Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 20 d’agost del 2014

L'arxipèlag de San Blas

L'únic mitjà de transport de l'arxipèlag de San Blas són les barques.


L'arxipèlag de San Blas és un conjunt de 365 petites illes i illots (cada dia de l'any en podeu visitar una de diferenta), pertanyents a Panamà.
Situades al davant de la costa nord de l'istme panameny, a l'est del Canal de Panamà,  només n'hi ha 80 que estiguin habitades.
Aquest paradís terrenal és la llar dels indis Guna, que habiten part de la comarca Guna Yala, situada al llarg de la costa del Carib de Panamà.

La comarca Guna Yala ocupa una estreta franja de 2.340 km2 i està poblada per uns 31.500 habitants, amb capital a la població del Porvenir. Amb una temperatura mitjana d'entre 20/25ºC, aquest arxipèlag format per illes que en prou feines sobresurten uns pocs centímetres del nivell del mar, pateix els estralls del canvi climàtic i de la pujada del nivell dels oceans que porta associat.


Algunes illes de l'arxipèlag de San Blas vistes des de l'avió.


Segons paraules del guia d'ètnia Guna que ens acompanyà durant bona part de l'estada, en els darrers anys els indígenes han pogut comprobar com la major part de les illes han vist reduïda la seva superfície a causa del terreny que va guanyant el mar i, en alguns casos, l'illa ha arribat a desaparèixer o s'ha convertit en un petit escull de coral.
Per mitigar els efectes de la pujada de les aigües, en alguns llocs han hagut de construir petits espigons artesanals, creats a partir d'anar amuntegant trossos d'escull coral·lí i troncs de palmera cocotera i altres arbres.

Com a exemple d'aquesta situació, el guia ens mostrà un petit illot que en realitat era el darrer vestigi d'una illa d'extensió molt més gran.
Aquesta porció de terreny, en els darrers anys ha vist reduït dràsticament el seu tamany fins a deixar-la en el seu estat actual.
La fotografia següent, realitzada des de dalt de la barca, ens mostra, a la part dreta de la imatge, el tros d'illa que ha sobreviscut fins a dia d'avui. A l'extrem esquerra i en el centre de la foto es poden intuir uns petits esculls que formaven part d'aquesta illa. Actualment, aquestes roques coral·lines han quedat com a testimonis muts de l'antiga extensió que ocupava l'illa.




Algunes illes de l'arxipèlag vistes des de l'avió. En aquest cas, al centre en veiem una que està poblada per una comunitat indígena i disposa d'una pista d'aterratge propera.


L'arxipèlag de San Blas s'ha convertit en una de les destinacions turístiques més exuberants del Panamà, famós per les seves boniques platges de sorra blanca, les seves aigües transparents, juntament amb l'art i la impressionant cultura Guna. Posseeix un aeroport i vàries pistes d'aterratge per a vols domèstics a nivell nacional, així com petits allotjaments fabricats amb fusta i fulles de palmera, reflectint l'estil dels habitatges tradicionals.


Dues dones de l'ètnia Guna amb la seva acolorida vestimenta tradicional, caracteritzada per les famoses molas.


Segons al lloc de l'arxipèlag on vulguis anar, es recomana agafar algun dels avions bimotor domèstics que surten des de l'aeroport Marcos A. Gelabert, a Albrook, el qual només triga 30 minuts en arribar-hi i té parada a varis indrets., a més, el bitllet costa uns 40 dòlars de mitjana i podràs gaudir amb unes vistes espectaculars de la selva i costa panamenyes.
Una altre de les curiositats d'aquest vol, almenys en el que vaig anar jo, és que pots volar amb les finestres de l'avió obertes, perqué vola a poca alçada...tota una experiència.
Tot i que també hi ha una carretera que ens hi porta, la seva perillositat, el fet que trigues unes 3 hores en arribar i que no arribes directament a molts dels punts, la fa desaconsellable.


Avió bimotor que realitza vols domèstics, pertanyent a la companyia AirPanama i pista d'aterratge.


Els indis Guna, que administren totes les illes com una província autònoma, amb una interferència mínima del govern nacional, han mantingut el seu propi sistema econòmic, els costums, l'idioma i la cultura.
Un dels aspectes que us cridarà més l'atenció, són els bonics vestits tradicionals anomenats molas que porten les dones Guna., cal destacar que els homes van vestits de forma occidental, però molt senzilla.
Altres aspectes destacats de la seva cultura són les llegendes, la música i la dansa.

Cal destacar que a l'arxipèlag de San Blas no trobareu grans hotels ni res que s'hi assembli, ja que les diferentes comunitats Guna defugen de tota intervenció constructora per part d'estrangers i multinacionals hoteleres, ja que volen preservar l'indret en el seu estat actual per a les futures generacions.


Cabanes per ús turístic en una de les moltes illes que hi han.


L'economia de les illes es basa en la venda de coco, la pesca i el turisme, i s'ofereixen als visitants bons llocs per fer snorkeling i natació. Les instal·lacions turístiques i els allotjaments són simples cabanes, no obstant, per viure durant uns dies al paradís és tot un luxe, a més, la gastronomia local es basa en peix i marisc acabat de pescar.

Les illes més interessants, per poder conèixer com viuen els Gunas, són Achutupu, Kagantupu, Yandup i Coco Blanco.
Fer snorkeling en aquestes aigües cristal·lines i càlides és absolutament fantàstic, ja que podreu veure molts corals, abundància de peixos, a més, és relativament fàcil que et trobis amb alguna tortuga marina, com la que apareix la foto inferior, captada a pocs centímetres de la superfície.
Es recomana portar el teu propi equip de snorkeling. També cal tenir en compte que no es permet el busseig a San Blas.


Tortuga marina vista des d'una de les illes.


L'artesania que no podeu oblidar-vos de comprar (ajudareu a l'economia local) són les típiques molas. Les dones Guna confeccionen una tela feta amb els colors de l'arc de Sant Martí anomenada mola, la qual està adornada amb peixos, aus, animals de la selva i dissenys geomètrics que impressionen al visitant. Els homes, tot i vestir de forma més discreta, encara pesquen des de canoes tal com ho feien de d'abans de l'arribada de Colom. Encara avui dia pugen a les palmeres de coco per trobar alguna cosa fresca per beure cada matí, igual que ho han fet des de segles incomptables.
Abans que els missioners convertissin els indígenes al cristianisme, la majoria es vestia amb roba típica i pintant els seus cossos, utilitzant dissenys colorits. Quan van arribar els colonitzadors molts indígenes van començar a reemplaçar els seus vestits per la roba portada pels missioners, oblidant els seus dissenys de pintura corporal.
Atenció! Ja que abans de retratatar les dones Guna, els hi heu de demanar permís i, fins i tot, en alguns casos us demanaran una propina.



Palmeres, aigües cristal·lines i platges desertes de sorra blanca poblen aquest arxipèlag.


Palmeres i platja deserta. Al fons tan sols apareix una cabana on viu el guardià dels cocos, un bé molt preuat d'aquesta regió.


Mapa on veiem la situació de la comarca Guna Yala dins de Panamà. Observeu com fa frontera amb Colòmbia. Font: wikipedia.org


La comarca de Guna Yala antigament tenia el nom de San Blas fins el 1982. A partir del 2010 adopta el nom actual. Limita al nord amb el mar Carib, al sud amb la província de Darién i la comarca Emberá Wounnan, a l'est amb Colòmbia i a l'oest amb la província de Colón.

Guna Yala en llengua Guna significa "Terra Guna" o "Muntanya Guna". L'àrea també era coneguda formalment com a Kuna Yala, però el nom "Kuna" es va canviar pel nom "Guna" a l'octubre del 2011, quan el Govern de Panamà va reconèixer l'afirmació del poble Guna que en la seva llengua materna no existia el fonema corresponent a la lletra "K", i que el nom oficial hauria de ser "Guna Yala".

Mitjançant la Llei del 4 de juny del 1870, de Colòmbia, va ser creada la Comarca Tulenega, que incloïa a més de l'actual territori de la comarca Guna Yala, el de diverses comunitats de la comarca de Wargandí, anomenades Mordi, Asnadi i Sogubdi, així com el de comunitats de la comarca de Madungandi, anomenades Tiuarsicuá, i comunitats Guna de Colòmbia, com Tanela i Arquía.
L'extensió territorial de la comarca Tulenega abastava des de la província de Colón, arribant fins al golf d'Urabá, a Colòmbia. La direcció de govern de la comarca era exercida per un comissari general, nomenat pel govern central. La llei reconeixia als Guna com a propietaris de la terra de la comarca.


Imatge típica de l'arxipèlag de San Blas.


Després de la separació del Panamà de Colòmbia, a l'any 1903, el territori de l'anterior comarca va quedar dividit en dues parts: la part majoritària va quedar dins la nova nació panamenya, mentre que una petita porció va quedar a Colòmbia.

La suspensió de la comarca, les concessions bananeres, les incursions de persones alienes al poble Guna a la recerca d'or, cautxú, tortugues marines i els abusos de la policia colonial, van causar un gran descontent entre els indígenes i van provocar, el 25 de febrer del 1925, la Revolució Guna, dirigida per Nele Kantule de la localitat de Ustupu i Ologintipipilele (Simral Colman) de Ailigandí.
Els Guna armats, van atacar als policies a les illes de Tupile i Ugupseni, ja que aquests eren acusats de suprimir algunes costums i realitzar abusos en diverses comunitats. En aquesta revolució, els Guna van proclamar l'efímera República de Tule, separant-se del govern central panameny durant alguns dies.

El tractat de pau posterior, va establir el compromís del Govern de Panamà de protegir els usos i costums dels Gunas. Els Gunas al seu torn, acceptaven el desenvolupament del sistema escolar oficial a les illes. La brigada policial seria expulsada del territori indígena i tots els presoners alliberats. Les negociacions que van posar fi al conflicte armat, van constituir un primer pas per establir l'estatus d'autonomia dels Guna i recuperar la cultura que s'estava perdent.

Vista des d'una de les cabanes construïdes sobre el mar i que serveixen d'allotjament.


Actualment, d'acord amb la decisió de la Cort Suprema de Justícia del Panamà, del 23 de març del 2001, les comarques indígenes tenen una organització polític-administrativa diferent i independent a la dels districtes i corregimientos panamenys. Les comarques es regeixen d'acord a unes institucions especials pròpies; i segons resolució de la Sala Tercera de la Cort Suprema de Justícia, del dia 6 de desembre del 2000, la llei obliga a demanar permís als pobles indígenes per realitzar qualsevol projecte que pretengui desenvolupar-se en els seus territoris.

L'estructura governamental de Guna Yala és definida a la Llei Orgànica 16 del 1953.
Aquesta llei diu que el Congrés General Guna és la màxima autoritat política de la comarca Guna Yala.
El Congrés General consisteix en representants de totes les comunitats de Guna Yala i es reuneixen dos cops l'any. Els vots són presos per cada sahila de la comunitat.


Allotjament turístic dels Guna, format per cabanes construïdes sobre pilastres al damunt del mar.