Avui dilluns, Dia dels Difunts, és una bona ocasió per esmentar la història que ens evoca un nínxol íntimament relacionat amb la meteorologia. En aquest nínxol, situat al Cementiri Municipal de Palamós, s'hi troben les despulles del tinent de navili Julio González Hontoria que morí ofegat en les inundacions de l'any 1908.
El dissabte 14 de novembre del 1908, el cel es va ennuvolar anunciant l'arribada immediata de pluges, desprès d'haver tingut una setmana amb un sol esplèndid. Diumenge al matí el cel descarregà algunes gotellades que refredaren l'ambient, després, al capvespre i durant la nit, la pluja es va fer més forta fins a mitja nit, però a partir de llavors la pluja va començar a caure sense tanta força.
El dilluns 16 de novembre l'aiguat es va reforçar de manera alarmant i continuà durant tot el dia amb intensitat variable, però en una quantitat molt poc freqüent, a més, cap allà a les vuit del vespre la pluja s'intensificà amb més fúria.
La gran quantitat d'aigua que es va recollir a la conca de l'Aubi va causar una avinguda tan extraordinària que superava amb escreix la configuració topogràfica del corredor de Palafrugell, una vall tectònica que s'havia anat dotant de manera natural d'un sistema hidrològic capaç de desaiguar còmodament petits cabals d'aigua.
Al capdavall de la riuada es trobava la vila de Palamós, on els efectes de l'aiguat foren desastrosos, d'una magnitud tan gran que es fa difícil fer-se una idea aproximada.
El dilluns dia 16 de novembre, vora les cinc de la tarda, les rieres que desemboquen a la badia de Palamós i Sant Antoni, la de l'Aubi i la de Calonge, que porten a mar les aigües de Palafrugell, Mont-ras, Fitor, Vall-llobrega i Calonge, no tenien prou espai en els seu llit natural i arribaven desbordades a la platja, ajuntades en un sol braç d'aigua, com si el mar hagués envaït els camps de conreu de la plana costanera.
A la part baixa de Sant Joan de Palamós l'aigua corria per la carretera convertida en un impetuós torrent, als deu minuts de començada la inundació que es movia camps a través cap a mar, el nivell assolí una alçada de vora els dos metres i en aquest estat es conservà força temps entre Sant Joan, el pla de sa Nau i tota la part nova de Palamós situada a l'Eixample i al barri de la Platja, creant una extensió de terra inundada que s'estenia al llarg d'un quilòmetre fins a la costa.
L'aigua que omplia els carrers i les cases baixava fins a la platja amb una força espantosa, rebentant parets, arrossegant tot el que trobava davant un corrent descontrolat. Del cinema Tur s'emportà el piano, que empès pel corrent esbotzà la paret del magatzem Moré i Sans. Al pati de la fàbrica de suro del Sr. Montaner l'aigua aixecà una gran pila de suro de vora 6.000 quintars i el passejà de cap a cap pel pati.
Els habitants de les cases situades en els punts més baixos i exposades al perillós corrent, convençuts que ja no estaven en refugi segur, fugiren espantats tement de morir negats en la catàstrofe.
En un primer moment de sorpresa, els habitants de la vila es van sentir desconcertats, però la dimensió del perill i els crits que se sentien demanant socors els feu reaccionar amb valentia. Sota una pluja enfurismada i amb la llum de les atxes, la població de Palamós, amb barques, cordes i a pes dels braços, es llençà a socórrer heroicament els assetjats per l'aigua.
Un dels que participaren en el salvament, tot i trobar-se malalt al llit quant això succeïa, va ser el tinent de navili Julio González Hontoria, qui havia estat destinat a Palamós com Ajudant de Marina, i on vivia des del mes d'abril d'aquell any.
En Julio González Hontoria tenia la casa situada a la zona inundada i després de procurar la seguretat de la pròpia família, la seva esposa Carmen Vergara Hidalgo i una filla petita, sortí amb la barca per ajudar els veïns que estaven en perill.
Sense defallir realitzà sis o set salvaments i en un darrer rescat, quan portava amb la barca a la senyora Isabel Gou de 70 anys i nascuda a Begur, i el seu net Josep Margarit i Casadevall, de tres anys i mig, en la foscor topà contra una altra barca que estava donant auxili als habitants d'una casa davant el cinema Tur, amb tanta mala fortuna que la barca del mariner es tombà i tots tres ocupants caigueren a l'aigua.
La força del corrent arrossegà instantàniament a l'àvia i el nen sense deixar cap rastre d'ells, en Julio, lluitant desesperadament contracorrent, es sostingué surant uns breus instants, prous perquè li llancessin un cap de corda a la que va poder agafar-se.
L'esforç que feu per guanyar el bot dels qui volien ajudar-lo de res lo li serví, doncs la seva resistència no pogué resistir la poderosa empenta de l'aigua i acabà sent arrossegat pel corrent mar endins. Sis dies desprès aparegué el seu cos a la platja de Sant Antoni, identificat pel comandant del canoner "Temerario", que havia estat enviat des de Cartagena per a col·laborar en la recerca del cos. El mateix dia 22 de novembre fou enterrat, amb nombrosa concurrència, en un nínxol del cementiri municipal que generosament li cedí l'ajuntament de Palamós.
El Tinent de Navio Julio González Hontoria va néixer a la Villa de Grado (Trubia), Astúries, el dia 7 d'agost del 1874. Al juny del 1893 va ingressar com a aspirant de Marina amb plaça de gràcia extraordinària, sortint Guardiamarina el 1896 i embarcant a la corbeta "Nautilus" per efectuar el viatge d'instrucció.
Amb motiu de la declaració de guerra entre EE.UU.-España la "Nautilus" torna a Cadis i se li ordena embarcar al cuirassat "Pelayo"; el 16 de juny surt l'esquadra de Cadis amb destinació a Filipines, fondeja a Port-Said l'1 de juliol per fer carbó. Després de sortir a la mar per fer exercicis de tir al blanc amb els canons Hontoria de gran i mig calibre, entren al canal de Suez amb intenció de dirigir-se a Filipines, però reben l'ordre de tornar a Espanya.
A la seva arribada a Cadis passa al creuer "Alfons XII" posteriorment al creuer "Comte de Venadito". Com a alferes de navili, va embarcar en el canoner torpediner "Destructor". El 1900 va al canoner "Magallanes" i al vapor-correu "Larache".
El 1901, ocupa el destí de Segon Comandant del caça-torpediner "Proserpina", més tard va al canoner "Nova Espanya". A l'any següent va embarcar de nou en el "Destructor" i en el canoner "Martín Alonso Pinzón". Des del del maig d'aquest any al 29 juny del 1905 va estar en situació de supernumerari, tornant a la situació d'activitat embarcant en el creuer "Carlos V".
Al febrer del 1906 s'embarca en el canoner "D. Maria de Molina". Al gener del 1907 és agregat a la Jurisdicció de Marina a Madrid i a l'abril va ser destinat com a Ajudant Militar del Districte de Sant Carles de la Ràpita.
A l'abril del 1908 ascendeix a tinent de navili, però pocs mesos més tard va morir ofegat a Palamós realitzant tasques de rescat en les inundacions del 16 de novembre.
El seu cos va ser identificat sis dies després pel comandant del canoner "Temerario" que des de Cartagena havia estat enviat per col·laborar en la seva recerca. El mateix dia 22, a les 15:30h, es va procedir al seu enterrament en el nínxol cedit per l'Ajuntament. Tota la dotació del "Temerario" va assistir al sepeli, així com unes 400 persones de la vila palamosina.
La vídua de l'heroic oficial, la senyora Carmen Vergara Hidalgo amb la seva filla petita, després de viure un temps a Madrid, es va traslladar a Sanlúcar de Barrameda.
Bibliografia: http://palatiofrugelli.blogspot.com.es/2012/10/la-gran-inundacio-de-1908.html
file:///C:/Users/USUARI/Downloads/05_EL+LEGADO+FAMILIAR.pdf