Segons el resultat d'un estudi fet per un equip internacional d'experts, la pèrdua de massa de la capa de gel de Groenlàndia degut a l'augment imparable de la temperatura a nivell global, és més gran del que s'havia estimat fins ara.
El treball mostra que l'anomenat ajust isostàtic glacial, és a dir, l'elevació del llit rocós com a conseqüència de la disminució del pes del gel que tendeix a enfonsar-lo per pressió, no havia estat tingut en compte de forma correcta quan es mesurava l'equilibri de massa de les glaceres amb les dades de les observacions fetes pels satèl·lits GRACE.
Els nous càlculs efectuats per l'equip posen a la llum un xifra de 272 gigatones de massa perduda per any, des del 2004 al 2015, una quantitat bastant superior a les 253 gigatones per any calculades prèviament. Una gigatona equival a mil milions de tones.
Kevin Fleming del Centre Alemany de Recerca en Geociències (GFZ), i Ingo Sasgen, de l'Institut Alfred Wegener (Centre Helmholtz per a la Investigació Polar i Marina) de la ciutat alemanya de Bremerhaven, van formar part de l'equip encapçalat per Shfaqat A. Khan, de la Universitat Tècnica de Dinamarca.
L'elevació del llit de roca es deu a l'aprimament, amb pèrdua de massa, de la capa de gel de Groenlàndia des l'Últim Màxim Glacial, fa uns 21.000 anys. Els científics van mesurar aquest moviment d'elevació amb una nova xarxa GPS que té als seus sensors situats directament sobre el llit rocós.
L'esmentada elevació isostàtica glacial és ben coneguda en zones com ara Escandinàvia. En el punt àlgid de l'Últim Màxim Glacial, la capa de gel d'allí va arribar a un gruix de més d'un quilòmetre i es va estendre per sobre del Mar Bàltic cap a les regions del nord de l'actual Alemanya.
Groenlàndia també estava coberta per molt més gel que avui dia, i feia que la litosfera es veiés pressionada cap avall; un procés que s'inverteix en l'actualitat i que s'ha de tenir en compte quan es mesuren les elevacions de les capes de gel i les glaceres de la superfície.
El ritme d'elevació està determinat per la massa del gel, així com per les propietats de la litosfera i el mantell terrestres, sota el gel. Aquí és on els models estaven desviats de la realitat, ja que no tenien en compte el passat geològic de Groenlàndia.
La placa de l'escorça terrestre sobre la qual està Groenlàndia, va passar per sobre d'un punt calent (en essència, una bombolla gegant de roca fosa a molt alta temperatura) del mantell de la Terra fa uns 40 milions d'anys. Com a conseqüència d'això, la litosfera que hi ha a sota de Groenlàndia va experimentar canvis que s'han de tenir en compte a l'hora de reconstruir l'evolució postglacial de Groenlàndia, calcular el seu ajust isostàtic glacial i estimar la pèrdua de massa de la capa de gel. No haver-los tingut en compte degudament fins ara sembla ser la principal causa d'aquesta subestimació de la pèrdua de gel.
Per més informació: http://advances.sciencemag.org/content/2/9/e1600931