L'hivern del 2021-2022 començarà aquest dimarts 21 de desembre a les 16 hores i 59 minuts
hora oficial. Aquesta estació durarà 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març de 2022 amb el començament de la primavera.
L'inici de les estacions es dona quan la
Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l'hivern, aquesta posició esdevindrà en el punt de l'eclíptica on el Sol
assoleix la seva posició més austral. Aquell jorn el Sol arriba a la seva màxima
declinació Sud (-23º 27') i durant diversos dies la seva alçada màxima al migdia no
canvia. Aquesta circumstància s'anomena solstici (“Sol quiet”) d'hivern. En aquest instant, a l'hemisferi sud comença l'estiu.
El dia del solstici d'hivern correspon al de menys hores de llum de tot l'any. Al voltant
d'aquesta data es troben el dia on el Sol surt més tard i aquell on es pon
més aviat.
Un fet circumstancial no relacionat amb l'inici de les estacions també té lloc en aquesta època: el dia del periheli, és a dir, el dia on el Sol i la Terra estan més propers un de l'altre al llarg de l'any. Aquesta major proximitat al Sol fa que la Terra es mogui més ràpidament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'hivern (segons la coneguda com a segona llei de Kepler). Això provoca que aquesta estació
sigui la de menor durada.
Durada del dia
Si anomenem col·loquialment durada del dia al temps que
transcorre entre la sortida i la posta del Sol en un lloc donat, aquest dimarts 21 de
desembre serà el dia de menor durada. Per exemple, a les nostres contrades aquesta durada
serà de 9 hores, en comparació amb les 15 hores que va durar el dia
més llarg (a l'any 2021 va ser el 21 de juny). Observeu que hi han sis hores de
diferència entre el dia més curt i el més llarg.
Aquesta diferència depèn molt de la
latitud del lloc, siguent nul·la a l'equador i extrema (24 hores) entre els
cercles polars i els pols. Precisament, és a l'Antàrtida on durant alguns dies, al voltant del 21 de desembre, es dona el fenomen del Sol de mitjanit, quan el Sol
és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia.
Sortida i posta del Sol
Es podria pensar que el dia més curt de l'any també serà el
dia on el Sol sortirà més tard i es pondrà més aviat; però no és així perquè l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica, ja que l'eix de
la Terra està inclinat en una direcció que no té res a veure amb l'eix de la dita
el·lipse.
Això també fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un Sol
fictici, estiguin desajustats. El dia on el Sol es va pondre més aviat fou el passat 7 de
desembre de 2021, mentre que el dia on el Sol sortirà més tard serà el 4 de
gener del 2022.
Distància al Sol
Per aquestes dates es dona el màxim acostament anual
(periheli) entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, el màxim acostament es donarà el
proper dia 4 de gener de 2022, siguent la distància d'una mica més de 147 milions de
km, uns 5 milions de km menys que en el moment de l'afeli o de més distància
(4 de juliol de 2022).
Eclipsis i fenòmens relacionats
Durant l'hivern no es produirà cap eclipsi.
Observació nocturna del cel a l'hivern
En qualsevol època de l'any sempre hi ha algun fenomen astronòmic d'interès, predit (com
són els eclipsis) o no (com els cometes nous). Sol ser preferible fer les
observacions en dates properes a la lluna nova (2 de gener, 1 de febrer i 2 de
març), excepte quan es pretén observar la mateixa Lluna.
Lluna plena
La primera lluna plena de l'hivern es donarà el 18 de gener del 2022, donant-se
les següents 29 o 30 dies després. En aquest hivern es donaran dues llunes plenes més: el 16
de febrer i el 18 de març.
Visibilitat dels planetes
Durant tota l'estació Mart serà visible a l'alba. Acompanyant Mart a l'alba, a mitjans de gener veurem Venus, durant el mes de febrer Mercuri i a
finals de febrer Saturn. Al començament de l'hivern seran visibles al capvespre
Mercuri, Venus, Saturn i Júpiter, però aniran desapareixent del cel a poc a poc en aquelles hores. A primers de gener Venus, a mitjans gener Mercuri i Saturn, i a mitjans de
febrer Júpiter.
Pluges de meteors
Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les
pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors
important de l'hivern és la de les Quadràntides, amb un màxim cap al 3 de
gener.
Constel·lacions
Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Casiopea,
l'Óssa Menor i Cefeu.
Les constel·lacions zodiacals (eclíptiques) visibles en aquest
període van d'Aquari a Sagitari. Per sobre de l'eclíptica hi destacaran Pegàs i l'Óssa Major; per sota, Orió. Al llarg de les nits d'hivern es poden veure les
dotze estrelles més brillants del cel que són visibles des de la nostra latitud: Sirius, Artur, Vega, Capela, Rígel, Proció, Betelgeuse, Altair, Aldebaran, Antares, Espiga i
Pòl·lux.
Observacions amb prismàtics o petits telescopis
Amb grans prismàtics o un
petit telescopi, dotats d'un filtre lunar adequat, es pot observar el relleu
de la Lluna. Per tenir-ne una bona visió convé anar observant-lo nit rera nit mentre va creixent la il·luminació de la Lluna, doncs així es veuen aparèixer
nous accidents orogràfics. Quan la nit és més fosca degut a la lluna nova,
es poden intentar veure algunes nebuloses d'emissió, com el complex de nebuloses d'Orió
(Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i les restes de la supernova coneguda com a nebulosa del Cranc (Messier 1).
Amb prismàtics també es poden veure les
llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estrellada
que constitueix la Via Làctia.
