Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 22 de setembre de 2017

Avui divendres arriba la tardor astronòmica


Avui divendres 22 de setembre, a les deu de la nit i dos minuts, s'iniciarà la tardor astronòmica. Aquesta estació durarà 89 dies i 20 hores, i acabarà el 21 de desembre amb el començament de l'hivern.
Com sempre, s'ha d'esmentar que l'inici astronòmic de les estacions te lloc quan la Terra passa per una determinada posició de la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la tardor, aquesta posició permet veure el centre del Sol creuant l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud. Quan això succeeix, la durada del dia i de la nit pràcticament coincideixen i, per això, aquesta circumstància s'anomena equinocci de tardor. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia la primavera.

Com molt bé es pot comprobar, sobretot a la tarda, aquesta és l'època de l'any en què la llargada del dia s'escurça més ràpidament. El Sol surt pels matins cada dia una mica més tard que el dia anterior i a la tarda es pon abans.
En definitiva, a l'inici de la tardor el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó es redueix en gairebé tres minuts cada dia a les latituds de la península.

Observacions astronòmiques i canvi d'hora

En qualsevol època de l'any hi ha algun fenomen astronòmic d'interès, predit (com són els eclipsis) o no (com els cometes nous). Sempre és preferible realitzar les observacions en dates properes a la lluna nova (19 octubre, 18 de novembre i 18 de desembre), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.

La primera lluna plena de la tardor es produirà el 5 d'octubre. Les altres 2 llunes plenes de la tardor es donaran al cap de 29 o 30 dies, més concretament els dies 4 de novembre i 3 de desembre.

Al llarg de la tardor no hi haurà cap eclipsi.

A l'alba seran visibles Mart, Venus fins a desembre i Júpiter des de novembre, mentre que en el cel vespertí seran visibles Júpiter fins mitjans d'octubre i Saturn fins a primers de desembre.

La primera pluja de meteors important de la tardor és la de les Dracònides, el seu màxim tindrà lloc cap al 8 d'octubre.
Una altra pluja de meteors popular de la tardor és la de les Leònides, que es dóna al voltant del 17 de novembre i que ocasionalment arriba a ser molt intensa. No obstant això, la pluja més intensa sol ser la de les Gemínides, el màxim ritme es produeix al voltant del 13 de desembre.

Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit el Cigne, Cassiopea, l'Óssa Menor i la Girafa. Les constel·lacions eclíptiques visibles en aquest període van de Capricorn a Verge. Per sobre de l'eclíptica hi destacaran Pegàs i Andròmeda; per sota, la Balena i Orió, així com les estrelles Sírius i Proció.

Quan la nit sigui més fosca degut a la lluna nova, es pot intentar veure la galàxia d'Andròmeda, nebuloses d'emissió, com la d'Orió, o el cúmul d'estrelles de les Plèiades. Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter (quan és visible) i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia.

El canvi d'hora es produeix, com és habitual, quan comença l'últim diumenge d'octubre. A les 3 de la matinada hora catalana del diumenge 29 d'octubre s'haurà de retardar el rellotge fins a les 2, amb la qual cosa aquest dia tindrà, oficialment, una hora més.