Una passejada pel nucli antic de Llofriu (Palafrugell, Baix Empordà) ens farà descobrir diferents elements patrimonials d'interès.
Troballes de ceràmica d'època romana encastades en una casa fan suposar que el lloc ha estat habitat almenys des d'aquella època.
La documentació escrita més antiga és de l'any 1062 com a domini directe dels comtes de Barcelona-Girona. Formava part del terme del castell de Palafrugell. A l'edat mitjana hi van tenir drets i possessions els monestirs de Sant Miquel de Cruïlles i de Sant Feliu de Guíxols.
El nucli antic es redueix a uns pocs carrerons de traçat irregular situats al voltant de l'església de Sant Fruitós. L'actual edifici de l'església és obra dels segles XVII o XVIII, reconstruïda sobre una antiga església d'estil romànic, de la qual només en queden les restes d'un grup de peces de ferro clavetejades a la porta d'entrada.
L'església està formada per una nau amb capelles laterals i absis poligonal, amb una portalada rectangular. El seu campanar és de planta quadrada. A causa de la Guerra Civil espanyola es va cremar el retaule d'estil barroc que presidia l'altar major.
La major part dels habitatges que formen el nucli antic són dels segles XVIII i XIX i la majoria han estat rehabilitats en els darrers anys. Molts dels edificis tenen interessants llindes datades i crida força l'atenció una casa amb el ràfec pintat i la presència d'una cua de gall molt elaborada. Algunes de les cases històriques que hi podreu veure són Can Bassa i Can Sabrià.
Vista de Can Sabrià.
Can Sabrià és un gran casa construïda al segle XVIII (barroc), però molt reformada a començament del XIX, reforma que li va atorgar el seu actual aspecte. La darrera restauració li ha eliminat l'arrebossat deixant vist l'acabat de maçoneria. Les finestres estan emmarcades amb pedra i algunes tenen l'ampit motllurat. Destaca el balcó principal, emmarcat amb pilastres, a la llinda del qual hi ha la inscripció miserere mei domini, 1803. La porta és d'arc escarser i té inscrit el nom de Pere Romaguera Rocas i la data de 1806.
Can Bassa és la casa pairal dels Bassa-Rocas, una família originària de Llofriu, relacionada amb Cuba i l'Argentina, amb importants aportacions a la cultura catalana, a través de la folklorista Irene Rocas, la poetessa Maria Gràcia Bassa, el periodista Florenci Bassa i el pintor i escultor Serafí Bassa.
L'edifici és l'any 1889 si atenem a la data inscrita a la llinda del portal. Està concebut dins dels heterogenis paràmetres del neoclassicisme rural.
Fet amb maçoneria irregular, consta de planta baixa, pis i golfes. La porta, motllurada, és d'arc escarser i les finestres estan emmarcades amb pedra treballada. La façana de llevant és oberta amb una galeria. A les parets del primer pis i a les golfes hi ha dibuixos fets per Serafí Bassa acompanyats de frases escrites per diversos membres de la família Bassa-Rocas i amics seus.
La casa va ser adquirida per l'Ajuntament de Palafrugell l'any 1988 i es va fer servir d'escola fins al 1998. En l'actualitat és un centre cultural. Va ser reformada per Lluís Sanllehy i Estefan Garcia el 2008.
Bibliografia: http://www.poblesdecatalunya.cat/