Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 21 de desembre de 2009

Hivern astronòmic i temporal de garbí



Avui a les 18:47h començarà l'hivern astronòmic a l'hemisferi nord. Aquesta estació és la més curta de l'any i durarà 88 dies i 23 hores fins a l'inici de la primavera el dia 20 de març de 2010., aquesta nova estació també l'estrenarem amb un nou canvi de temps, on el vent de garbí o llebeig serà el protagonista. Aquests vents escombraran tot l'aire fred que tenim al damunt, provocant un notable i progressiu empitjorament de l'estat de la mar al llarg del dia d'avui. Observeu el següent mapa d'onatge del model WW3, on es preveuen ones superiors als 2/3 m a la nostra zona, sobretot a partir de la pròxima tarda i durant la nit:



Per tant, es recomana molta precaució amb les activitats marítimes al llarg del dia d'avui (recordem que els temporals de migjorn, són els més perillosos a la nostra Badia). Tampoc són descartables alguns ruixats de poca entitat al llarg del dia, això si, tant les temperatures màximes com les mínimes es recuperaran amb escreix.

Pel què fa a la nova estació que començarem, hem de considerar que l'inici de totes les estacions vé donat per conveni i es regeix per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l'hivern, aquesta posició es dóna en el punt de l'eclíptica en el qual el Sol assoleix la seva posició més austral. El dia que això passa, el Sol arriba a la seva màxima declinació sud (-23 º 27 ') i romàn gairebé sense moure's durant diversos dies, per això, a aquesta circumstància se l'anomena també solstici ( "sol quiet") d'hivern. En aquest instant a l'hemisferi sud comença l'estiu.

El dia del solstici d'hivern correspon al de menor durada de l'any. Al voltant d'aquesta data es troben el dia en que el Sol surt més tard i aquell en que es posa més aviat.
Un fet circumstancial no relacionat amb l'inici de les estacions es dóna també en aquesta època: el dia del periheli, és a dir, el dia en que el Sol i la Terra estan més propers entre si al llarg de l'any. Aquesta major proximitat al Sol la causa que la Terra es mogui més ràpidament al llarg de la seva òrbita elíptica durant l'hivern (segons la tercera llei de Kepler) i per tant fa que la durada d'aquesta estació sigui la menor.

Com a curiositat dir que l'inici de l'hivern pot donar-se, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari compreses entre el 20 i 23 de desembre, ambdós inclosos.
Al llarg del segle XXI l'hivern s'iniciarà entre els dies 20 i 22 de desembre, ambdós inclosos, sent el seu inici més matiner el de l'any 2.096 i l'inici més tardà el de 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari, amb uns anys de traspàs i d'altres no, amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com a any tròpic).

La durada del dia

Si anomenem col.loquialment durada del dia al temps que transcorre entre la sortida i la posta del Sol en un lloc donat, el proper dia 21 de desembre serà el dia de menor durada. Com a exemple, a Madrid aquesta durada serà de 9 hores i 17 minuts, a comparar amb les 15 hores i 3 minuts que va durar el dia més llarg (que aquest any va ser el 21 de juny). Observeu que hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg., aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, sent nul a l'equador i sent extrema (24 hores) entre els cercles polars i els pols. Precisament és a l'Antàrtida on alguns dies a l'any al voltant del 21 de desembre es dóna el fenòmen del sol de mitjanit, en què el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia.

Sortida i posta de sol

Es podria pensar que el dia més curt de l'any serà també el dia en què el Sol surti més tard i es posi més aviat, però no és així. Això és degut a que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó elíptica, ja que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció que no té res a veure amb l'eix d'aquesta elipse. Això també fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un sol fictici, estiguin desajustats. El dia que el Sol es posa més aviat és el 8 de desembre, mentre que el dia en què el Sol sortirà més tard serà el 4 de gener de l'any vinent.

Distància al Sol

Per aquestes dates es dóna també el màxim acostament anual (periheli) entre la Terra i el Sol En aquesta ocasió, el màxim acostament es donarà el proper dia 3 de gener de 2010, sent la distància d'una mica més de 147 milions de km, uns 5 milions de km menys que en el moment de l'afeli o de major distància (6 de juliol de 2010).

Eclipsis

Al llarg de l'hivern hi haurà dos eclipsis, un serà el dia 31 de desembre (eclipsi parcial de lluna) i serà visible a Catalunya. El primer contacte amb l'ombra es produirà a les 19h 52m, hora oficial, el màxim de l'eclipsi passarà a les 20h 23m i l'últim contacte amb l'ombra serà a les 20h 54m. Aquest eclipsi vindrà acompanyat d'un eclipsi anular de Sol el 15 de gener de l'any 2010 i serà visible a l'Àsia i gran part d'Àfrica. La franja d'anularitat travessarà el centre d'Àfrica, sud de l'Índia, Myanmar (Birmània) i la Xina.

Què podrem veure al cel nocturn de l´hivern?

En tota època de l'any hi ha algun fenòmen astronòmic d'interès, predit (com són els eclipsis) o no (com són els cometes nous). Sol ser preferible realitzar les observacions nocturnes en dates properes a la lluna nova (15 de gener, 14 de febrer i 15 de març de 2010), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.

La primera lluna plena de l'hivern es donarà el 31 de desembre de 2009, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquest hivern es donaràn dues llunes plenes: el 30 de gener i 28 de febrer de 2010.

Seran visibles durant tota la nit Saturn i Mart, aquest últim deixarà de ser visible la segona part de la nit a partir de mitjans de febrer. Al vespre es podràn veure Júpiter i Urà fins a mitjans de febrer, a partir d'aquesta data apareixerà Venus com estel vespertí.

Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors important de l'hivern és la de les Quadràntides, el màxim es dóna cap al 3 de gener.

Al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit les següents constel.lacions : Cassiopea, l'Óssa Menor i Cefeu. Les constel.lacions zodiacals (eclíptiques) visibles en aquest període van d'Aquari a Sagitari. Per sobre de l'eclíptica destacaran Pegàs i l'Óssa Major, per sota, Orió. Al llarg de les nits d'hivern es poden veure les dotze estrelles més brillants del cel que són visibles des de la nostra latitud: Sirius, Artur, Vega, Capela, Rigel, Proció, Betelgeuse, Altair, Aldebaran, Antares, Espiga i Pólux.

Amb grans prismàtics o un petit telescopi, dotats d'un filtre lunar adequat, es pot observar el relleu de la Lluna. Per tenir una bona visió d'ell convé anar observant nit rere nit mentre va creixent la il.luminació de la Lluna, així es veuen aparèixer nous accidents orogràfics. Quan la nit és més fosca per haver-hi lluna nova, es pot intentar veure nebuloses d'emissió com el complex de nebuloses d'Orió (Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i la resta de supernova conegut com la nebulosa del Cranc ( Messier 1). Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estrellada que constitueix la Via Làctia.