Cumulus fractus i cumulus humilis a l'esguard del campanar romànic de Sant Pere extramurs.
A poca distància del centre de la ciutat de Bosa, trobem l'antiga catedral romànica de Sant Pere extramurs (fora de les muralles). Aquesta joia del romànic de Sardenya, està molt ben senyalitzada i tan sols caldrà seguir un rètol situat a l'extrem sud del Ponte Vechio (Pont Vell).
Situada en un indret bucòlic anomenat Calmedia, a la riba sud del riu Temo, aquesta construcció eclesiàstica va ser la catedral de la Diòcesi de Bosa i és una de les més antigues esglésies romàniques de Sardenya.
Detall de l'absis amb les típiques arcuacions llombardes.
El llogarret de Calmedia, ja era freqüentat pels púnics. Aquest indret fou escollit pels romans per fundar la primigènia ciutat de Bosa i per construir la catedral romànica de Sant Pere, entre el 1062 i el 1073.
La Diòcesi es troba documentada des del 1073, en l'época del Bisbe Costantinus de Castro. L'enclavament de Calmedia va ser abandonat després de la fundació de la propera vila medieval (ara Bosa), construïda sota el castell de Serravalle, al segle XV.
Detall de l'absis construït amb carreus molt ben treballats de roca volcànica.
Actualment, i des del segle XV, la seu episcopal es troba situada a l'església de Santa Maria, considerada com a Co-Catedral de la Immaculada Concepció.
Posteriorment, l'antiga catedral, adquireix l'apelatiu d'extramurs (ja que es troba fora dels murs de la ciutat nova de Bosa).
Malauradament, els treballs de restauració realitzats el 1938, van alterar l'aspecte original de l'església, degut a la substitució d'alguns trams constructius.
Detall de la torre del campanar envoltada per boniques oliveres.
Façana principal.
La façana principal, que data de l'últim quart del segle XIII, s'atribueix al mestre Anselm de Como. Els quatre pilars que marquen l'alçada, per sobre de la qual es col·loquen les escultures que componen el Tetramorf, originen tres arcs de mig punt.
L'arc del mig que forma el portal, emmarca una llinda on apareix esculpida la Verge i el Nen Jesús (centre), un sant bisbe (a l'esquerra, potser Constantí Castro, que va consagrar la catedral) i els Sants Pere i Pau (als laterals).
Primer pla de la llinda de la porta.
La llinda està tallada seguint un patró d'imitació de balcons, amb arcs trilobulats sobre columnes salomòniques.
Uns altres elements destacats són els tres òculs oberts a la façana, dos a cada costat del portal i un a la part superior. Els ràfecs estan decorats amb motius d'arcs entrellaçats.
Visió general del conjunt romànic. La petita construcció sostinguda per quatre columnes situades al cim de la façana, es considera la signatura del Mestre Anselm.
L'interior té tres naus, dividides per arcs de mig punt sobre pilars rectangulars. La nau central té un sostre de fusta, mentre que els dos laterals tenen voltes de creueria.
Abundants cumulus vistos a l'exterior de l'església i les muntanyes que envolten la vall del riu Temo.