Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 28 de gener del 2013

El cicló extratropical Jolle

El cicló extratropical Jolle al sud-oest d'Islàndia. Imatge del satèl·lit Meteosat 9 a les set del matí del passat dissabte. Font: Eumetsat.


El passat cap de setmana, ha estat notícia la formació d'una ciclogènesis explosiva particularment intensa al mig de l'Atlàntic Nord, però que s'ha quedat una mica lluny dels anteriors rècords de mínima pressió establerts fins ara.

Tot i que alguns models pronosticaven que la "bomba meteorològica" o cicló extratropical Jolle pogués baixar fins als 920hPa, finalment s'ha quedat en uns 930hPa. Cal tenir en compte que, així i tot, aquest valor es considera una pressió inusualment baixa.

Aquesta ciclogènesis explosiva va començar amb una pressió central de 984hPa el divendres al matí, però la seva ràpida intensificació va fer que en 24h arribés a baixar 54hPa, tot arribant fins als 930hPa del dissabte al matí.
Les pressions d'aquest tipus són més típiques dels huracans de categoria 4, i és molt estrany que un cicló extratropical ho pugui assolir.

Encara que les borrasques extratropicals no formen la típica paret de l'ull de l'huracà, aquesta pot haver generat uns vents amb ratxes de 145km/h i onades de 16 metres. Afortunadament, la borrasca es va debilitant considerablement abans d'arribar a les zones terrestres.
La intensificació del cicló extratropical Jolle es veié afavorida per l'aire Àrtic que fluí de la costa del Canadà i les aigües càlides del Corrent del Golf.

Mapa de superfície amb fronts d'ahir diumenge amb la posició del cicló extratropical Jolle.


Segons l'historiador Christopher C. Burt, expert en ciclons extratropicals, el rècord més baix de pressió en superfície assolida a l'Atlàntic Nord van ser els 913hPa de l'11 de gener del 1993, a prop de les Illes Shetland d'Escòcia. La potent borrasca va trencar el superpetrolier Braer contra un banc rocós i causà un vessament massiu de petroli.

Altres pertorbacions extratropicals històriques amb pressions inusualment baixes de l'Atlàntic:

920.2hPa mesurats pel vaixell "Uyir" quan navegava al sud-est de Groenlàndia el 15 de desembre del 1986. L'Oficina Meteorològica del Regne Unit calcula que la pressió central de la pertorbació va tenir uns 916hPa en el seu centre.

921,1hPa mesurats el 5 febrer del 1870 pel vaixell "Neier" a 49° N 26° W (una altra nau a l'àrea mesura 925,5hPa.

924hPa mesurats el 4 de febrer del 1824 a Reykjavik, Islàndia (la pressió més baixa sobre terra ferma a l'Atlàntic Nord).

925,5hPa mesurats el 4 de desembre del 1929 pel vaixell "Westpool" en algun lloc imprecís de l'Atlàntic.

925,6hPa mesurats el 26 de gener del 1884 a Ochtertyre, Perthshire, Regne Unit (la pressió més baixa registrada en terra al Regne Unit)

Per comparar, la menor pressió mesurada sobre terra durant una pertorbació extratropical als Estats Units (a part d'Alaska), van ser els 952hPa enregistrats a Bridgehampton, Nova York (Long Island) l'1 de març del 1914 durant la Gran Tempesta de neu anomenada "Billy Sunday".

Imatge de satèl·lit de la borrasca de l'11 de gener del 1993. Fóu el cicló extratropical més fort mai observat a la Terra, amb una pressió central de 913hPa. Imatge del satèl·lit Meteosat 4.