Barretets vermells o barretets de capellà a les Gavarres (Romanyà de la Selva).
En algunes raconades del massís de les Gavarres, de tan en tan apareixen uns curiosos fruits de color vermell que destaquen per sobre els colors críptics de l'estació hivernal. Aquesta curiosa planta de la família de les celastràcies, és coneguda popularment com a barretets de capellà, barretets vermells, boneter o evònim.
Considerat com un arbust, més que un arbre, assoleix de 3 a 6 m d'alt, rarament fins a 10 m. Sol crèixer en llocs ombrívols i frescos, a la vora de rieres i torrents, en sòls profunds i rics en nutrients. Quan les branques són joves tenen quatre ratlles formant unes cantonades. Les fulles són oposades, entre lanceolades i el·líptiques de 3 a 8 cm de llargada o superiors i d'1 a 3 cm d'amplada amb el marge finament serrat. A la tardor les fulles prenen un color vermell brillant abans de caure.
Branques joves de boneter a l'estiu.
Les flors són hermafrodites són blanques o verdoses, força petites d'uns 8 a 10 mm, normalment amb 4 pètals i 4 estams., apareixen en agrupacions de 2 a 5 flors aguantades per un llarg peduncle i amb un calze de 4 sèpals.
El fruit és una càpsula que madura a la tardor i agafa un color vermellós, d'altre banda, apareix dividit en 4 lòbuls que contenen una llavor taronja envoltada per un aril, tot prenent l'aparença d'un barret de capellà anomenat bonet.
Cal anar amb compte, ja que és verinós i conté varis alcaloides com la teobromina i la cafeïna., així i tot, antigament, els fruits secs i pulveritzats, s'utilitzaven com a insecticida contra els àcars i els polls. També els feien servir contra les afeccions hepàtiques i biliars i per via externa contra la sarna.
Detall dels fruits amb els seus llargs peduncles.
És una planta nativa d'Europa, des d'Irlanda i sud d'Escandinàvia al nord d'Espanya i fins a Sicília, arriba a Lituània per l'est, Àsia Menor i Caucas. Als Països Catalans només es troba a Catalunya, principalment a la meitat est.
Càpsules madures i obrint-se per deixar anar les llavors de color taronja.Cal destacar la gran diversitat de noms populars que rep aquesta planta en llengua castellana:
Agracejo, aliso negro, arraclán, boj, boje, boj montés, bonetero, bonete turco, bonetillo, boz, bujo, ervonimo, evónimo, evonimo, falso boj, falso boje, husera, matapiejos, matapiojos, monetillo, monrollonera, palo de cuatro carreras, palo de cuatro carretas, árbol madari catuba, usera, vólivo.
Detall de la planta i els seus fruïts a l'estiu quan encara són verds.