Segons el darrer Butlletí de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) publicat el passat 9 de novembre, la quantitat de gasos d'efecte hivernacle presents a l'atmosfera va assolir un nou màxim sense precedents el passat 2014. Si es continua amb aquest augment incessant que alimenta el canvi climàtic, el planeta Terra esdevindrà un lloc més perillós i inhòspit per a les generacions futures.
En el Butlletí de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) sobre els gasos d'efecte hivernacle s'assenyala que entre el 1990 i el 2014 el forçament radiatiu, el qual fa tornar el clima més càlid, va experimentar un increment del 36% a causa dels gasos d'efecte hivernacle de llarga durada, com ara el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4) o l'òxid nitrós (N2O), resultants de les activitats industrials, agrícoles i domèstiques.
En el Butlletí de l'OMM també es posa en relleu la interacció entre els nivells creixents de diòxid de carboni i el vapor d'aigua, que és al seu torn un dels principals gasos d'efecte hivernacle (tot i que de curta durada), i el seu efecte d'amplificació. L'aire més calent reté més vapor d'aigua i, així, la pujada de les temperatures en superfície causada pel CO2, provoca un augment dels nivells globals de vapor d'aigua, la qual cosa augmenta encara més l'efecte hivernacle. Un nou increment de les concentracions de CO2 portaria a un augment desproporcionat de l'energia tèrmica i de l'escalfament resultants del vapor d'aigua.
"Tots els anys ens indiquen que les concentracions de gasos d'efecte hivernacle han batut un nou rècord", va dir Michel Jarraud, secretari general de l'OMM. "I tots els anys diem que el temps s'està esgotant. Hem d'actuar ara per frenar les emissions de gasos d'efecte hivernacle si volem tenir alguna possibilitat de mantenir l'increment de les temperatures en un nivell raonable ".
El 2014 la concentració atmosfèrica de CO2 (principal gas d'efecte hivernacle de llarga durada) va aconseguir 397,7 parts per milió (ppm). En aquell mateix any, a l'hemisferi nord, les concentracions de CO2 van sobrepassar el valor simbòlic de 400 ppm a la primavera, època en què el CO2 és més abundant; i, a la primavera del 2015, la concentració atmosfèrica mitjana mundial de CO2 també va creuar la barrera de 400 ppm.
"Aviat la mitjana global de CO2 superior a 400 ppm serà una realitat permanent de les nostres vides", va manifestar el senyor Jarraud.
"No podem veure el CO2. Es tracta d'una amenaça invisible però molt real, que porta unes temperatures mundials més altes, un major nombre de fenòmens meteorològics extrems (onades de calor, inundacions, etc.), la fusió del gel, l'augment del nivell del mar i el increment de l'acidesa dels oceans. Això està passant ara i ens estem endinsant en un terreny desconegut a una velocitat de vertigen ", va assenyalar.
"L'excés d'energia atrapada pel CO2 i els altres gasos d'efecte hivernacle està escalfant la superfície de la Terra., això porta a l'increment del vapor d'aigua atmosfèric que, al seu torn, està generant/atrapant encara més calor", va declarar el senyor Jarraud.
"El diòxid de carboni roman a l'atmosfera durant centenars d'anys i a l'oceà encara molt més. Les emissions passades, presents i futures tindran un efecte acumulatiu tant en l'escalfament de la Terra com per l'acidificació dels oceans. Les lleis de la física no són negociables ", va manifestar el senyor Jarraud.
En el Butlletí de l'OMM sobre els gasos d'efecte hivernacle s'informa de les concentracions atmosfèriques (no de les emissions) d'aquests gasos. S'entén per emissió la quantitat de gas que va a l'atmosfera i per concentració la quantitat que queda a l'atmosfera després de les complexes interaccions que tenen lloc entre l'atmosfera, la biosfera, la criosfera i els oceans. Aproximadament, un quart de les emissions totals de CO2 són absorbides per l'oceà i un altre quart per la biosfera, reduint d'aquesta manera la quantitat d'aquest gas a l'atmosfera.
El Butlletí sobre els gasos d'efecte hivernacle constitueix una base científica per a l'adopció de decisions. La seva publicació per l'OMM té lloc abans de les negociacions de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic que tindran lloc a París del 30 de novembre al 11 de desembre. Una publicació a part, l'Informe sobre la disparitat en les emissions, del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, se centra en les emissions anuals de CO2.
Concentracions atmosfèriques
El diòxid de carboni (CO2) va contribuir en un 83% a l'augment total del balanç de radiació causat pels gasos d'efecte hivernacle de llarga durada en l'últim decenni. El seu nivell d'aproximadament 278 ppm en l'era preindustrial representava un equilibri entre l'atmosfera, els oceans i la biosfera. Les activitats humanes, com la crema de combustibles fòssils, han alterat l'equilibri natural i el 2014 la concentració mitjana mundial de CO2 va arribar al 143% de la mitjana en l'era preindustrial, sent de 397,7 ppm, fent que l'increment anual s'acostés a la mitjana dels últims deu anys. El més probable és que la mitjana mundial anual superi les 400 ppm el 2016.
El metà (CH4) és el segon gas d'efecte hivernacle de llarga durada més important. Aproximadament el 40% de les emissions de metà a l'atmosfera procedeixen de fonts naturals (aiguamolls, tèrmits, etc.), mentre que prop del 60% procedeixen d'activitats humanes (ramaderia, cultiu de l'arròs, explotació de combustibles fòssils, abocadors, combustió de biomassa, etc.). El metà atmosfèric va assolir un nou màxim el 2014, d'aproximadament 1.833 parts per mil milions (ppmm), de manera que ara equival al 254% del seu nivell preindustrial.
L'òxid nitrós (N2O) que s'emet a l'atmosfera procedeix tant de fonts naturals (gairebé el 60%) com antropogèniques (aproximadament el 40%), que inclouen els oceans, el sòl, la combustió de biomassa, l'ús de fertilitzants i diversos processos industrials. La seva concentració atmosfèrica el 2014 va ser d'unes 327,1 ppmm, el que equival al 121% dels nivells preindustrials. Aquest gas també contribueix significativament a la destrucció de la capa d'ozó estratosfèric, que ens protegeix dels raigs ultraviolats nocius del Sol.
Vapor d'aigua
El vapor d'aigua i el CO2 són els dos principals gasos d'efecte hivernacle, però el CO2 és el principal causant del canvi climàtic. Els canvis del vapor d'aigua són els denominats mecanismes de retroalimentació i es produeixen com a resposta als canvis que es donen en el CO2. En un escenari en què es parteix de la duplicació de la concentració de CO2 respecte als valors preindustrials, d'aproximadament 280-560 ppm, el vapor d'aigua i els núvols causarien, globalment, un increment de l'escalfament de l'atmosfera gairebé tres vegades superior al dels gasos d'efecte hivernacle de llarga durada, segons el Butlletí.
