Una de les moltes activitats de natura que podem realitzar a la vora del llac Atitlán (Guatemala), és la visitat a la Reserva Natural Atitlán.
En aquest indret, situat a la vall de San Buenaventura (Panajachel), hi trobarem uns camins senyalitzats que en alguns punts passen a través de ponts penjats i a prop de cascades, les quals, tot i trobar-les en plena sequera, encara porten aigua.
La vall de San Buenaventura ha vist extraordinàries transformacions des de quan era un antic poblat maia a la fi del 1700, a una palntació de canya de sucre a mitjans del 1800, passant per una plantació de cafè a principis del segle XX. A l'any 1995 la seva situació fa un gir radical quan esdevé una reserva natural.
Encara que sembi contraproduent, el fet que aquestes terres fossin una plantació de cafè, va fer que es respectessin els arbres que donaven ombra a les plantes del cafè, d'aquesta manera l'indret ha pogut conservar una massa arbòria que ha desaparegut d'altres punts propers.
Avui la reserva és un lloc privilegiat per gaudir del magnífic entorn natural de la conca del llac Atitlán. L'objectiu d'aquest reserva és el de mantenir l'ecositema i el seu entorn perquè les generacions futures tinguin accés a aquest extraordinari patrimoni.
Una de les atraccions principals és la presència d'un papallonari que compta amb un laboratori on, a més de manipular els ous, les erugues i les crisàlides, s'avança en la investigació biològica.
El papallonari per a la riança i el laboratori per al maneig controlat de les diferents espècies en exposició, estan biològicament aïllats per una membrana de micro-porus per evitar l'entrada de depredadors que afecten les papallones. Els controls establerts asseguren que el 95% de les papallones neixin sanes i llestes per reprendre el seu cicle de vida.
Amb l'ànim de donar un realç al papallonari i albergar les nombroses espècies locals, va sorgir la idea de construir un dom geodèsic inspirat pel disseny geomètric de l'ou d'una petita papallona blava (Lysandra bellargus). L'estructura, per la seva grandària i altura permet el vol de papallones com les Heraclides i la Morpho, espècies que requereixen espais de 10 metres d'altura. El dom geodèsic és la primera estructura del seu tipus a Guatemala i és prou espaiós (1,879 m3) per allotjar còmodament almenys 1000 papallones de 12 espècies o més.
Una de les espècies de ropalòcers que hi podem observar és la famosa papallona monarca (Danaus plexippus) que podeu veure a l'encapçalament.
Aquest ropalòcer realitza migracions massives i espectaculars. La migració comença a finals d'octubre i la més coneguda va des de l'est de les Muntanyes Rocalloses cap als estats mexicans de Michoacán i de Mèxic, a la reserva de la biosfera de la papallona monarca. Vegeu el vídeo següent:
Des dels anys noranta a la reserva s'han reproduït diferents papallones. Alguns dels visitans comenten tot sovint que no veien algunes d'aquestes papallones des de feia temps. Quan s'observa el cicle de les papallones, s'anota on posen els seus ous i de quines plantes s'alimenten, llavors podem descobrir que els éssers humans hem acabat amb aquestes plantes i per això ja no es veuen certes papallones.
En aquest sentit, resulta interessant el fet que les larves de certes Heraclides s'alimenten del "ajachel" o metjastre (Casimiroa edulis). Aquest arbre dóna el nom al poble veí de Panajachel. En kakchiquel "pa" vol dir "entre" i "ajachel" "matasano". Fa un segle els metjastres eren abundants. Avui però, queden menys de 30 matasanos a Panajachel i, per tant, ja gairebé no es veu aquesta papallona.
Alguns ropalòcers (papallones diürnes) que podem veure a la reserva
