Les espècies que viuen en ecosistemes d'alta muntanya són especialment sensibles al canvi climàtic. L'escalfament global fa dècades que es deixa notar als Pirineus. Entre 1949 i 2010 la temperatura mitjana en aquesta serralada va augmentar 0,2 ° C per dècada i les precipitacions van disminuir.
Sembla poca cosa, però per als animals i plantes d'ambients freds pot suposar un repte inabordable. Per exemple, per a la perdiu blanca (Lagopus muta).
Aquesta au està perfectament adaptada al fred extrem dels ecosistemes articoalpins. Les potes recobertes de plomes l'aïllen del contacte directe amb la neu. Acumula reserves de greix a l'estiu i la tardor i redueix l'activitat metabòlica a l'hivern. Té homocromia estacional, és a dir, canvia el color del plomatge segons l'època de l'any.
Alguns estudis assenyalen que, en haver menys neu a la primavera, la perdiu es pot alimentar durant més temps fins a l'arribada del següent hivern. En aquest sentit, el canvi climàtic l'afavoriria. El problema és la seva disfressa blanca. Té homocromia estacional, és a dir, canvia el color del plomatge segons l'època de l'any.
A l'hivern passa inadvertida sobre la neu i, a la primavera, sobre el roquissar. Però la seva muda està determinada per la durada del dia, per la qual cosa, si la neu desapareix abans d'hora, el seu plomatge blanc sobre les roques la converteix en una presa fàcil per als seus depredadors, com la guineu o l'àliga daurada.
La perdiu blanca es va extingir de la serralada cantàbrica a principis del segle XX i, si no canvien gaire les coses, també desapareixerà dels Pirineus en pocs anys. Si això passa, la seva distribució quedarà restringida a les zones més septentrionals del món.
