Esquema del projecte que imitaria els efectes d'una erupció volcànica utilitzant varis globus gegantins.
Per més inversemblant que pugui semblar, un grup de científics tenen previst portar a terme un curiós experiment per controlar la temperatura global del Planeta, consistent en polvoritzar aigua, amb diferents compostos dissolts, a l'atmosfera, des d'un globus d'heli semblant als que porten anuncis., no obstant, si el projecte tira endavant, s'utilitzarien globus d'un tamany semblant a l'estadi de Wembley.
Aquest gran globus utilitzat en l'experiment, estarà fixat a un quilòmetre d'altura per sobre d'una pista d'aterratge abandonada a Sculthorpe, al nord de Norfolk (Regne Unit), amb l'objectiu de provar la tecnologia de "geoenginyeria", que podria ser usada per reduir la temperatura del Planeta en les pròximes dècades.
El projecte anomenat "SPICE" (Injecció de Partícules Estratosfèriques d'Enginyeria Climàtica) servirà per estudiar la viabilitat tècnica de la injecció de partícules en alçades superiors als 20 km que reflectirien la radiació solar que arriba a la Terra. Segons càlculs efectuats, les partícules podrien baixar uns 2 ºc la temperatura global.
Erupció del Volcà Pinatubo.
El projecte, amb seu a Cambridge, Oxford, Bristol i Edimburg, les universitats i la participació del Marshall Aerospace i l'Oficina Meteorològica, està inspirada en l'observació del que va succeir després de la gran erupció volcànica del Pinatubo, a les Filipines, el juny del 1991. Aquesta erupció injectà entre 10-20 milions de tones de partícules sulforoses a l'alta atmosfera, provocant una reducció de la temperatura global d'uns 0,5 ºc durant dos anys., l'experiment intentarà reproduir l'efecte de l'erupció volcànica sobre el clima global.
La construcció de volcans artificials per alterar el clima és vist com un "últim recurs", si finalment resulta impossible reduir les emissions de carboni a l'atmosfera.
Per fer baixar els 2 ºc previstos, seria necessari injectar uns 10 milions de tones de material a l'estratosfera, mitjançant 10-20 globus gegants. Els experts creuen que les partícules d'argila, sals o òxids metàl·lics dissolts en el líquid, tindrien un resultat més eficaç que els sulfats produïts pels volcans reals.
Dibuix esquemàtic de l'experiment que es realitzarà a Norfolck.
El Dr Hugh Hunt, de la Universitat de Cambridge, que dirigirà la prova a Sculthorpe, va dir: "Per a la bomba d'aigua d'un quilòmetre d'alçada es necessita una pressió de 100 Bar. Quan vam començar a pensar en uns 20 quilòmetres ja estem parlant de 4.000 bar de pressió, aquest fet crea una gran dificultat.
El Dr Hugh Hunt de la Universitat de Cambridge és líder en enginyeria, i va descriure alguns dels reptes que assoleix un líquid bombat a través d'una mànega de 20 km de llarg fins a un globus captiu a l'estratosfera, el doble de l'altura de creuer d'un avió comercial. El líquid hauria de ser bombat des de la superfície, a uns 6.000 Bar i moltes de les localitzacions dels globus serien a sobre el mar, gràcies a grans vaixells.
Una altre gran incertesa és el producte químic a utilitzar. L'ideal és que sigui molt reflectant, amb partícules de 0,1 micròmetres de diàmetre, i no tindria cap impacte químic en l'estratosfera, o quan finalment caigui a la superfície de la Terra. Una altra qüestió és com fer que el refredament es distribueixi a tot el món, ja que no es podria anular els efectes de l'escalfament global en llocs específics, encara que es redueixi la temperatura mitjana global. L'equip està fent servir els models climàtics per predir els efectes de les diferentes estratègies d'injecció.
Els científics estimen que la magnitud i el cost del desplegament complet podria ser modest, al voltant de 10 a 20 globus a nivell mundial, a un cost de 5 milions de dòlars. L'equip admet que hi han qüestions jurídiques i ètiques molt grans, i que no totes les nacions del món estarien d'acord en el desplegament, a menys que hi hagués una "emergència extrema" amb l'escalfament, però l'estudi és necessari per tal de ser capaços de plantejar la pregunta.
Informació i imatges extreta de:
http://www.britishscienceassociation.org i http.//blogs.sundaymercury.net
El projecte anomenat "SPICE" (Injecció de Partícules Estratosfèriques d'Enginyeria Climàtica) servirà per estudiar la viabilitat tècnica de la injecció de partícules en alçades superiors als 20 km que reflectirien la radiació solar que arriba a la Terra. Segons càlculs efectuats, les partícules podrien baixar uns 2 ºc la temperatura global.
Erupció del Volcà Pinatubo.
El projecte, amb seu a Cambridge, Oxford, Bristol i Edimburg, les universitats i la participació del Marshall Aerospace i l'Oficina Meteorològica, està inspirada en l'observació del que va succeir després de la gran erupció volcànica del Pinatubo, a les Filipines, el juny del 1991. Aquesta erupció injectà entre 10-20 milions de tones de partícules sulforoses a l'alta atmosfera, provocant una reducció de la temperatura global d'uns 0,5 ºc durant dos anys., l'experiment intentarà reproduir l'efecte de l'erupció volcànica sobre el clima global.
La construcció de volcans artificials per alterar el clima és vist com un "últim recurs", si finalment resulta impossible reduir les emissions de carboni a l'atmosfera.
Per fer baixar els 2 ºc previstos, seria necessari injectar uns 10 milions de tones de material a l'estratosfera, mitjançant 10-20 globus gegants. Els experts creuen que les partícules d'argila, sals o òxids metàl·lics dissolts en el líquid, tindrien un resultat més eficaç que els sulfats produïts pels volcans reals.
Dibuix esquemàtic de l'experiment que es realitzarà a Norfolck.
El Dr Hugh Hunt, de la Universitat de Cambridge, que dirigirà la prova a Sculthorpe, va dir: "Per a la bomba d'aigua d'un quilòmetre d'alçada es necessita una pressió de 100 Bar. Quan vam començar a pensar en uns 20 quilòmetres ja estem parlant de 4.000 bar de pressió, aquest fet crea una gran dificultat.
El Dr Hugh Hunt de la Universitat de Cambridge és líder en enginyeria, i va descriure alguns dels reptes que assoleix un líquid bombat a través d'una mànega de 20 km de llarg fins a un globus captiu a l'estratosfera, el doble de l'altura de creuer d'un avió comercial. El líquid hauria de ser bombat des de la superfície, a uns 6.000 Bar i moltes de les localitzacions dels globus serien a sobre el mar, gràcies a grans vaixells.
Una altre gran incertesa és el producte químic a utilitzar. L'ideal és que sigui molt reflectant, amb partícules de 0,1 micròmetres de diàmetre, i no tindria cap impacte químic en l'estratosfera, o quan finalment caigui a la superfície de la Terra. Una altra qüestió és com fer que el refredament es distribueixi a tot el món, ja que no es podria anular els efectes de l'escalfament global en llocs específics, encara que es redueixi la temperatura mitjana global. L'equip està fent servir els models climàtics per predir els efectes de les diferentes estratègies d'injecció.
Els científics estimen que la magnitud i el cost del desplegament complet podria ser modest, al voltant de 10 a 20 globus a nivell mundial, a un cost de 5 milions de dòlars. L'equip admet que hi han qüestions jurídiques i ètiques molt grans, i que no totes les nacions del món estarien d'acord en el desplegament, a menys que hi hagués una "emergència extrema" amb l'escalfament, però l'estudi és necessari per tal de ser capaços de plantejar la pregunta.
Informació i imatges extreta de:
http://www.britishscienceassociation.org i http.//blogs.sundaymercury.net