, tot i que curiosament ja és la segona vegada en poc temps que els puc veure. La seva formació va lligada als cirrus i als cirroestratus, que es troben entre els 6.000/12.000 m d'alçada.
La seva composició és molt curiosa ja que es tractaria d'un estat intermig entre el gel i l'aigua.
Una de les característiques principals és que no disposen d'ombra aparent, són de petit tamany i poden presentar-se en formacions regulars., a més, sempre deixen entreveure la posició del sol o de la lluna., fins i tot en alguns casos creen boniques irisacions. Poden presentar ondulacions i formes molt curioses, tals com glòbuls, ones, rínxols, llenties, merlets, etç...

Tot seguit us poso un recull d'aquests curiosos núvols que donaven al cel aquest aspecte tant bonic i espectacular: