Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 8 de novembre de 2019

Les cases caraïtes de Trakai

Típica casa caraïta.

A part de tenir un castell de conte de fades, el poble de Trakai (Lituània) també disposa de molts altres atractius.
Sens dubte, un altre dels seus trets característics són unes cases de fusta molt senzilles, però de colors vius, totes amb un format similar: rectangulars, teulades a dues aigües fetes de xapa acanalada i de fibrociment (tot i que també hi ha alguna teulada que conserva la coberta original d'escorça de bedoll), tres finestres, cortines blanques a cada finestra i moltes flors. Es tracta de les cases dels custodis del castell: els caraïtes.

Al poble de Trakai hi viu un grup de descendents caraïtes. Els primers caraïtes van ser portats pel Gran Duc Vytautas des Crimea a finals del segle XIV. Però l'origen d'aquest poble es troba molt més lluny.
Els caraïtes són jueus ortodoxos que segueixen estrictament les regles del Tenaj (és a dir, els 24 llibres de la bíblia hebrea) i desconeixen la tradició rabínica. Els seus orígens se situen a Pèrsia, en els actuals territoris de l'Iraq i l'Afganistan encara que després van migrar cap a terres turques i cap a Crimea.
Fa més de set segles, el Gran Duc Vytautas va aconseguir expandir les fronteres de Lituània fins al Mar Negre i convertí en súbdits seus els pobladors caraïtes que habitaven aquella regió de Crimea (avui Ucraïna). Vytautas va triar els caraïtes com a custodis del seu castell més important, el Castell de Trakai. Així es va iniciar la història dels caraïtes lituans que avui segueixen vivint a la vora del llac.

Una kenesa.

Una dada interessant és que els caraïtes lituans són minoria entre els jueus del país (que són predominantment rabínics) amb la qual cosa al llarg de la seva història van ser considerats una minoria dins de la minoria. La seva història és una història de successives marginacions, a més, durant la Segona Guerra Mundial, més de 5000 jueus de la regió de Trakai van ser assassinats pels nazis.
Avui dia queden poques famílies caraïtes vivint al poble (segons diuen, hi ha només dotze famílies descendents dels caraïtes portats per Vytautas). El seu espai dedicat al culte, s'anomena kenesa. Es tracta d'una sinagoga d'estil tradicional persa, construïda completament de fusta (apareix a les fotos). Les kenesas estan formades per un portal d'ingrés, on els caraïtes deixen les seves sabates, un espai per al culte propi de les dones, a la part alta, per no ser vistes pels homes, un saló principal anomenat shulkhan, on els homes preguen de genolls, amb la qual cosa es troba completament encatifat i s'hi ubica l'altar.

Una típica embarcació dels llacs de Lituània.

Els caraïtes consideren que cada ésser humà té l'obligació d'estudiar les Escriptures i determinar per si mateix el significat correcte dels manaments de Déu basant-se en el seu propi raonament. Cada persona interpreta la Bíblia ja que cada individu serà cridat a donar compte de les seves pròpies accions en el Dia de Judici Final. Una part important de l'educació caraïta està dedicada a ensenyar i a interpretar les Escriptures sense confiar en l'opinió de ningú.

Una altra de les tradicions que mantenen els caraïtes és la construcció d'aquestes cases fusta amb tres finestres.
Segons la tradició, les tres finestres són un símbol per donar la benvinguda cada dia a Déu, el Messies i al Gran Duc de Vytautas.
A part d'aquestes típiques construccions, a la vora dels llacs que envolten la població també podem veure les genuïnes embarcacions de fusta que es solen utilitzar per pescar en aquestes zones lacustres. Malauradament, però, moltes d'aquestes barques es troben en mal estat i corren el risc de desaparèixer.