Sant Cebrià dels Alls és un antic poble de masos disseminats situat al mig de les Gavarres, malauradament, amb el pas del temps els masos han quedat gairebé enrunats i ara ja no hi viu ningú. Així mateix, cada tercer diumenge de setembre s'hi celebra un aplec recuperat en els últims anys, on hi solen anar alguns dels seus darrers habitants.
Aquest nucli pertany actualment al municipi que formen Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, i està situat a la carena muntanyosa que va del Coll de la Ganga al Puig d'Arques, a prop d'un camí de gran recorregut que travessa les Gavarres.
Per arribar-hi ens hi podem atansar des de la carretera GI-660 que va de Calonge a La Bisbal d'Empordà., al punt més elevat de la carretera, al Coll de la Ganga, cal seguir un camí de terra situat a mà esquerra si venim de Calonge o a mà dreta si venim de La Bisbal.
La primera parròquia de Sant Cebrià dels Alls apareix documentada a l'any 1064. Trenta anys més tard la comtessa Ermessenda va donar uns terrenys d'aquesta parròquia al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
A partir del segle XV la població de la zona va anar disminuint. Tot i que durant els segles XVII i XVIII el massís de les Gavarres va gaudir d'una certa prosperitat degut a l'extracció de suro dels seus alzinars, l'arribada del segle XIX comportà l'abandonament de la majoria de parròquies. El 1829 el nucli de Sant Cebrià dels Alls va ser annexionat a Cruïlles i el 1955 el temple perdia la condició de parròquia. Des d'aleshores no ha tornat a celebrar-s'hi el culte religiós. Ja en el segle XX es va produir l'abandonament pràcticament total del poble. Durant aquest temps d'abandonament, el temple ha estat víctima d'espolis i de les inclemències meteorològiques.
El 1992 Francesc Albardaner va comprar el temple al bisbat de Girona. Deu anys més tard el propietari va signar un conveni amb el Consorci de les Gavarres, mitjançant el qual cedia l'ús de l'església durant vint anys a canvi de que es restaurés. En el futur està previst instal·lar-hi un punt d'informació de les Gavarres.
Ens trobem davant un edifici romànic tardà, de finals del segle XII o del XIII, que va patir nombroses modificacions entre els segles XVII i XVIII. Té una sola nau rectangular sense absis diferenciat i coberta amb una volta lleugerament apuntada.
Gràcies a les excavacions realitzades durant l'any 2007 a l'interior del temple, es va poder descobrir les antigues capçaleres romàniques i pre-romàniques.
L'absis del temple pre-romànic es va construir entre els segles VIII i IX. Tenia planta trapezoïdal i s'assentava directament sobre la roca.
Posteriorment i degut a les necessitats del culte per l'augment de la població, va ser necessari construir un nou temple al segle XI. D'aquest edifici només s'han pogut identificar els fonaments del seu absis semicircular, ja que els murs laterals van ser destruïts gairebé en la seva totalitat quan es va ampliar novament el temple.
Entre els segles XVII i XVIII es va ampliar el temple amb la construcció de dues capelles laterals i una sagristia.
La porta d'accés, formada per un senzill arc adovellat, es troba situada al mur sud i estava coronada per un campanar de cadireta de dos ulls, que ja perdut els seus arcs.
En una segona fase de restauracions s'espera poder analitzar les restes pictòriques que es conserven, tot i que força malmeses per la humitat i les filtracions. Entre elles trobem una creu de consagració.
Adossat al temple pel costat oest trobem un gran casal, conegut com el castell de Camós.
Llista de masos i pairalies que pertanyien a Sant Cebrià dels Alls. Algunes d'aquestes edificacions encara es conserven de forma precària, però la majoria només són un munt de runes mig amagades pel bosc:
Mas d'Adalbert Ramon, Mas Aixolí, Mas Alenyà, Mas Alls, Masos d'Altinag, Masos d'Aspirà, Mas Bassa, Mas Bosch, Mas Brugueres, Mas Bruguera de Camós, Castell de Camós, Mas Cabanes, Mas Carbó, Mas Dalmau, Mas Dou, Mas Eimeric, Mas Ermedans, Mas Església, Mas de n'Esteve, Mas Feliu, Mas Fenollet, Mas Flaquer, Mas de Gaubert, Mas Genover, Mas Gil, Mas Guifred, Mas Jover, Mas Laró, Mas Lunell, Mas Malvet, Mas Marquès, Mas Martí, Mas Mateu, Mas Miró, Mas Ollina, Mas Pagès, Mas Ponç, Mas Prohom, Mas Puig, Mas Reig, Mas Riera, Mas Roca, Mas Rocalta, Mas Sabater, Mas Sastre, Mas Segollons, Molí de la Senyora, Mas Teixidor, Mas Torroella, Masos de Tresculls i Mas Vidal.
