Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 21 de desembre de 2017

Avui dijous començarà l'hivern astronòmic 2017-2018


L'hivern astronòmic 2017-2018 començarà avui dijous 21 de desembre a les 17h 28m hora oficial. Aquesta estació durarà 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març del 2018 amb el començament de la primavera.

Com sempre, cal tenir present que l'inici de les estacions de l'any es produeix quan la Terra es troba en unes determinades posicions mentre orbita al voltant del Sol. En el cas de l'hivern, aquesta posició te lloc quan el Sol arriba a la seva posició més austral mentre ressegueix l'eclíptica. Quan això succeeix, el Sol arriba a la seva màxima declinació Sud (-23º 27 ') i durant diversos dies la seva altura màxima al migdia no canvia. Aquesta circumstància també s'anomena solstici ( "Sol quiet") d'hivern.
En aquest instant, a l'hemisferi sud s'inicia l'estiu.

El dia del solstici d'hivern és el que té menys hores de llum de tot l'any. Al voltant d'aquesta data es troba el dia on el Sol surt més tard i aquell on es pon més aviat.
Un fet circumstancial no relacionat amb l'inici de les estacions, també es dona en aquesta època: el dia del periheli, és a dir, el dia en què el Sol i la Terra estan més propers entre si al llarg de l'any.

Aquesta major proximitat del Sol fa que la Terra es mogui més ràpidament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'hivern (segons la coneguda com a segona llei de Kepler) i, per tant, aquesta estació és la de menor durada.

Durada del dia

Si anomenem col·loquialment durada del dia al temps que transcorre entre la sortida i la posta del Sol en un lloc donat, avui 21 de desembre serà el dia de menys durada. Per exemple, avui dijous el Sol estarà per sobre l'horitzó durant 9 hores i quart, a comparar amb les 15 hores que va durar el dia més llarg (a l'any 2017 va ser el 21 de juny). Cal observar que hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg. Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, sent nul·la a l'equador i sent extrema (24 hores) entre els cercles polars i els pols.
Precisament, a l'Antàrtida es dóna el fenomen del Sol de mitjanit, on alguns dies a l'any, al voltant del 21 de desembre, el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia.

Sortida i posta del Sol

Es podria pensar que el dia més curt de l'any també serà el dia en què el Sol surti més tard i es pongui més aviat; però això no és així, ja que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica. Cal recordar que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció que no té res a veure amb l'eix d'aquesta el·lipse.

Això també fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un Sol fictici, estiguin desajustats. El dia en què el Sol es va pondre més aviat fou el passat 8 de desembre del 2018, mentre que el dia en què el Sol sortirà més tard serà el 4 de gener del 2018.

Distància al Sol

En aquestes dates també té lloc el màxim acostament anual (Periheli) entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, el màxim acostament es donarà el proper dia 3 de gener del 2018, sent la distància d'una mica més de 147 milions de km, uns 5 milions de km menys que en el moment de l'afeli o de major distància (6 de juliol del 2018).

Eclipsis i fenòmens relacionats

El dia 31 de gener hi haurà un eclipsi total de Lluna que serà visible a Àsia, Austràlia, el Pacífic i Amèrica del Nord. Aquest eclipsi no serà visible des de Catalunya.
El dia 15 de febrer tindrà lloc un eclipsi parcial de Sol que serà visible a l'Antàrtida, Argentina i Xile. Aquest eclipsi tampoc no serà visible al nostre país.

Observació nocturna del cel a l'hivern

En tota època de l'any hi ha algun fenomen astronòmic d'interès, predit (com són els eclipsis) o no (com els cometes nous). Sol ser preferible realitzar les observacions en dates properes a la lluna nova (17 de gener, 15 de febrer i 17 de març), excepte quan es vol observar la pròpia Lluna.

La primera lluna plena de l'hivern es donarà el proper 2 de gener del 2018, i les altres dues llunes plenes d'aquesta estació es veuran 29 o 30 dies després, el 31 de gener i el 2 de març del 2018.

Visibilitat dels planetes

Mart, Júpiter i Saturn seran visibles a l'alba; al capvespre serà visible Urà i des de mitjans de febrer veurem Venus.

Pluges de meteors

Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors important de l'hivern és la de les Quadràntides, el màxim es dóna cap al 3 de gener.

Constel·lacions

Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cassiopea, l'Óssa Menor i Cefeu. Les constel·lacions zodiacals (eclíptiques) visibles en aquest període van d'Aquari a Sagitari. Per sobre de l'eclíptica hi destacaran Pegàs i l'Óssa major; per sota, Orió. Al llarg de les nits d'hivern es poden veure les dotze estrelles més brillants del cel que són visibles des de la nostra latitud: Sírius  Artur, Vega, Capella, Riguel, Proció, Betelgeuse, Altair, Aldebaran, Antares, Espiga i Pòl·lux.

Quan la nit és més fosca degut a la Lluna nova, es pot intentar veure nebuloses d'emissió com el complex de nebuloses d'Orió (Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i les restes de la supernova coneguda com la nebulosa del Cranc (Messier 1). Amb prismàtics també es poden veure les llunes més
brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia.