Restes del Molí del Mas Xifra de Vall, a la part inferior es veu l'entrada al carcabà. El carcabà era una cambra o corredor situat sota l'obrador del molí. Conté el rodet que fa moure l'arbre i la mola, que al seu torn és mogut per l'aigua que li cau al damunt amb força, provinent de la canal, del cup o de la bassa.
Recentment, el Govern de la Generalitat, ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de zona d'interès etnològic, un total de deu béns immobles del massís de les Gavarres en considerar-los testimonis clau de la presència humana a les Gavarres des de la prehistòria i de les diverses activitats d'explotació pròpies del massís.
L'objectiu de la declaració és protegir uns elements amb valors arquitectònics, etnològics, històrics i ambientals que configuren la personalitat del massís i que formen part de la història i cultura de Catalunya. A banda d'aprovar la declaració, el Govern també ha delimitat els entorns de protecció d'aquests béns.
Els béns immobles reconeguts pel Govern són el Molí d'en Frigola (Cruïlles - Monells - Sant Sadurní de l'Heura); el Molí del Mas Xifra de Vall, a la Vall de Bell-lloc (Palamós); el Molí de Canyadell, a la Vall de Bell-lloc (Palamós); la Rajoleria de can Frigola (Forallac); el Forn de Calç Gran de Fonteta (Forallac); el sistema hidràulic de Can Vilallonga (Cassà de la Selva); els pous de glaç de la Font d'en Salomó (la Bisbal); la Font Picant (Madremanya); la Mina "Victoria Esperanza" (Celrà), i la Mina 'Niño Jesús' (Celrà).
Font: http://www.naciodigital.com/gironainfo
Edifici del molí. A la primera planta hi havien les moles i la farinera.
El molí del Mas Xifra de Vall, és un antic molí fariner que ja surt esmentat en el capbreu de la Mitra de Girona de l'any 1315., aquest capbreu era un registre de les propietats pertanyents al Castell de Vila-romà.
Imatge de la bassa del molí i punt d'entrada d'aigua a el carcabà.
La imatge superior ens mostra la bassa del molí. Aquesta construcció rectangular era una reserva d'aigua en temps de sequera, per permetre el funcionament constant del molí. L'aigua era transportada des de la resclosa del Mas Antoniet situada a la riera de Bell-lloc, a través d'un rec de 74 m de llarg que anava fins a la bassa.
El molí fariner és de mola horitzontal i eix vertical de potència mitjana, amb un sol joc de moles. Les estructures més ben conservades corresponen al segle XVIII.
Imatge de la resclosa del Mas Antoniet mig amagada per la vegetació de la riera.
En aquesta resclosa hi trobem l'estructura d'un petit molí, on encara hi resta una pedra circular amb un forat al mig. Es creu que aquest molí pertanyia al Mas Antoniet. També hi podem veure l'estallador i el rec de l'estallador. L'estallador era una comporta que regulava el pas de l'aigua que anava al Molí del Mas Xifra de Vall.
Imatge del molí i les parets de la bassa.
Aquests molins estaven sota el domini dels senyors feudals i es concedia la seva explotació als seus vassalls, a canvi d'una part del gra mòlt. Normalment es tractava de propietaris útils de massos importants i els feien servir un dia i una nit a la setmana.
A prop del Molí del Mas Xifra de Vall hi trobem uns bonics suros (Quercus suber) amb l'escorça pelada.
L'aprofitament del suro és una activitat ancestral al massís de les Gavarres, la qual permet una explotació sostenible dels nostres recursos, afavoreix l'assentament de la gent al territori, ajuda al manteniment dels boscos i alhora, permet la conservació d'un dels ecosistemes amb més biodiversitat del Planeta.
Imatge de les restes del Molí de Canyadell.
El Molí de Canyadell és considerat pels arqueòlegs com un tipus de molí primigeni. Aquesta construcció és un dels exemples més antics d'aprofitament hidràulic a les nostres contrades. Està situat aigües amunt de la riera, passat el Castell de Vila-romà en direcció a Fitor. Es creu que data de la mateixa época que el castell, situant-se entre els segles X-XI-XII.
Fotografia del Molí de Canyadell. Aquest molí agafava l'aigua directament de la riera.
Per acabar, només em resta comentar la necessitat que la declaració com a BCIN d'aquestes construccions no es quedés en paper mullat, tal i com ha passat amb altres casos. El fet que aquests molins siguin bens d'interés nacional queda molt bonic, però si no es fa una mínima vigilància i manteniment de poc serveix. Actualment si els anem a visitar, comprobarem com la vegetació s'està menjant literalment, la resclosa del Mas Antoniet i el Molí de Canyadell.