El temps assolellat que em va acompanyar durant la visita que vaig fer a la ciutat alemanya de Bremen, va ser un autèntic aliat per a poder gaudir de l'entorn del riu Weser, el qual es veu resseguit per un bonic itinerari que ens permet realizar una llarga passejada.
El riu Weser té una longitud de 452 km i flueix al nord-oest d'Alemanya. Neix a Hannoversch Münden, gràcies a la confluència dels rius Fulda i Werra. Si li afegim la longitud del riu Werra, el riu Weser tindria 744 km de llarg.
La seva conca cobreix extenses parts dels estats federals de Hessen, Rin del Nord-Westfàlia, Baixa Saxònia i Bremen, així com parts menors de Baviera, Turíngia i Saxònia-Anhalt.
Des del seu naixement a Hannoversch Münden, fins a la seva desembocadura al Mar del Nord, és navegable. Bremen i Bremerhaven són dos ports marítims que trobem a la seva riba.
Etimològicament, Werra i Weser tenen una arrel comuna, però al segle XVI es van separar en dos noms diferents.
Les ciutats més grans de la seva riba són Hannoversch Münden, Beverungen, Höxter, Holzminden, Bodenwerder, Hamelín, Hessisch-Oldendorf, Rinteln, Vlotho, Bad Oeynhausen, Porta Westfalica, Minden, Petershagen, Nienburg, Achim, Bremen, Brake, Nordenham, Bremerhaven.
El riu, tot i transitar per una plana, neix a una alçada de 116,5 metres, no obstant, el riu Werra neix a 800 msnm i el riu Fulda ho fa a 850 msnm. Té un cabal mitjà de 325 m3/s i la superfície de la conca arriba als 48.800 km2.
Com a curiositat, cal esmentar que aquest curs fluvial també és conegut pel famós conte "El flautista d'Hamelín", ja que en aquest riu s'hi van ofegar les rates del conte.
Un dels edificis històrics que flanquegen el riu és l'església parroquial de Sant Esteve, lloc de reunió del cor "Bremer Kantorei St. Stephani". És la tercera església més gran i antiga de la ciutat., està situada a la part oest del nucli antic, sobre el turó Stephansberg, la major de les dunes sobre les que es va edificar la ciutat de Bremen.
Entre Am Brill i Überseestadt, l'església de Sant Esteve es troba en ple centre de l'Stephaniviertel, un dels quatre barris històrics de Bremen, on antigament hi vivien majoritàriament comerciants, artesans, carreters i pescadors. El barri va quedar destruït pràcticament en la seva totalitat durant la Segona Guerra Mundial, encara que després es va reconstruir.
Les arrels de l'església Sant Esteve es remunten fins a mitjan segle XX. Les parts més antigues de l'església gòtica actual daten del segle XIII. A la fi del segle XIV, l'església es va reformar perquè tingués les tres naus de la mateixa altura. La torre sud d'estil neogòtic forma part del paisatge de la ciutat des del 1856.
Els bombardejos d'agost del 1944 van deixar l'església de Sant Esteve pràcticament en ruïnes. La nau lateral del sud va quedar totalment destruïda i no es va reconstruir, però la del nord es va reparar com a església parroquial. La nau central, de 57 metres de longitud, i el transepte, de 36 metres d'amplada, es van reconstruir el 1959.
Diverses aranyes de llautó de fins a 500 kg de pes del segle XVII van sobreviure a la guerra. Entre el 1964 i el 1965 es va instal·lar el nou òrgan Beckerath, que per la seva qualitat, materials, estil arquitectònic, disposició de les tecles i bon so, va posar un llistó artesanal i artístic molt alt que es manté fins als nostres dies.
A part de temples religiosos, a la vora del riu Weser també hi trobem temples esportius, com el famós i modern Weser Stadium. Aquest temple del futbol allotja l'equip del Werder Bremen.
Amb els seus quatre pals reflectors icònics, té una capacitat per a 42.100 aficionats. Per arribar a l'estadi, situat al costat del riu, s'hi pot anar caminant, amb bicicleta, prendre el tramvia o, fins i tot, viatjar en vaixell.
Envoltat d'espais verds, el primer estadi ubicat en aquest lloc va ser construït el 1909., des de llavors, s'han produït nombroses reconstruccions, conversions i ampliacions.
L'últim gran projecte de reconstrucció es va dur a terme entre el 2008 i el 2011, quan tot l'estadi va ser modernitzat i es van posar seients addicionals. Com a part d'aquestes reformes, l'estadi també es va convertir en un edifici autosuficient d'energia, gràcies als panells solars instal·lats recentment.
L'estadi té el sistema fotovoltaic més gran d'Alemanya integrat en un edifici, sens dubte, es tracta de tot exemple a seguir.
